divendres, 23 de gener del 2009

Sancocho, sobrebarriga...mutilarse?


Colòmbia, no pot ser sinó un lloc especial, marcat per la història i internacionalment conegut per un munt de referències que no l’embelleixen, però no han aconseguit desmereixer-la.
Un dels primers fets que et crida l’atenció és veure com en un país de tant anys de conflicte, la gent és tant amable i carinyosa. De seguida et donen informació i sempre acompanyen les frases amb un Sí, mi amor, o No amorcito, o Pués claro mamita. I mentre somrius per la manera com es dirigeixen a tú, a pocs metres veus realitats ben dures. Un país on trobes droga amb tanta facilitat i que mou tants interessos i diners, no deixa sinó un munt de testimonis pel carrers, i quan arribes a veure algun nen de 9 o 10 anys amb els ulls a l’infinit, diambulant pels carrers a ple dia sense saber on es troba, la cara et canvia.
Però la geografia d’aquest país és impressionant, tres serralades el travessen, el mar Carib el banya pel nord i el Pacífic per l’oest, sense oblidar que l’Amazones en pren una part. Aquesta diversitat el fa un lloc especial i permet que vagis on vagis l’entorn sempre sigui sorprenent.
Les diferències econòmiques mantenen el país en dues realitats, la dels rics ( pocs i amb una bona educació privada, entre altres coses) i la de la resta (la majoria, i amb una educació molt bàsica i insuficient, entre altres mancances). És probablement per això que segons amb qui parlis et dibuixara una realitat o una altra com si no parlessin de la mateixa Colòmbia, perquè ser pobre vol dir ser ignorat, però ser ric vol dir estar en el punt de mira de molts.
De fet, pots viatjar pràcticament per tot el país amb facilitat, encara que sempre vigilant, un descuit o la casualitat d’estar al lloc inoportú per tú, i oportú per altres personatges, et pot causar algun entrebanc que probablement, i des de la nostra escala de valors, es tracti només d’alguns pesos.
Mentre la música no deixa mai d’acompanyar-te, i les melodies i les lletres parlen de desamors, de promeses de fidelitat, o de les ànsies de posseir una dona, el rumbeo a les nits deixa testimoni d’un bon ritme a l'hora de ballar.
I en darrer lloc, la descoberta de noves paraules o frases que van prenent sentit. Perquè que creus que menjaries si el almuerzo és sancocho y sobrebarriga? Què aniries a fer a un lloc que diu Clínica de Ropa? Què compraries en una Droguería? Que contestaries si la botiguera et diu A la orden, mi amor? Deixeries entrar a algú amb una trapeadora? Compraries minutos? Et deixeries mutilar? Nosaltres ho vam probar a Cali i va anar prou bé, no?
Colòmbia...una terra molt interessant de conèixer per trencar alguns tòpics i veure la dura realitat d’altres.


Colombia is internationally well-known for unpleasant things but despite of that, we can ensure that it won´t let you down.
We write in the article that we were surprised when we just arrived because although the permanently conflict, people are friendly and lovely. However, while you are thinking about that, next to you hard things happened, drug is something easy to find here, but your face falls when you can see a young boy completely drug.
Apart from that, while geography is amazing (mountains, Carib’s sea, Pacific’s sea and Amazones), the economically disadvantages are so big, depend on who are you talking about (the rich or the poor) they explain different things about their reality and It seems that they don't live in the same country.
It’s easy to travel around Colombia, you just need to be careful and not to stay in the wrong place, It can cause you some little problems (normally, just money problems). But it's also nice because there are a lot of music, love’s songs and dancing at night.
At the end we said that although we are Spanish speakers we also learn a lot of new words, we write in the article some words that weren’t understandable to us before we arrive in South- America.
It’s very interesting to visit Colombia in order to break some clichés and to corroborate others.

4 comentaris:

llumero ha dit...

molt be el pentinat, pro com el "mago" res.De la U.U.C. non coment. Una abraçada desde Tordera.Cuide-vos

crisant ha dit...

El senyor que us va tallar els cabells és un barber o un cirurgià?

marlèn ha dit...

Ei, m'he quedat amb les ganes de saber com és un "almuerzo sancocho, què hi fan en una clínica de ropa o què és una trapeadora"!!! I minutos... en vau comprar??? Molts petons a tots dos!!!

Essència del Tot Per Viure ha dit...

Gràcies Llumero ens agrada seguir rebent els teus missatges. Crisant, va resultar ser només un barber. Aclaracions per la Marlèn i qui vulgui:el sancocho és una sopa, aquí totes les sopes són boníssimes! A la clinica no hi vam entrar, suposem que cusen roba i la trapeadora és una fregona (res perillós), els minutos els venen pel carrer, els compres i et deixen un mòbil per trucar! Fins aviat! Una abraçada a tots 3!