ITINERARI Georgia, New York & Pennsylvania

Tothom sap que estem als Estats del "big", on la coca-cola és gran, també les pizzes, les tasses de cafè, els gratacels, les autopistes,etc. Però hem d'afegir que hi ha un munt de "grans" persones. La nostra arribada a EEUU ha estat agradable i les persones que hi hem trobat ens han facilitat sempre moure'ns i trobar bons llocs, només calia badar en alguna cantonada perquè algú es parés pel carrer per demanar-nos si necessitàvem ajuda.
L'avió arriba a Atlanta (Georgia) i com a fet inusual per l'època ens espera una bona nevada! Tenim sort que ens vénen a buscar a l'aeroport i arribem a casa del nostre primer Couchsurfing. És a dir, formem part d'una comunitat virtual de persones de tot el món que acollim viatgers a casa nostra i busquem gent que ens ofereixi un llit o un sofà quan estem viatjant, en aquest cas la Caroline és el nostre contacte i amb ella i els seus companys de pis, en Mad i la Liah compartim uns bons moments. Atlanta en certa manera sembla deshabitada, hi ha moltes zones residencials, tothom es desplaça amb cotxe i els carrers són buits, per nosaltres el més interessant és visitar el museu de Martin Luther King Jr, on exposa la seva vida, el seu pensament i tot el que va permetre un moviment de gent negra lluitar a favor dels seus drets.
Després d'uns dies agafem un bus i anem fins a New York city, aquí comença la nostra adaptació al nou medi. En primer lloc, ens comprem un petit portàtil, és més economic i fàcil comprar-lo que conectar-nos a cybercafes cars i difícils de trobar, ja que aquí tothom té el seu propi ordinador. En segon lloc, lloguem un cotxe per poder recórrer els indrets més perduts, gaudir del paisatge i de certa independència, ja que fa més de 6 mesos que només utilitzem transport públic. New York ens encanta té un munt de coses per descobrir: anem als llocs turístics i mítics de Manhatan, veiem la immensitat de la ciutat des de l'Empire State, passegem per Central Park, anem a alguns museus com el MOMA (museu d'art contemporani que ens va sorprendre molt), visitem locals de nit, de dia...i també coneixem el barri de Brooklyn, una zona amb molta personalitat, amb una estructura de grans naus industrials o edificis, convertits en locals i restaurants "cool" i ple de lofts a preus poc econòmics, on tots els joves més inmersos en les noves tendències volen viure. En aquesta ciutat tenim la sort de fer un segon Couchsurfing a casa la Martha Ma amb qui tenim grans xerrades, intercanviem experiencies de viatges i recollim bona informació.
Il.lusionats per conduir i amb un cotxe espaiós i amb canvi de marxes automàtic iniciem la nostra ruta cap a l'Oest. La primera parada és Lancaster (Pennsylvania) coneguda turísticament per viure-hi els Amish. En aquesta ciutat ens acullen una família amable i senzilla que ens apropen a les seves costums i formes de viure de la seva comunitat, són en Clair, l'Anna i els seus fills Kirsten i Brennen. El seu tarannà actiu i amb ganes de conèixer ens permet tenir llargues converses amb ells i entendre més d'aprop quina és la seva realitat i la dels Amish més conservadors. Tenim la sort de poder visitar la granja dels pares de l'Anna i compartir un dissabte amb tota la família fent melmelada de pomes i també veient el procés de producció dels productes que vènen a les seves botigues. la nostra aportació és fer un bon plat de pasta amb bolets per tota la colla, un menú que no té froneteres.
El següent lloc és Gettysburg, on parem un matí per veure on va tenir lloc la batalla més important de la Guerra Civil al 1863, que va facilitar uns anys més tard que la victòria dels estats de la Union Army fos possible. Com a curiositat, el nostre guia va ser un CD on explicava cada punt que recorries amb el cotxe i t'indicava com arribar al següent lloc, ja que la visita dura més de 2h.
Per cert, un canvi important des que som per aquí son les mesures, perque sí és cert que al llarg del viatge hem canviat els euros per CFA, pesos, dolars, soles o bolivianos i ens alguns casos els kilos per libras, però ara és un jeroglífic. Tenim Fahrenheits per la temperatura, milles, inches i yardes per les distàncies, galons pels litres, els feet per l'altitud, les àcrees pels terrenys, els pounds pels kilos i...en fi, nosaltres no sabem ni quin dia, ni quin mes vivim, tot i que això, almenys de moment, no canvia!

Everybody Knows that in the States everything is huge, a coke, portions of pizza, cups of tea, skyscrapers, highways,etc. but we want to add that we met awesome people that make us easy to move to everywhere.
We arrived in Atlanta (Georgia) by aeroplane while was snowing, something weird in March and a friend came to pick us up fortunately, she was our first Couchsurfer, a member of the virtual community that host people and ask to be host when they are traveling like us. She was Caroline and we had a nice time with her and her roommates Liah and mad. Atlanta seems an uninhabited city, is a residential place where everybody moves by car and streets are always empty, for us the most important thing was visiting the Martin Luther King Jr. Museum, where is showed his life, thinking and all around the black people movement that was fighting for their rights.
After a few days we took the bus until New York where we faced adapting our new environment. First of all we bought a mini laptop, more economic and easy to have one of this than use the few and expensive cybercafes in the city. Secondly, we rented a car because we'd like to travel to remote places, to get to scenic roads and we would have more independence after 6 month using public transport. We loved New York, there were a lot of things to visit: we went to the touristic places in Manhatan, we saw the city from the top of Empire State Building, walked around Central Park, visited museums for instance MOMA, art museum. We were impressed. We went out at night and during the day...and also, we visited Brooklyn, Particularly places that were built as huge warehouses or factories that now are cool places such as restaurants and expensive lofts, where all cool young people would like to live. In Manhattan we couch-surfed again. This time with Martha Ma. All of us together chatted a lot and exchanged traveling experiences and we got tips for our travel.
We were excited about driving a big American car with automatic transmission. It's this car that will get us started on the trip to the West coast. The first stop was Lancaster, Pennsylvania well known its Amish people.
In that city, a welcoming family took us in. They let us see their customs and the ways of their community. They, Clair, Anna and their children Kirsten and Brennen were so helpful. The way they live and their anxiousness for knowledge led us into long conversations. We learned a lot about them and the Amish who are more conservative. We were lucky to visit Anna's parents house and spent a Saturday with them making some apple jam and learning the process to make some other products that they sell in their own shop. We cooked some pasta with mushrooms to thank them their kindness.
Next place was Gettysburg, where we spent one morning around the most important battlefield of the Civil War. That battle in 1863, was what permitted to Union forces to proceed to get the power some years later. Our guide was a CD which gave us the tour, explained to us where we had to go and where to stop every time and explained all the stories about every interesting point, during 2 hours.
Anyway, something that is so different from what we are used to are the measures. We 're used to changing euros for CFA, pesos, dollars, soles or bolivianos during our trip. But now is incredible, we use Fahrenheits instead of Celsius degrees, or miles, inches and yards instead of Kilometers, meters and centimeters for distances, gallons instead of liters, feet for the altitude, acres for square meters, pounds instead of kilos and...in fact, we never know which day or month we are at, although this hasn't changed yet!

ITINERARI Bolívia

Arribem pel nord de Bolívia, travessar frontera és molt senzill i aquesta vegada en un entorn privilegiat, vorejant el mateix llac Titicaca. Al cap de pocs quilòmetres estem a Copacabana on restem una nit i despertem aviat per agafar una barca fins a la Isla del Sol on passem uns dies ben agradables (text dels Aymara). Un cop tornem a terra arribem fins a la capital, La Paz, en algunes zones caòtica i desordenada, plena de cases que s'enfilen en el pendent de les muntanyes fins que no deixen ni un tros de terreny verge. Ens passegem pels carrers i barris del centre i per sorpresa nostra veiem gent amb la cara completament tapada amb passamuntanyes, treballen de limpiabotas.
El nostre camí continua fins a Oruro, famós per la música i els colors del seu Carnaval i des d'allà agafem un tren còmode i espaiós que ens porta a Uyuni, on comença el nostre impressionant tour pel Salar (explicat a No només Pura Sal) .
Més endavant ens parem uns dies a Tupiza amb la idea de fer noves excursions per les quebradas, però finalment acabem reposant i fent vida al poble.
El següent pas és Pototsí, la ciutat mes alta del món (en principi), a més de 4000m, un lloc agradable tot i tenir temperatures fredes durant gran part de l'any. Coneguda per les seves mines, on el desconcert de les condicions dels miners i la manca d'aire quan t'endinses a elles et deixen en un estat de xoc durant uns instants (text El Tío).
Continuem fins a Sucre, l'anomenada ciutat blanca, antiga capital boliviana, neta, colonial i ordenada, amb un centre espaiós i tranquil. Aquí, en una casa familiar amb terrasseta passarem una setmana, compartint experiències amb altres viatgers i celebrant els dies de carnaval. De fet, la festa grossa serà el pròxim cap de setmana, però fa molts dies que pel carrer sona música i xerangues i a tothora esta permès tirar globus d'aigua i espuma a la gent que passa pel carrer, des dels balcons, cotxes o cantonades, però sempre de lluny, sempre evitant ser vistos cara a cara...i això és graciós una estona, però pesat durant dies, i més quan no ets a casa i tens poca roba per canviar-te… En fi, estem al continent dels carnavals! I en realitat per la gent d’aquí té gran importància i el gaudeix i l'espera amb ànsies durant tot l'any!
El nostre punt de sortida serà La Paz, on agafarem un vol fins a Bogotà i després d'uns dies de preparar-nos pel gran salt...volarem cap als States!!

We reached Bolivia, crossing the border near the Titicaca’s lake. We spent one night in Copacabana and then we took a boat to Isla del Sol (we talked about it in the Aymaras's text). After that, we went to the capital, La Paz, sometimes chaotic and untidy, and it was very surprising for us to see people who were working like a shoeshine boy wearing a balaclava.
We went south to Oruro, famous for its carnival, where we took the train until Uyuni where we visited the Salt Flat (we mentioned it in ”No Només Pura Sal”) and then we came over Tupiza for a few days.
Next step was Potosi, the highest city in the world, 4000m above sea level, which is well known for its mining traditions since the last 500 hundred years. Once there, we visited them and we were able to feel just a little bit like what these people experience in their lives. Besides, we can assert that the city is pretty cold but comfortable, and people are very easygoing so a long stay is pretty advisable.
Facing ……. East we got to Sucre, the ancient capital of Bolivia, with its whitewashed colonial buildings and peaceful atmosphere that let us has a tremendous rest. We spent a week in a magnificent familiar house, exchanging our experiences with other travellers and celebrating the Carnival. In fact, the Carnival has been taking place every day and it has lasted after fifteen days; there was always music and people who threw water balls everywhere, something that it wasn't always funny for us. Anyway, we realized that we were in the continent of the best Carnivals and most of the people had longed for these days with extremely anxiousness.
Our last stop was in La Paz where we took an airplane to Bogotà, where we spent some days preparing our next trip to the States!!

El Tío

Per nosaltres una nova realitat, un món desconegut, un espai d'interès per conèixer entre passadissos foscos, estrets, plens de pols i d'aire asfixiant; per altres el seu espai de treball sabent que això comporta una mort directe o un camí mes curt en la vida. Una bona referència per veure els miners de Potosí és el documental El minero del Diablo que va ser gravat dins el mateix Cerro Rico.
Les mines estan explotades per Cooperatives, però la contradicció és que el treball és individual, no es regulen ni les hores, ni la seguretat, ni l'edat dels miners...cadascú lluita per trobar una zona de minerals i un cop descoberta treballa hora rera hora sens parar, mastegant fulles de coca per reduir el cansament i la gana, sense un sol àpat que no sigui a la matinada, sense més espai que un m², sense més llum que un frontal, sense més esperança que aconseguir algun mineral. En definitiva, són Cooperatives però la seva tasca més rellevant és la celebració de festivitats de gran importància per ells.
Quan entres dins les mines sembla que el temps no ha avançat, les condicions i el material que utilitzen és gairebé el mateix que fa 500 anys, i d'aquí també surt l'origen de moltes creences dels miners, així com l'existència de El Tío.
Els colons que fa segles van arribar a Potosí van crear un Dios al qual els indígenes poguessin témer dins la mina, com que en l'alfabet quechua no pronuncien la "d", va ser aviat anomenat Tios, i finalment va passar a ser el Tío. Aquest està escenificat a cada mina amb un ninot en forma de diable, i encara avui en dia els miners l'adoren i li demanen protecció amb regals i oracions, de fet els miners creuen absolutament que la seva sort dins la mina està totalment a mans d'aquest. Però és difícil pensar que no hi ha res més que pugui definir o millorar les seves condicions, el seu poder adquisitiu, el seu funcionament...
Dins els passadissos respires foscor, angoixa, incertesa, silicosis, manca d'escolaritzacio, mort prematura, atzar, contaminació i por. Tot en mans del Tío? I és que no et pots quedar indiferent, totes les sensacions que vam poder sentir s'allarguen quan surts a la claror del dia i deixes enrere tot aquest món de gent que pràcticament viu en un forat.
Una experiència més del nostre viatge per no oblidar, però aquesta vegada no per la seva bellesa.

For us another reality, an unknown world, a place where we are interested in, among dark narrow corridors, a lot of dust and suffocation air; for others their work place although they know it means to die or a shorter life. We recommend you a good documentary to see, "Devil's Miner", WHICH was recorded in the same Cerro Rico (Rich Mountain).
The mines are exploited by Cooperatives. However, the work is individual, working hours are not under control, there's no security, the miner's age is not regulated...everyone tries to find a rich zone of minerals and when they get it, they work long hours without stopping, chewing coca leaves to reduce their fatigue and their hunger, eating once a day in the morning, without more space than a few square meters, without more light than a torch, without more hope than to achieve some minerals. In short, they are Cooperatives but their most important task is being in charge of celebrations or festivities, which has great importance for them.
When you get inside one of these mines it seems that time didn't go by , conditions and material are pretty the same than 500 years ago. In the same way, they have a lot of beliefs from that period of time, as well as the existence of The Tío.
When colonisation arrived at Potosí they made up a Dios (God) whom natives could fear inside the mine. As in the quechua alphabet they don't pronounce the "d", It was soon called Tios and finally,Tío. He's represented like a devil, and it is located inside every single mine, and nowadays the miners still adore him and ask for protection offering presents and prayers. In fact, the miners believe that their luck inside the mine is on to the Tío's hands. But It is difficult for us to think that anything else can improve their conditions, purchasing power, way of working...
Inside the corridors you feel darkness, anxiety, uncertainty, silicosis, lack of education, premature death, luck, pollution and fear. Is Everything in hands of The Tío?
You can be insensitive in front of that. When you reach the sun outside, you are not able forget that entire people who are almost living inside that hole. That's another experience that we'll never forget about our trip, but this time not for its beauty.