Oklahoma no és un estat realment sorprenent, tot i que hi estem bé. Primera parada: Claremore, lloc de naixement de Will Rogers, cowboy, actor, viatger i filòsof de principis del S.XX. Fem una breu visita a Thalequah per veure una reproducció bastant acurada d'un poblat Cherokee i reconèixer la forta petjada que els indis han deixat per tota aquesta zona. Recuperem la Ruta 66 i ens parem a dinar a Stroud, en un local que resulta ser un dels lloc d'inspiració de les històries del "Llamp Mc Queen". Finalment, arribem a Oklahoma City, on hem quedat amb la Marta, en Jens, la Kenya i en Nil, ens fa molta il.lusió trobar-los a tantes milles de casa.
Després d'un parell de dies, deixem la ciutat i anem al parc natural de Wichita Mountains, encara no fa uns minuts que hem entrat que un búfal camina pausadament per la carretera, passant just pel costat del nostre cotxe aturat. Cal dir que ens fa extrema il.lusió, però estem uns segons a l'expectativa de veure com reaccionarà, la veritat, no ens fa ni cas. Travessem el parc a través de les diferents carreteres que ressegueixen una vegetació seca i rocosa, i tenim també opció de veure unes divertides i curioses marmotes, i altres búfals però a més distància. Quan deixem enrere el parc és per entrar a Texas.
El nord de Texas ens encanta. Esquivem les immenses ciutats de Dallas i Forth Worth, amb gran moviment econòmic i molt poblades, i escollim carreteres secundàries entre poblets de ranxos i cavalls. El paisatge ha agafat un color groguenc ja que els grans camps d'herba estan cremats per la calor, pels voltants, unes tanques blanques que defineixen les limitacions de cada propietat, unes grans explanades amb poc més de quatre arbres on s'ajunten totes les vaques sota l'ombra, i unes grans mansions que s'entreveuen al fons.
El nostre contacte real amb els habitants de la zona comença a Pilot Point, entrem a l'únic restaurant en una petita plaça deserta, és el local d'en Jay i la seva família, un museu de local que acumula fotos, objectes i tot tipus de curiositats antigues que s'amunteguen per tot arreu amb un desordre ben organitzat. Molt aprop trobem el local d'en Bob, el Löwbröws, l'únic bar de la zona, on fem unes birres entre els pocs clients que ens pregunten encuriosits com hem arribat a la zona.
Visitem algun ranxo pels voltants i contactem amb la Mònica, una catalana que fa temps s'ha establert a Texas i a qui fem una breu visita. Ens parem també al llac a fer un toc i continuem cap al sud. Seguint els consells d'en Jay, no escollim l'autopista, sinó les petites carretes direcció sempre sud fins a Fredericksburg. Un poble on tornem a l'hostal familiar d’en Jorge i la Debbie que ja havíem conegut fa un parell d'anys i per segona vegada anem al restaurant on hem menjat el millor filet de carn, i la veritat sigui dita, aquesta cop tampoc ens decepciona.
L'endemà anem a Austin, la ciutat ja la coneixem però tenim un record especial d'una piscina natural que amb aquesta calor creiem que pot ser de bon visitar, passem el matí a Barton Spring, anem a dinar a un gran mercat amb tot tipus de menjars i cuines a dins, i després de dormim a les afores de San Antonio. L’endemà a primera hora coneixem la Yazmin que ve de visitar la seva familia a Nuevo Laredo.
En aquest punt del viatge deixem el cotxe. Voltem per la ciutat visitant el "Riverwalk" envoltat de restaurants, bars i terrasses , i entrem al que queda de El Alamo, on un grup de texans varen defensar la seva terra contra el general Santa Anna, fins a la mort. Des d'aquí, agafem un bus fins a Laredo, ens carreguem motxilles a l'esquena i ens preparem per travessar frontera.
We weren’t extremely surprised about Oklahoma, but it was OK. Our first stop: Claremore, birthplace of Will Rogers, a famous cowboy, actor, traveler and also philosopher at the beginning of the 20th century. We visited Thalequah and his Cherokke small Indian village in order to know better their culture and their way of life in the past. After a while, we came back to Route 66 driving through Stroud, one of the inspiration places for the film Cars and the Lightening Mc Queen. Finally, we arrived in Oklahoma city, where we met Marta, Jens, Kenya and Nil. It was really nice to meet them so far from our homeland .
After a couple of days, we hit the road again and we arrived at Michita Mountains where we came across a huge buffalo walking in the middle of the road. We stopped the car and we felt not just excited, but also slightly scared. After a few seconds the buffalo was following his path without paying any attention to us. We drove through different roads in the middle of a dry and rocky landscape, stopping to watch some funny prairie dogs and other groups of buffalos not as near as the first we had found. A few miles from there we headed to Texas.
We had a great time in north Texas. We tried to avoid big cities as Fort Worth and Dallas, and we focused on small towns and their landscape, full of ranches and horses that shape this beautiful area.
Pilot Point is the town where we got in touch with remarkable people. Eating at Jay´s cafe and having some beers in Löwbröws, with his owner Bob and some of the costumers, they let us spend a couple of great afternoons.
Visiting some ranches in the area, we met Monica, a Catalan woman who´s running a ranch and lives there. Jay and the guys from de bar show us the best scenic roads to reach Fredericksburg. A town that we were a couple of years ago and we stayed in the same place enjoying the company of the owners of Fredericks Motel, George and Debbie. Moreover, we went in the same amazing restaurant where we had eaten the best rib eye steak and we did it again.
After a couple of days, we drove to Austin, looking for the natural pool at Barton Springs which was located a few miles outside the capital. That day we slept on the outskirts of San Antonio and early in the morning we met and had a nice talk with Yazmin, who had been visiting his family in Nuevo Laredo.
Finally, we head to the center of San Antonio where we spend two days going around the river walk and visiting the famous Alamo. We left our rental car and we reached Laredo by bus, ready to cross the border.
Després d'un parell de dies, deixem la ciutat i anem al parc natural de Wichita Mountains, encara no fa uns minuts que hem entrat que un búfal camina pausadament per la carretera, passant just pel costat del nostre cotxe aturat. Cal dir que ens fa extrema il.lusió, però estem uns segons a l'expectativa de veure com reaccionarà, la veritat, no ens fa ni cas. Travessem el parc a través de les diferents carreteres que ressegueixen una vegetació seca i rocosa, i tenim també opció de veure unes divertides i curioses marmotes, i altres búfals però a més distància. Quan deixem enrere el parc és per entrar a Texas.
El nord de Texas ens encanta. Esquivem les immenses ciutats de Dallas i Forth Worth, amb gran moviment econòmic i molt poblades, i escollim carreteres secundàries entre poblets de ranxos i cavalls. El paisatge ha agafat un color groguenc ja que els grans camps d'herba estan cremats per la calor, pels voltants, unes tanques blanques que defineixen les limitacions de cada propietat, unes grans explanades amb poc més de quatre arbres on s'ajunten totes les vaques sota l'ombra, i unes grans mansions que s'entreveuen al fons.
El nostre contacte real amb els habitants de la zona comença a Pilot Point, entrem a l'únic restaurant en una petita plaça deserta, és el local d'en Jay i la seva família, un museu de local que acumula fotos, objectes i tot tipus de curiositats antigues que s'amunteguen per tot arreu amb un desordre ben organitzat. Molt aprop trobem el local d'en Bob, el Löwbröws, l'únic bar de la zona, on fem unes birres entre els pocs clients que ens pregunten encuriosits com hem arribat a la zona.
Visitem algun ranxo pels voltants i contactem amb la Mònica, una catalana que fa temps s'ha establert a Texas i a qui fem una breu visita. Ens parem també al llac a fer un toc i continuem cap al sud. Seguint els consells d'en Jay, no escollim l'autopista, sinó les petites carretes direcció sempre sud fins a Fredericksburg. Un poble on tornem a l'hostal familiar d’en Jorge i la Debbie que ja havíem conegut fa un parell d'anys i per segona vegada anem al restaurant on hem menjat el millor filet de carn, i la veritat sigui dita, aquesta cop tampoc ens decepciona.
L'endemà anem a Austin, la ciutat ja la coneixem però tenim un record especial d'una piscina natural que amb aquesta calor creiem que pot ser de bon visitar, passem el matí a Barton Spring, anem a dinar a un gran mercat amb tot tipus de menjars i cuines a dins, i després de dormim a les afores de San Antonio. L’endemà a primera hora coneixem la Yazmin que ve de visitar la seva familia a Nuevo Laredo.
En aquest punt del viatge deixem el cotxe. Voltem per la ciutat visitant el "Riverwalk" envoltat de restaurants, bars i terrasses , i entrem al que queda de El Alamo, on un grup de texans varen defensar la seva terra contra el general Santa Anna, fins a la mort. Des d'aquí, agafem un bus fins a Laredo, ens carreguem motxilles a l'esquena i ens preparem per travessar frontera.
We weren’t extremely surprised about Oklahoma, but it was OK. Our first stop: Claremore, birthplace of Will Rogers, a famous cowboy, actor, traveler and also philosopher at the beginning of the 20th century. We visited Thalequah and his Cherokke small Indian village in order to know better their culture and their way of life in the past. After a while, we came back to Route 66 driving through Stroud, one of the inspiration places for the film Cars and the Lightening Mc Queen. Finally, we arrived in Oklahoma city, where we met Marta, Jens, Kenya and Nil. It was really nice to meet them so far from our homeland .
After a couple of days, we hit the road again and we arrived at Michita Mountains where we came across a huge buffalo walking in the middle of the road. We stopped the car and we felt not just excited, but also slightly scared. After a few seconds the buffalo was following his path without paying any attention to us. We drove through different roads in the middle of a dry and rocky landscape, stopping to watch some funny prairie dogs and other groups of buffalos not as near as the first we had found. A few miles from there we headed to Texas.
We had a great time in north Texas. We tried to avoid big cities as Fort Worth and Dallas, and we focused on small towns and their landscape, full of ranches and horses that shape this beautiful area.
Pilot Point is the town where we got in touch with remarkable people. Eating at Jay´s cafe and having some beers in Löwbröws, with his owner Bob and some of the costumers, they let us spend a couple of great afternoons.
Visiting some ranches in the area, we met Monica, a Catalan woman who´s running a ranch and lives there. Jay and the guys from de bar show us the best scenic roads to reach Fredericksburg. A town that we were a couple of years ago and we stayed in the same place enjoying the company of the owners of Fredericks Motel, George and Debbie. Moreover, we went in the same amazing restaurant where we had eaten the best rib eye steak and we did it again.
After a couple of days, we drove to Austin, looking for the natural pool at Barton Springs which was located a few miles outside the capital. That day we slept on the outskirts of San Antonio and early in the morning we met and had a nice talk with Yazmin, who had been visiting his family in Nuevo Laredo.
Finally, we head to the center of San Antonio where we spend two days going around the river walk and visiting the famous Alamo. We left our rental car and we reached Laredo by bus, ready to cross the border.
2 comentaris:
El Álamo! Quina gràcia! John Wayne amb el seu "fox hat" lluitant contra un exèrcit de 7000 homes! Ja li diré al padrí, si el veig, que rondeu per aquests escenaris! Fins aviat!
Sí, sí, i ara ja hem passat de la peli de El Alamo a les de Mario Moreno Cantinflas!!
Orale! Hasta pronto.
Publica un comentari a l'entrada