ITINERARI Equador i Perú

El nostre pas per Equador és breu, de fet quan hi som veiem que seria un país interessant per visitar, però nosaltres tenim pensat caminar direcció Perú. Així doncs només estem una setmana en aquest país. Parem a Quito, una gran capital a quasi 2000m d’alçada i amb 3 milions d’habitants, allà trobem el millor hostal que hem estat mai, el Bambú Hostel, tenim tot el que podem necessitar, és en part com sentir-nos a casa, i des de la cuina o la terrassa que queden a força alçada tenim una imatge meravellosa de la ciutat, veiem un perfil de cases, carrers i blocs de pisos enclotats entre les muntanyes. Després anem fins a una nova ciutat colonial, Cuenca, al sud del país. Travessar frontera ens suposa molt de temps, llargues cues de persones que volem creuar, moltes finestretes d’atenció i poc personal d’immigració treballant. Finalment, és el nostre torn, entrem a Perú.
Fem un llarg camí fins a Lima. I al contrari de la imatge verda i muntanyosa que sovint tenim d’aquest país, travessem en bus per la Panamericana, trobant zones completament àrides, grans dunes al costat del mar, pobles amb cases precaris i les restes d’un huracà que no fa massa temps va afectar la zona.
Lima és de nou una capital immensa, però no ens desperta massa interès, per tant, baixem d’un bus per pujar a un altre fins arribar a Nazca. Aquest poble és conegut per unes línies que només pots veure amb avioneta i que diuen que van traçar els Incas, hi ha algunes incògnites sobre la seva aparició.
Després d’uns dies anem a Cuzco, capital de l’imperi Inca, una ciutat molt rica, plena de turistes TOT l’any, amb una immensa Plaza de Armas al centre, envoltada de esglésies, carrers empedrats, passadissos de voltes i estrets carrers plens de botigues de jerseis i gorros d’alpaca, motxilles, agències de viatges, etc. La ciutat i tots els seus voltants acullen un munt de testimonis dels assentaments Incas en aquesta zona.
Aquest és el nostre punt de partida fins al Machupicchu. Després d’una excursioneta amb colectivos, uns km a peu per la via del tren i una breu parada a Aguas Calientes, ens aixequem a les 4h de la matinada per pujar una forta pendent de 1746 escalons (que vam comptar un a un), per arribar finalment a La ciutat perduda del Incas, al cim del famós MACHUPICCHU. Passegem entre les pedres, la història, les creences i la sabiesa del Incas, entre la boira fugissera habitual d’aquesta epoca, esperant que no ens plogui i respirant assentats observant tal riquesa. Impressionant!
Retornem a Cuzco, on passem encara uns quants dies a l’Hospedaje Inka, un lloc molt agradable, al cim de la ciutat, amb unes vistes increïbles, i on coneixem altres viatgers com la Megan i en Crispin, de Nova Zelanda.
El nostre camí ens porta a Puno, al peu del llac més alt del món, el Titicaca. Seguim la carretera que el volteja fins a travessar frontera i entrar a Bolívia sense deixar el llac.

Itinerary in Equador: We visited just Quito (nice big city, 3 million of inhabitants and 2000m d’altitude) and Cuenca (colonial city).
Itinerary in Perú: We passed trough Panamericana road until Lima. Then we visited Nazca Lines, Cuzco (Inca’s capital, very interesting). We climbed Machupicchu (gorgeous) and we arrived in Puno and Titicaca’s Lake.

Sancocho, sobrebarriga...mutilarse?

Colòmbia, no pot ser sinó un lloc especial, marcat per la història i internacionalment conegut per un munt de referències que no l’embelleixen, però no han aconseguit desmereixer-la.
Un dels primers fets que et crida l’atenció és veure com en un país de tant anys de conflicte, la gent és tant amable i carinyosa. De seguida et donen informació i sempre acompanyen les frases amb un Sí, mi amor, o No amorcito, o Pués claro mamita. I mentre somrius per la manera com es dirigeixen a tú, a pocs metres veus realitats ben dures. Un país on trobes droga amb tanta facilitat i que mou tants interessos i diners, no deixa sinó un munt de testimonis pel carrers, i quan arribes a veure algun nen de 9 o 10 anys amb els ulls a l’infinit, diambulant pels carrers a ple dia sense saber on es troba, la cara et canvia.
Però la geografia d’aquest país és impressionant, tres serralades el travessen, el mar Carib el banya pel nord i el Pacífic per l’oest, sense oblidar que l’Amazones en pren una part. Aquesta diversitat el fa un lloc especial i permet que vagis on vagis l’entorn sempre sigui sorprenent.
Les diferències econòmiques mantenen el país en dues realitats, la dels rics ( pocs i amb una bona educació privada, entre altres coses) i la de la resta (la majoria, i amb una educació molt bàsica i insuficient, entre altres mancances). És probablement per això que segons amb qui parlis et dibuixara una realitat o una altra com si no parlessin de la mateixa Colòmbia, perquè ser pobre vol dir ser ignorat, però ser ric vol dir estar en el punt de mira de molts.
De fet, pots viatjar pràcticament per tot el país amb facilitat, encara que sempre vigilant, un descuit o la casualitat d’estar al lloc inoportú per tú, i oportú per altres personatges, et pot causar algun entrebanc que probablement, i des de la nostra escala de valors, es tracti només d’alguns pesos.
Mentre la música no deixa mai d’acompanyar-te, i les melodies i les lletres parlen de desamors, de promeses de fidelitat, o de les ànsies de posseir una dona, el rumbeo a les nits deixa testimoni d’un bon ritme a l'hora de ballar.
I en darrer lloc, la descoberta de noves paraules o frases que van prenent sentit. Perquè que creus que menjaries si el almuerzo és sancocho y sobrebarriga? Què aniries a fer a un lloc que diu Clínica de Ropa? Què compraries en una Droguería? Que contestaries si la botiguera et diu A la orden, mi amor? Deixeries entrar a algú amb una trapeadora? Compraries minutos? Et deixeries mutilar? Nosaltres ho vam probar a Cali i va anar prou bé, no?
Colòmbia...una terra molt interessant de conèixer per trencar alguns tòpics i veure la dura realitat d’altres.


Colombia is internationally well-known for unpleasant things but despite of that, we can ensure that it won´t let you down.
We write in the article that we were surprised when we just arrived because although the permanently conflict, people are friendly and lovely. However, while you are thinking about that, next to you hard things happened, drug is something easy to find here, but your face falls when you can see a young boy completely drug.
Apart from that, while geography is amazing (mountains, Carib’s sea, Pacific’s sea and Amazones), the economically disadvantages are so big, depend on who are you talking about (the rich or the poor) they explain different things about their reality and It seems that they don't live in the same country.
It’s easy to travel around Colombia, you just need to be careful and not to stay in the wrong place, It can cause you some little problems (normally, just money problems). But it's also nice because there are a lot of music, love’s songs and dancing at night.
At the end we said that although we are Spanish speakers we also learn a lot of new words, we write in the article some words that weren’t understandable to us before we arrive in South- America.
It’s very interesting to visit Colombia in order to break some clichés and to corroborate others.

ITINERARI COLÒMBIA centre i sud

El nostre camí per Colòmbia ens porta a Salento, un poble entre muntanyes, tranquil i amb un paisatge fascinant, on trobem grans cafetales i podem conèixer ben d’aprop tot el procés de producció del cafè. Allà és on passem el nostre Nadal, amb la gent de l’hostal Plantation House i molts altres estrangers que també es troben voltant pel món.
Des d’aquest poble, amb en Tito (català ja establert a Colòmbia), agafem els willys i arribem al Valle de Cocora, on fem una bona caminada fins a Acaime travessant pel bosc. Un cop allà, després de prendre un “chocolate con tajada de queso” que ens ofereix la simpàtica parella que són els únics habitants que trobem, prenem el camí de retorn seguint el riu, la pluja, el fang i travessant entre ponts de fustes, enmig d’una vegetació encara més excepcional. Una altra particularitat d’aquesta vall, són les palmas de cera, un tipus de palmera que sobresurt entre les muntanyes i que viu a més de 2000m d’alçada.
El següent destí és Cali, una ciutat sense massa encant i adormida durant el dia, però que és la cuna del rumbeo a les nits i és on començarem el nou any. Decidim més endavant, passar un parell de dies a San Cipriano, aprop de la costa pacífica, una zona ben diferent, on la gent és més pobre, el país més abandonant i hi trobem el percentatge més alt de població negre de Colòmbia. La gràcia d’aquest poble, apart de l’ambient i l’immens riu d’aigües transparents per banyar-te, és que no hi ha carretera per arribar-hi, i els habitants s’han inventat un transport que són unes fustes amb rodetes impulsades amb una moto, que pugen utilitzant els rails de la via del tren. Un lloc molt peculiar que guardem a la memòria i que haureu d’imaginar-vos, perquè en el següent lloc, Popayan (ciutat de cases blanques colonials), un parell de mangants desapareixen amb moto portant la nostra càmara i les nostres darreres fotos. Un cop a Ipiales, després d'un parell de dies d'un carnaval de bojos on la gent pel carrer s'embrut i es pinta amb farina o pintura blanca, travessem frontera i entrem a un nou país, una nova aventura, Equador.

Itinerary: Salento ( famous for coffee plantations and where we spent Christmas’s day), Cocora’s Valley and Acaime (a nice trip around wax palms), Cali (just beautiful at night), San Cipriano (very particular coast Pacific’s village), Popayan (nice colonial city) and Ipiales (just to get the Equador’s border).

Abcd-ari

Nascuts a la dècada dels 70, el nostre aprenentatge de l’anglès ha estat discontinu tant en l’espai com en el temps, per arribar a assolir un nivell de comprensió acceptable i amb una capacitat d’expressió bàsica.
Ens trobem gent de tonalitats diferents; danesos, suecs, polacs, noruecs… que ens provoquen sensacions dissipades.
De felicitat continguda quan ets capaç d’entendre, respondre i preguntar sobre les primeres impressions centrades en orígens i propòsits de viatge. D’incredulitat i ràbia quan la conversa s’allarga i no ets capaç de trobar les paraules adients per poder fluir en l’expressió. De resignació quan palplantat davant d’ells ja només contestes amb monosíl•labs i assenteixes o negues emprant el recurs del llenguatge no verbal.
I després? Després és quan et sorgeixen els per quès. Per què no domino l’idioma amb la fluïdesa del danès, o de l’eslovè, per exemple? Per què després de més de 15 anys coquetejant amb l’anglès segueixo patint l’oblit de moltes i moltes paraules malgrat que les he estat buscant any rere any? Per què no l’hem après a la perfecció quant als anys 90 ha estat factor cabdal i estratègic per ocupar alguns llocs de treball en aquesta societat tant competitiva? Per què ens hem perdut converses amb gent per aquestes mancances? Per què?
I afortunadament també ens apareixen respostes de tota mena: perquè la facilitat que tenim pels idiomes probablement no sigui la mateixa que gairebé tots els eslovens, gairebé tots els holandesos, gairebé tots els danesos... que com nosaltres l’han après com a segona llengua; perquè les converses que ens pensem que vàrem perdre era una qüestió de cost d’oportunitat, per tant en aquell moment ens vàrem beneficiar d’altres aspectes; perquè l’anglès al mercat laboral el demanaven molt poques empreses o senzillament dominant el llenguatge empresarial n’hi havia prou; perquè a l’escola vàrem viure millor i sense tants maldecaps fins ben entrats els 13 o 14 anys; o potser també podríem parlar que hem patit en la vessant idiomàtica d’un sistema educatiu amb poca visió i/o capacitat d'adaptació.
Sortosament, l’administració ha près nota d’aquest retard, fet que es reflecteix en la iniciació de l’anglès des de molt petits, la introducció de l’idioma d’una manera intensiva a les universitats sigui quina sigui l'especialitat escollida, la proliferació de programes d’intercanvis europeus...i les múltiples facilitats que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació.
Arribats aquest punt, sembla ser que podrem veure Catalans trilingües, i només ens resta saber si ens caldria incorporar algun altre abcd-ari per no patir els retards, la incomprensió i la competitivitat que ens han distanciat tant d’altres països. Bé, nosaltres no ho sabem però esperem que erudits, visionaris o estrategs orientin a les noves generacions sobre si cal aventurar-se en un nou abcd-ari. Potser mandarí?


Born in the 70s, our English learning language hasn’t been constant neither in time nor in space. We feel weird while meeting those people whose mother tongue language is not English either.
We have feelings of happiness when we are able to understand some matters related to the trip, focus on origins and purposes. However, We feel angry and disappointed once we try to sweep deeply in our arguments and we miss many words that we had already looked it up many times and we keep on our speech making questions and suggesting answers.
On the one hand, in an ironic sense, we say that maybe the others are more skilled than us learning languages, or maybe we didn't consider English as important as people from other countries did...
On the other hand, many answers come to our mind;for instance, we could have gone to great lenghts in learning the language or our government should have done something else, too. We point out the government as the main responsible because they didn’t set up the right framework for learning that new abcd-ari (English) and didn’t provide the tools either. So we think that it was a matter of unplanned work and a lack of vision for future. In addition, we must say that nowadays this issue has been repaired by the government providing new tecnologies and encouraging students to join a wide range of international school exchanges all over the world.
Finally, we wonder whether or not we need a new abcd-ari in order not to suffer from the lack of time as it happenned in the past. Is it time for learning mandarin?

ITINERARI COLÒMBIA centre i nord

La nostra arribada a finals de novembre a Bogotà comença amb un canvi de temperatura important, la pluja i la frescor de les nits ens obliga a comprar algun jersei, mentre el nostre equipatge fa una estada de tres dies a Washignton. La ciutat té un centre (anomenat la Candelaria) molt agradable i tranquil, i ben aviat descobrim que la gent és amable i tota la informació que necessitem està ràpidament al nostre abast.


Després d'uns dies anem a Zipaquirà, un poblet que té una immensa mina de sal transformada amb molt coneixement i art en una Catedral de Sal que acull tots els passos del Via Crucis.



El nostre recorregut segueix direcció al Carib, anem a Santa Marta, un poble on passem un parell de dies i descobrim uns jugos naturales boníssims de tota mena de fruites. Aviat arribem a Taganga, on restarem davant del mar, en una petita cala, una setmaneta. Una excursió al Parc de Tayrona, acaba d'arrodonir la nostra estada per aquesta zona: la flora, la fauna i els arricefes del parc són precisos, el bosc i les muntanyes es troben davant el mar formant un paisatge excepcional.



Camí de baixada ens parem a Cartagena, ciutat llegendària que acull un centre històric emmurallat, amb tot de cases colonials. Ens queden moltes coses per veure...però emprenem el nostre camí de baixada per descobrir altres zones d'aquest país on ens sentim tant a gust.



Itinerary, central and north Colombia: Bogotà, Zipaquirà (Salt Cathedral), Santa Marta, Taganga's beach, Tayrona's Park and Cartagena.