L'home del paraigua

Des del principi del viatge teníem clar que volíem visitar la Fundación Vicente Ferrer - Rural Development Trust, n'havíem sentit parlar, però desconeixíem la seva essència.
La nostra arribada a Anantapur va ser per descobrir una nova realitat en la zona més àrida de la Índia, després, és clar, del Rajasthan.
És difícil escriure el que volem dir utilitzant només unes línies, perquè hi ha molt per explicar sobre el recorregut del Father Ferrer, Baba, Padre Ferrer, o per nosaltres, Vicenç Ferrer. El que hem llegit ens ha ajudat a comprendre la realitat que hem vist, amb tot i hem d'afegir les visites als projectes, la hospitalitat de tots els indis i índies que treballen a la fundació i dels que se'n beneficien, i per últim la trobada amb la seva dona, l'Anna Ferrer (Anne Perry, foto amb nosaltres).
Tot plegat ens ha portat a veure un projecte d'esforç, constància, respecte i humanitat que ha convertit una zona àrida, en fèrtil, i ha facilitat a la població dels anomenats intocables i a les comunitats tribals, tenir els drets més bàsics coberts, especialment en educació i salut.
Cada paràmetre del projecte és totalment pensat amb la màxima curositat i excel.lència, no hi ha lloc per entreteniments o feines a mitges, és un projecte integral, especialitzat en cada àrea i assessorat per un grup de bons professionals. Els voluntaris, complementen algunes tasques, però són la mateixa població índia responsable del desenvolupament de cada àrea, respectant les seves creences i cultura.
L'acollida al Campus és cordial i agradable, i la sorpresa omple de converses cada un dels visitants o padrins que per alguna qüestió o altre hem volgut formar part d'aquesta història encara que sigui per uns instants. L'austeritat i la proximitat a les persones segueix sent una premissa bàsica pel desenvolupament de l'entitat, són 40 anys d'entrega absoluta per una terra i una població que no ha deixat d'admirar l'anomenat home del paraigua. L'home que va arribar a Mumbai de missioner i aviat va saber escoltar i veure les necessitats que existien, que va revolucionar la zona, que va ser expulsat i temut per molts mentre altres el veneraven, que finalment després d'un exili forçat van deixar tornar a entrar a la Índia donant-li com a destí Andra Pradesh, una terra de sequia i desesperances que Vicenç mai va témer sinó que el va incentivar a iniciar el seu projecte integral cap a les persones d'aquella terra.
A l'edat de 89 i deixant un llegat inimaginable de riquesa en salut, educació, medi ambient i habitatges, va morir en el mateix lloc on va dedicar els darrers 40 anys de la seva vida, a la mother India, al costat de la seva familia.
Després del desencant en la cooperació internacional i la possibilitat de minorar les diferencies entre rics i pobres, a nosaltres, la visita a la FVF-RDT ens ha ofert una al.lenada d'aire pur per creure encara en les possibiltats del canvi.


The man with his umbrella
When we started planning our trip in India we feel like visiting the NGO Fundación Vicente Ferrer - Rural Development Trust due to some references we got,especially by a friend.
It is difficult to explain in a few sentences what the named Father Ferrer, Baba, Padre Ferrer, or for us Vicenç Ferrer, represents in this area. We caught a glimpse of it reading a while, but the better information we gather, It was visiting the projects they are building up, talking with the Indian workers and our meeting with Anna Ferrer (Anne Perry, picture above).
All in all, a project based on efforts, steady work and respect for religion's diversity and mankind thoughts either. All of this has transform an arid area to a fertile one, giving the basic rights to the untouchable people, providing them health assistance and education.
Every single inch of this vision has been rethinked, planned and implemented by many specialized professionals in every field, who had taught and advised the Indian people, who once had acquired the knowledge they spread it to other locals. Thus, professionals, volunteers and Indians working together with a common goal; eradicate poverty as far as their means let them go.
Our welcome in RDT-FVF was very kind, and we share our admiration for the work done with other visitors and sponsors of the children which feel proud of their investment in this cause.
FVF keeps following the premise of austerity and nearness to people which began 40 years ago,they keep carry on developments through the villages and landscapes, where dalits as a sign of admiration show the pictures of the man with his umbrella.
He arrived in Mumbai as a missioner following the orders done by the Jesuits, and soon he realized the needs of the people, which were farther away from praying and expecting the wealth to come on his own, so he provided action and results. Later he was fired from India for awhile, but later he had the chance to take up a new adventure in Andra Pradesh, the aridest state after Rajasthan, expecting him to decline the offer. On the contrary, he start a new integral project not for the people, if not with the people.
At the age of 89 years old and leaving wealth, education, environmental assets and homes for the poor, died in his land, with his people and family after 40 years of struggles, challenges and succeeds. He brought the seeds for better generations and his spirit and work will linger on in the Indian minds and the rest of the world.
Traveling around the globe we’ve been deceived by many cooperation movements and projects, FVF-RDT has shown us the path of effective cooperation as well as give us the strength to believe in changes.

Un joc divertit

Coincidir i intercanviar amb altres viatgers és sempre una opció enriquidora, conèixer l'ojectiu de cada viatge, les expectatives, les habilitats de comunicació i regateig, la comoditat que es busca i tantes altres històries que ens uneixen i ens diferencien.
Dins els viatgers sempre hi ha gent que prefereix anar més guiada i estalviar-se algun mal de cap, i els que anem decidint segons la marxa. Qualsevol opció és valida segons què busquis en el viatge. Els que anem fent som viatgers amb ganes de compartir experiències, informació, reflexions i riem de les situacions més divertides i les anècdotes personals, però de vegades també hi ha qui té l'afany de voler ser el més alternatiu, que li molesta la presència d'altres turistes (tot i que fan la ruta més tradicional) i a més, creuen que troben sempre les millors "gangues", no deixa de ser un joc divertit que ens fa somriure, perquè si hi ha algú que sempre surt beneficiat en els tractes és la població índia, i només faltaria que no fos així.
Hi ha altres moments divertits, si demanes quant ha pagat algú per una habitació, inconscientment, esperes que la seva quantitat sigui superior a la teva. Si és aixi et sents satisfet de les teves habilitats negociadores, sinó sempre trobes una justificació (segur que la teva habitació és més gran o les tovalloles són més netes...).
També ens uneix aquell moment en què tots plegats perdem la noció del valor dels euros, és a dir, passem només a comptar amb rupies (Rs), i aixo ens porta a trobar cara una habitació doble, neta i amb bany, per 1000 Rs (uns 20 euros) o bé, reclamem que ens tornin aquelles 5 Rs que ens han afegit de més en el bitllet de bus i que en realitat són 10 cèntims d'euro.
En fi, tot plegat és divertit perquè som amics i desconeguts a l'hora, la intensitat del viatge fa que quan coincideixes 2 o 3 dies amb la mateixa gent sembla que et coneguis de tota la vida, i de seguida passes a tenir confinaça.
En resum, tot això forma part de l'experiència turistica de cada persona, i des del moment que es comparteix amb els altres turistes, esdevé un joc divertit.


A funny game
Meeting travelers and sharing many sort of things is always very interesting. We'd like to know what we are looking for, what we expect, what's the level of our communication skills, how comfortable we travel and many other issues that show our common and different goals either.There are many different ways of traveling, and depending on how they are guided we may locate them in two big groups;those who prefer less problems and they contact to an agency or a guide, due to matters related about time and space, and others who prefer traveling on their own using new technologies or paperback guide. Both option are perfect depending on your needs.
Some travelers easily share their experiences, information and funny curiosities, others try to convince you that they're more alternatives, that they go out of the beaten path, although they're doing a classic route, or that the price they got for everything are most of the times the best ones. That make us laugh because the only ones that always get a good profit on negotiations are Indian people and that's the way It has to be.
A funny game is also when you ask somebody the price of their room or a rickshaw route, unconsciously you expect that he had payed more than you, then you feel satisfied, if not, you try to find out a logical explanation, such as, they don't have clean towels or a room as big as yours.
We are also related, once we get used to rupees and paying low prices for everything, we find most of the things expensive, and then we star believing that 1000 rupees (around 20 euros) is non-value for a nice, clean double bedroom with bathroom inside, or we bargain for 5 rupees (10 cents of euro) when they charge us on a bus ticket.
In the end, everything is funny because we are friends and unknown people at the same time, because we share experiences so intensely in 2 or 3 days that we acquire the feeling of a long standing relationship. From that point on, you may never meet again or make a durable relationship.
All in all, everything belongs to the tourist experience of every single person, and as far as it is shared with other people, it becomes a funny game.

ITINERARI Delhi i Rajasthan

Delhi, com descriure una ciutat caòtica enmig d'un barri de runes entre gent, trànsit, basars i pols. L'arribada a l'aeroport, per sorpresa nostre, és tranquil.la, un taxi ens porta a l'hostal, però ni aquest, ni el barri de Paharajang ens deixen indiferents. La calor ens apreta els talons, la sorpresa i la pols "il.luminen" el nostre aterratge a la Índia. No tenim clara la ruta i els 40 ˚C i la humitat no ens deixen ni pensar, trobem dificultats per anar a l'est a les destinacions més sol.licitades (sembla que els viatgers ja fa unes setmanes que han comprat els bitllets), tot plegat ens fa decidir encaminar-nos cap al Rajasthan, agafem un tren fins a Pushkar, una de les ciutats sagrades de la Índia.
Un cop arribats busquem un bon hostal, ens quedem a l’habitació del "rooftop", amb bones vistes als teulats i a les cases de la gent. Aquí passarem una setmaneta, passejant, fent algun "chai" (tè) a les cantonades i assaborint l'unic cafè fet amb cafetera italiana que ens ofereix en Nijam, el seu germà Salim i el Guru Madaba, passem tardes assentats mentre esperem que arribin les pluges.
El menú de cada dia és totalment vegetarià, i en concret a Pushkar, tampoc es poden menjar ous. Entre les constants olors d'incens, espècies i d'altres perfums menys agradables, observem com musulmans i alguns hindús comparteixen la ciutat. La vida dels indis al mateix temps es barreja amb la dels turistes de forma natural, encara que hi ha una forta mirada, penetrant i fixa, sobretot cap a les noies, blanques. Gairebé cada entrada és un temple o un lloc per rituals, les manifestacions religioses omplen cada racó.
La gran sorpresa, un llac que ja no existeix, una de les belleses de la ciutat desapareguda. Però la presència d'alguns gaths encara ha sobreviscut i les petites escalinates acaben a uns tancats d'aigua on la gent es banya seguint els seus rituals i pelegrinatges. Seiem tranquils a l'aparador que tenim davant (sense sabates i sense poder fer fotos) i mirem les aigües on les cendres de Gandhi van ser escampades.
Una imatge especial: un vespre de pluja on la gent pujava als teulats i es mullava feliç de sentir l'aigua que els deixava xops, esperant que les pregàries donessin lloc a una bona temporada de monsons.
Fem una escapada d'un parell de dies a Bundi, una ciutat de façanes pintades de blau, al peu d'un majestuós palau del S. XVII. Però els nostres records més intensos sόn uns altres: Un senyor de figura prima i envellida, però de mirada desperta, que ens va llogar l'habitaciό; un israelià que després de 3 anys de servei militar gaudia de 6 mesos de viatge abans d'entrar a la universitat; i uns monos hereus de la zona, que no els espantava la presència humana i s'encaraven a qualsevol ensenyant una boca grossa de dents ferrenyes.
La sortida del Rajasthan és a través d’un tren de 20h de durada, que amb comoditat i puntualitat anglesa, ens porta a Mumbai. Per cert, cada dia entre 18 i 20 milions de persones viatgen per la Índia utilitzant un dels 7 mil trens que formen la xarxa ferroviària!!


Itinerary Delhi and Rajhasthan
Delhi is a chaotic city where its neighborhoods are full of people, bazaars and dust. However, we were surprised because our arrival to the airport was easy. We took a taxi and head to Paharganj neighborhood suffering the scorching weather. At the beginning we felt stranded because of the high temperatures and the demolition of the houses in main bazaar. Besides there wasn’t any seats left in the trains to the most touristic Indian sites. That was the reasons why we decided to go to Rajasthan, to Pushkar, a holy city.
When we arrived we looked for a nice rooftop bedroom, with great views over the city that allow us to observe Indian’s lives. We often sat in a corner drinking Chai (tea), or a good coffee, made with a real Italian coffee machine, exchanging long afternoons with Nijam, his brother Saleem and the guru Madaba and expecting the rain to come.
From that moment on our food would be only vegetarian and eggs are also forbidden because is a holy place. We experienced many sorts of flavors, species, incense, and some other smells quite unpleasant. In this particular area, apart from Hindus there are a lot of Muslims. Every house is a temple where they perform their religious rituals. Pushkar’s tradition in tourism has let their inhabitants to share many things with foreigners in a spontaneous way. However, some Indian men stare at white women very deeply and ask them for taking pictures together.
Surprisingly, the beautiful lake which features the city has disappear because of the draught, but it still remains their Ghats, where people share their baths with their religious fellows. We could admire sitting on the stairs from quite far behind the Ghat, how they were enjoying themselves where Gandhi’s ashes were spread. But what really We’ll linger on in our minds will be the faces of happiness from the people in their rooftops, dancing and laughing when the rain comes through the city.
Next step was to come over Bundi for a couple of days, and the pictures we'll remember would be the personality of the old man who rent us the room, the meeting with a young Israeli guy who was travelling for six months before going to university, and also, in this called blue city and well known for its big palace, we’ll keep in mind the aggressiveness of the monkeys, kings of the streets and rooftops of the city.
We left Rajasthan and we head south. After 20 hours by train we reached Mumbai with extremely English punctuality. By the way, from 18 to 20 million people travel in India by train every day, filling its chain of 7000 trains.

Aigua mineral i monsons

Una ampolla sempre d'aigua mineral, una pila, una guia, un bolígraf i uns quants paquets de mocadors de paper; un calçat ferm i gruixut tot i la calor, una ronyonera de la qual no ens desenganxem, el perfum de repel.lent i crema solar sobre nostre, una roba vella i còmode i tot plegat és com si el temps no hagués passat. Després de poc més d'un any sense agafar cap avió, ja som a la India! Ara, període de monsons.


Mineral Water and monsoons
Mineral water, a flashlight, a guidebook, a pen and many handkerchief, resistant shoes and a money belt very close to us, old comfortable clothes and evrything as if time didn't go by. After a year without travelling, now we're in India! In moonsoon's season.

Extensió: 3.287.590 km2 (aprox.una mica més gran que 1/3 d'EEUU)
Habitants: 1.619.582.271 (aprox. una sisena part del món)