ITINERARI TORNADA DAKAR

Un cop arribats a Ouagadougua comença el nostre itinerari tornada fins a Dakar. Fem una bona dormida, ens preparem i marxem cap a Gaoua, el pays lobi, on veiem un nou poblat i les seves tradicions. La darrera parada per descobrir Burkina Fasso ens porta a Bobo, una petita i agradable ciutat, on gaudim d’una bona terrassa que ens permet conèixer altres viatgers, l’Ema i en Zoran (d’Eslovènia) i la Daina i en Robin (dos dels només 30 mil habitants que té el país de Lienchestein).


Ben aviat travessem frontera i arribem a Bamako, ciutat que ens fa sentir una mica com a casa, coneixem on dormir, menjar, com moure’ns i fem una visita al Museu Nacional que havíem deixat pendent. Tornar a entrar a Senegal corrobora que no tenim especial feeling amb aquest país, ens toca l’únic bus de l’estació que és una autèntica tartana, el nostre viatge de 12 hores es converteix en un de més de 30, dormim (o mal dormim) a la duana, retrobem la duresa del caràcter senegalès, veiem fortes discussions, crits, no rebem mai explicacions en francès i ...en fi, molta, molta paciència.
Entrar a la Casamance també ens és feixuc, més del mateix... Arribem a Ziguinchor realment cançats, una parell de dies, i anem a Kafountine: mar, verd, flors, rastes, djembés...un bon lloc per carregar piles, la gent és amable i tranquil.la.


Despés de reposar agafem el bateau cap a Dakar. La ciutat és ordenada i força neta i hi trobem de tot! També ens passegem per la Ille de Gorée, illa amb molt d’encant i nou testimoni de l’esclavatge, i ens arribem a la ciutat de Saint Louis. Tota aquesta zona és una altra història! L’arribada a l’aeroport de Yoff marca el nostre punt de sortida de l’Àfrica.

Riquesa i diversitat

Una de les riqueses d'aquests països és sens dubte la seva diversitat ètnica, i per tant de llengües i cultura. No cal caminar gaire passes per descobrir que et trobes a una nova zona, on parlen una altra llengua i canvien les tradicions: els tuareg, els lobi, els bedik, els bassari, els dogon, els malinke, els bambara, els bobo, els fula, els wolof...I com tota diversitat no deixa de crear un marc complex.

Imatges

Quan hom pensa en Àfrica li venen a la ment multipilictat d’imatges que ens han transmès i hem adquirit a partir del cinema, mitjançant reportatges en la premsa escrita, publicitat de les d’agències de viatges, etc. És a dir, fotografia, relats acurats i venta de felicitat. Per tant, cerquem i escollim destinacions amb l’expectativa de trobar aquestes representacions gràfiques i acomplir les sensacions i vivències que els hi atribuïm.
D’una banda, ens imaginem veure com cau el sol assentats a les dunes del desert, ens veiem ballant de manera desenfrenda càntics i danses ancestrals, esperem viure una experiència autèntica dels rituals del voodoo, comprar penjolls i màscares en mercats i ateliers,... Aquestes són les imatges de l’Àfrica encisadora, de l’Àfrica que captiva, aquella que tots anhelem! I existeix !!
D’altra banda, també hi ha l’Àfrica que no sedueix, que no és exòtica, que és robusta, feixuga i desesperant, és la imatge dels lladres i lladregots.
Aquesta es troba per arreu: a l’estació d’autobusos personificada amb els múltiples vianants i venedors de tiquets que t’enganyen de manera sistemàtica per emportar-se alguna comissió; en alguns guies turístics que com a catalitzadors de la demanda, tracten com volen als propietaris i treballadors dels albergs; al personatge fastigós de la duana i d'immigració que et tramet el visat i et mira amb despreci i repugnància; en molts comerciants que prefereixen NO vendre't el producte abans que el paguis al mateix preu que els locals... ximplets, inofensius lladregots.
En tots hi trobem el fil conductor, el denominador comú que porta a entendre el procés de formació i permanència del lladre; privilegis de castes, desconeixement, desordre, temors, en fi, foment de la NO educació. Aquesta és la poció màgica, la de l’eterna joventut, la dels gestors de la por que àvids de diners i bon viure saben que la manera perquè la font no s’exahureixi, és anar creant exèrcits de bandits, de paries... complicitats entre lladregots!

ITINERARI TOGO I BENIN

La nostra intenció era anar a Cotonou (Benin), però al no tenir plaça al bus,optem per anar a Lome (Togo), una ciutat amb molt moviment de comerç. Ens costa situar-nos, costa trobar algú que ens pugui indicar a on és el centre. Un cop trobem el nostre lloc, hi estem a gust. La nostra estada per la resta del país és breu, fem una parada a Avéposo per fer una banyadeta a l’Atlàntic, i després a Aneho on ens sentim estranys i desubicats. Arribem a la capital de Benin, reposem i després d’un parell de dies anem a Ganvié (poble flotant sobre el llac).

Més endavant, coneixem Ouidah, punt de partida dels esclaus a les Amèriques, una història ben dura pels que van patir l’esclavitud, i ben dèspota pels que se’n van beneficiar, aquest poble és també conegut per ser el focus dels rituals fetitxistes.


Passem per les platges de Gran Popo, i tornem a la capital per agafar el bus cap a Burkina.

El gust del cafè

Hi ha moments molt ràpids d’explicar, però molt llargs de viure. La realitat canvia segons quins ulls la miren i en quin moment. És segurament per això que hi ha fets que ja ni ens sorprenen, que formen part de la nostra “normalitat”, encara que dins aquesta, també hi trobem matisos.
Hi ha coses que és cert que ni les veiem: el fet d’haver d’esperar uns minuts cada vegada que fem un “clic” a l’ordinador, portar-nos els tovallons, l'aigua i fins alguna vegada el pa quan anem a un “bar-resto”, el fet de veure la TV a ratlles, el cambrer o la botiguera dormitejant a qualsevol moment del dia, les pregàries enmig de qualsevol carrer, els talls de llum, els carrers sense faroles, les botigues que mai tenen canvi, les bosses de plàstic que es trenquen, la nostra roba gastada i sense suavitzant, el menjar sense coberts, la venda de fruita pelada, la roba estesa per terra o al mig del carrer, la llet condensada o en pols, el cafè...cafè? Quin gust deu tenir?
Atres coses les veiem, però agafem aire i passem de llarg sense immutar-nos massa: davant la brutícia dels carrers i les males olors, quan trobem formigues al sucre, la gent pixant a qualsevol cantonada, els taxis amb el vidre de davant esquerdat, quan anem 8 dins un taxi, la seva mirada cap a nosaltres, o la conducció temerària de motos i cotxes que a estones et fa encongir.
Però encara hi ha coses que les veiem, i tot i formar part de la nostra realitat no ens deixen indiferents: veure els nens que són tractats com a criats i autèntics treballadors d’una casa, les discusions i els crits al carrer, els enganys, l’abús d'autoritat per qui té una mica més que l'altre, i és clar, els grans desequilibris econòmics dins la mateixa població.

OBAMA, un personatge necessari

A poques hores dels resultats electorals als EEUU ens hem decidit a fer un escrit sobre el "personatge".
Era a principis del mes de gener quan vàrem conèixer a l’americà, de pare negre d’origen africà i mare blanca americana, arrel de la seva victòria al Caucus d’Iowa. Nosaltres, instal.lats a Girona, inmersos en l’aprenentatge de la llengua anglesa, els seus discursos ens van servir com a instrument per poder anar practicant el "listening".
Del Caucus d’Iowa , a la derrota a New Hampshire d'on sorgeix el famós "Yes We Can", passant pel parlament que ralitza a la Convenció Demòcrata del 2004, ens adonem que hem conegut un orador excepcional , que a banda d’il.lustrar-nos en la gramàtica i el lèxic de la llengua anglesa té una concepció dels Estats Units i del Món diferent, molt diferent!
Obama és necessari per trencar d’una vegada per sempre amb la barrera psicològica de la tonalitat de colors, basada en l'exclusió i el rebuig a tot el què és diferent.
Obama és necessari perquè té la concepció clara del « tot » com a país, més enllà de les diferències i particularitats dels seus ciutadans, ja siguin Republicans, Demòcrates o Independents, aglutinant-los en la concepció d'una Amèrica nova basada en l'esperança, el treball i el diàleg amb la resta del món.
Obama és necessari quant reafirma que no existeixen els Estats Units d'Amèrica i la resta del món, sinó que els Estats Units d'Amèrica formen part d’aquest món.
Obama és necessari perquè és una persona culte, que coneix, viu i treballa en el món de les idees, les sap comunicar com ningú i "fins ara", ha comptat amb la fermesa i convicció necessària per dur-les a terme malgrat les adversitats que s’ha trobat en el camí (família Clintoniana).
Obama, no és un mesies, ni un déu, és un ser humà dotat d'un do de paraula excepcional, que ha de liderar un país que es troba en un procés de mutació sense precedents i té una tasca molt complicada a complir, per això creiem que ara mateix és NECESSARI !!!

Song

ITINERARI BURKINA FASO

Arribar a Burkina ens és tant fàcil que ens sorprèn, abans de la frontera s’atura un vehicle i ens diu que ens porta, DIRECTAMENT i amb la COMODITAT que aquell 4x4 ofereix, a Ouagadougua, la capital. Coneixem la sensació de pujar en un vehicle privat i abandonar per un tram del viatge, el nostre estimat transport públic, un «cadeaux» (que pagant, és clar) ens fa l’Àfrica.
Un cop a Ouaga, ciutat espaiosa i tranquil.la però sens massa atractiu, ens disposem a reposar, rentar roba (això fet a mà vol dir alguna horeta) i fer una parada per la lectura, el relax...i sentir-nos una mica com a casa, després d’uns 50 dies ja de viatge! És durant aquesta setmaneta que contactem amb Ghislain Kabore, director de l’agència de viatges «Senoufo Tours & Services SARL», amb ell i els seus amics cubans (Barbaro i Juan Alberto) passem un dissabte ben agradable fent alguna cerveseta pels «maquis». Abans de deixar Burkina ens arribem a Tiebele, petit poblet conegut per les cases pintades de forma tradicional.