dissabte, 4 d’abril del 2009

ITINERARI Virgina,Tennessee,Mississippi,Louisiana & Texas

Passem uns quants dies conduïnt, volem travessar Virgina pel Shenandoah National Park i seguir per un munt de camins que sabem que les vistes han de ser spectaculars, però una boira espesa i la pluja ens en fan desdir. Així doncs ens toca autopista fins a les portes de Nashville, per poder agafar el Natchez Trace Pkwy, una petita carretera, coberta de vegetació que tot just comença a brotar, fem moltes milles sense trànsit, envoltats d’arbres i amb uns paratges genials que ens fan el viatge ben agradable fins entrar a Mississippi. Parem a Vicksburg, on ens passagem al costat del mític riu Mississippi i visitem algunes de les Plantation House, les antigues i espectaculars cases de les plantacions de cotó del s.XIX, la seva arquitectura i els grans jardins fan que avui en dia encara siguin admirades.
Seguint la direcció del riu arribem fins a New Orleans, ciutat de naixement de Louis Armstrong, un lloc ben peculiar, amb un famós centre de botigues, bars i locals de música anomenat French Quartier, un barri de alts gratacels i centre de negocis davant el riu, i un entorn ple de cases unifamiliars. Al primer veïnat on dormim, el pas del Katrina encara és ben present, façanes per renovar, cases abandonades, vidres trencats, fustes caigudes...Però al següent barri les cases són noves, ben pintades, cuidades i amb un bon jardí. Tot i que no presenciem cap espectacle de música, notem la seva presència pels carrers, on espontanis toquen la guitarra, el violí o improvitzen Jazz.
Deixem Louisiana i entrem a Texas, la primera parada és Austin, la capital, també amb molt moviment musical, encara que aquesta vegada més proper al country, i ple d’esdeveniments culturals, la ciutat en sí no té massa interès, el que més ens crida l’atenció és una gran piscina natural no massa lluny del centre. Evoltats de ranxos ens movem per una zona de petits pobles texans com Wimberly, Bandera o Fredericksburg, tot i que no acabem de veure massa bestiar, ja que des de la carretera només pots veure el principi d’una immensa propietat.
Reemprenem l'extensa highway 10 fins a Sonora, on passem la nit agitats per un fort vent fred, i a partir d’aquí comencen milles i milles enmig del no-res, la terra és àrida i les carreteres llarguíssimes. Arribem a Marathon, un poble de quatre cases, qui sap si algunes abandonades, amb patis plens de trastos i un silenci trencat només pel vent, enmig d’aquest paisatge trobem el millor lloc on haurem dormit mai, La Loma del Chivo. L’estructura és el primer que et crida l’atenció, són petits edificis de formes arrodonides contsruïdes a base d’una massa de paper, encara que increïble, l’estructura és perfecte i dóna un to molt peculiar, estan decorats de colors i amb materials reciclats de diferents tipus formant autèntiques obres d’art a cada racó. Amb l’afegit que en Guil i l’Stan són dos persones excel.lents.
Des d’aquest punt tenim accés al Big Bend National Park, un dels parcs menys visitats d’EEUU, però no perquè no sigui atractiu, al contrari, és fascinant poder moure’t entre un desert de cactus i arbustos, al peu de les rocoses Chisos Mountains i banyar-te en unes aigües termals naturals al costat del petit Río Grande a pocs metres de Méjico.
Finalment tornem a l'autopista 10 direcció El Paso disposats a deixar Texas, amb ganes de continuar cap a l’oest perquè quan arribem a California ens espera una visita de casa ben especial!


Ready to drive we would liked to get Virginia across Shenandoah National Park to experience there spectacular views, but we changed our minds because of the bad weather conditions, the fog and the rain. That's why we drove on the highway until Nashville, where we arrived at Natchez Trail Pkwy, a small road canopied with vegetation that was sprouting. There was no traffic, we were just sourrounded by trees and an awesome environment that made our trip pleasant all the way Mississippi. Next stop was Vicksburg. We walked next to the Mississippi River and we came upon some old and spectacular cotton plantation houses dated back to in the nineteenth century, whose architecture and big gardens are still admired by the tourists for their beauty.
Following the river we arrived at New Orleans, a city where Louis Armstrong was born. Ii is a special place, with a famous center full of shops, pubs and music called French Quartier, a financial district with skyscrapers in front of the river, and a detached-house neighborhoods. We spent two days in a place where Katrina's damage is still present. However, nice and careful houses with great gardens were in the second house we slept in. Although we didn't go to any music show, we heard music everywhere in the streets, where people played the guitar, violin or improvised jazz.
We left Louisiana in order to go to Texas, we stopped in Austin, the capital which has many cultural acts and lots of music attractions. We had the chance of seeing a great performance of country music at Jenny's little Longhorn. Apart from that, the city didn't have more interest for us, except for a natural pool near the center. We walked around some ranches between small villages like Wimberley, Bandera or Fredericksburg, but their extensions were so big that we couldn't see any cattle from the road.
We kept driving on 10 Hwy until Sonora where we spent one night feeling the cold heavy wind. From that point we started passing miles and miles in the middle off nowhere, in dry lands and long roads. We arrived in Marathon, a tiny village with deserted houses, junk in the gardens and a silence just broken by the wind. It was there where we found the best place we've ever slept, La Loma del Chivo. We were very surprised by its structure, rounded small houses made of paper, although it seems impossible. The result is perfectly amazing and they are decorated using different colors and all kinds of recycling materials. In short, there is some work of art in any part of the house. In addition, Guil and Stan where two excellent people!
From there we entered Big Ben National Park, which receives fewer visitors than any other national park in this country. In spite of that, it was very interesting to visit a desert full of cactus and bushes, and to soak in a natural hot spring just a few meters from the border of Mexico, next to the Rio Grande. The beautiful rocky Chisos Mountains complete the panorama.
We left the village of Marathon and kept driving on our way to California, where we were expecting a special visit from home!

7 comentaris:

joan ha dit...

Hola xatins,espero que tot us segueixi anant de conya, aquí a l'oest t'hi deus trobar com a casa¡¡¡ ara heu de comprar un tros de terreny i fer un ranxo, així podreu criar els vostres fillets, que ja estant apunt de venir¡¡¡ així les nostres vacances les passarem amb familia. Dona records amb en Gary Cooper quan el vegis. Molts petons i una abraçada molt gran, lo altre ja saps Arió.

Jaume Hurtós ha dit...

Hola Parelleta!!
Molts records des de Vic!!
La veritat es que feia uns grapat de dies que no visitàvem el vostre blog, cosa que en aquests dies de setmana santa hem fet. Si us hem de ser francs, se'ns crea un sentiment nostàlgic força important en veure per la zona que esteu actualment. Son moltes les experiències que esteu visquen i que amb moltes ganes esperem que ens les amplieu ven aviat. De totes maneres, no hem de parlar de "ven aviat" ja que encara us queda molt d'aquest somni que esteu fent realitat.
Una forta abraçada, molts ànims i que tot us segueixi anant igual de bé.

Jaume i Anna.

Essència del Tot Per Viure ha dit...

Hola Joan i Eva, res de ranxos, res de nens i ben tranquils amb la maleta. I...una d'aquelles que tu saps!
Bones Jaume i Anna, molt contents de saber de vosaltres. Esperem que a la tornada trobem el moment per compartir els viatges de tots nosaltres! Una abraçada!!!

Xavi Solà ha dit...

nois nois.....que tal per US, te tela NY! bé espero que tot molt bé pel que veig a les fotos, tot va en marxa...que tot continuí igual o millor! la comunitat camprodonina va fent com sempre, em tingut un gran hivern, molta neu, esquiarem fins al mes de Juny! tela.
Edu , Ari cuideu-vos molt
I ara cap on? Xina?....
sort i salut!

Núria Mas ha dit...

Hola parella!!!

Ja veig que esteu molt bé!! he tingut que posar-me una mica al dia d'on sou i què feu, perquè feia dies que no us "visitava",... Nosaltres per aquí molt bé, la Mia cada dia més gran, ja fa uns mesos que camina, però de parlar res de res (deu fer com el seu pare!!), i el Toni i jo encantats de la vida, ara hem marxat uns dies cap a Inglaterra, i ja preparem el viatge de les vacances; Islàndia ens espera!!
Apa, parella cuideu-vos molt i un petó molt gran als dos!!

marlèn ha dit...

Ep parella!!!
La Mireia ja m'ha passat un mini parte dient que esteu de conya i que aviat penjareu novetats!!!
Sabeu què? m'he atipat de bunyols de Can Sala aquesta setmana santa... jijiji és per fer una mica d'enveja... ;)
Va... actualitzeu el blog!
Uns petons per tots 2!!!

Essència del Tot Per Viure ha dit...

Ei Xavi, com bé dius tot segueix perfecte i aviat volem cap a la Xina, Una abraçada!
Núria, estem segurs que portar la Mia a conèixer món tan aviat serà una molt bona experiència. Bon viatge!
Marlèn, tenim molta cosa per penjar aviat, ens agrada sentir que tens ganes de llegir més. Per cert,mmm...bunyols...quan de temps d'això i tantes altres coses! Petons i petons!