Un cop arribats a Ouagadougua comença el nostre itinerari tornada fins a Dakar. Fem una bona dormida, ens preparem i marxem cap a Gaoua, el pays lobi, on veiem un nou poblat i les seves tradicions. La darrera parada per descobrir Burkina Fasso ens porta a Bobo, una petita i agradable ciutat, on gaudim d’una bona terrassa que ens permet conèixer altres viatgers, l’Ema i en Zoran (d’Eslovènia) i la Daina i en Robin (dos dels només 30 mil habitants que té el país de Lienchestein).
.JPG)
Ben aviat travessem frontera i arribem a Bamako, ciutat que ens fa sentir una mica com a casa, coneixem on dormir, menjar, com moure’ns i fem una visita al Museu Nacional que havíem deixat pendent. Tornar a entrar a Senegal corrobora que no tenim especial feeling amb aquest país, ens toca l’únic bus de l’estació que és una autèntica tartana, el nostre viatge de 12 hores es converteix en un de més de 30, dormim (o mal dormim) a la duana, retrobem la duresa del caràcter senegalès, veiem fortes discussions, crits, no rebem mai explicacions en francès i ...en fi, molta, molta paciència.
Entrar a la Casamance també ens és feixuc, més del mateix... Arribem a Ziguinchor realment cançats, una parell de dies, i anem a Kafountine: mar, verd, flors, rastes, djembés...un bon lloc per carregar piles, la gent és amable i tranquil.la.
.JPG)
Despés de reposar agafem el bateau cap a Dakar. La ciutat és ordenada i força neta i hi trobem de tot! També ens passegem per la Ille de Gorée, illa amb molt d’encant i nou testimoni de l’esclavatge, i ens arribem a la ciutat de Saint Louis. Tota aquesta zona és una altra història! L’arribada a l’aeroport de Yoff marca el nostre punt de sortida de l’Àfrica.
.JPG)
Ben aviat travessem frontera i arribem a Bamako, ciutat que ens fa sentir una mica com a casa, coneixem on dormir, menjar, com moure’ns i fem una visita al Museu Nacional que havíem deixat pendent. Tornar a entrar a Senegal corrobora que no tenim especial feeling amb aquest país, ens toca l’únic bus de l’estació que és una autèntica tartana, el nostre viatge de 12 hores es converteix en un de més de 30, dormim (o mal dormim) a la duana, retrobem la duresa del caràcter senegalès, veiem fortes discussions, crits, no rebem mai explicacions en francès i ...en fi, molta, molta paciència.
Entrar a la Casamance també ens és feixuc, més del mateix... Arribem a Ziguinchor realment cançats, una parell de dies, i anem a Kafountine: mar, verd, flors, rastes, djembés...un bon lloc per carregar piles, la gent és amable i tranquil.la.
.JPG)
Despés de reposar agafem el bateau cap a Dakar. La ciutat és ordenada i força neta i hi trobem de tot! També ens passegem per la Ille de Gorée, illa amb molt d’encant i nou testimoni de l’esclavatge, i ens arribem a la ciutat de Saint Louis. Tota aquesta zona és una altra història! L’arribada a l’aeroport de Yoff marca el nostre punt de sortida de l’Àfrica.
.JPG)
