ITINERARI TORNADA DAKAR

Un cop arribats a Ouagadougua comença el nostre itinerari tornada fins a Dakar. Fem una bona dormida, ens preparem i marxem cap a Gaoua, el pays lobi, on veiem un nou poblat i les seves tradicions. La darrera parada per descobrir Burkina Fasso ens porta a Bobo, una petita i agradable ciutat, on gaudim d’una bona terrassa que ens permet conèixer altres viatgers, l’Ema i en Zoran (d’Eslovènia) i la Daina i en Robin (dos dels només 30 mil habitants que té el país de Lienchestein).


Ben aviat travessem frontera i arribem a Bamako, ciutat que ens fa sentir una mica com a casa, coneixem on dormir, menjar, com moure’ns i fem una visita al Museu Nacional que havíem deixat pendent. Tornar a entrar a Senegal corrobora que no tenim especial feeling amb aquest país, ens toca l’únic bus de l’estació que és una autèntica tartana, el nostre viatge de 12 hores es converteix en un de més de 30, dormim (o mal dormim) a la duana, retrobem la duresa del caràcter senegalès, veiem fortes discussions, crits, no rebem mai explicacions en francès i ...en fi, molta, molta paciència.
Entrar a la Casamance també ens és feixuc, més del mateix... Arribem a Ziguinchor realment cançats, una parell de dies, i anem a Kafountine: mar, verd, flors, rastes, djembés...un bon lloc per carregar piles, la gent és amable i tranquil.la.


Despés de reposar agafem el bateau cap a Dakar. La ciutat és ordenada i força neta i hi trobem de tot! També ens passegem per la Ille de Gorée, illa amb molt d’encant i nou testimoni de l’esclavatge, i ens arribem a la ciutat de Saint Louis. Tota aquesta zona és una altra història! L’arribada a l’aeroport de Yoff marca el nostre punt de sortida de l’Àfrica.

Riquesa i diversitat

Una de les riqueses d'aquests països és sens dubte la seva diversitat ètnica, i per tant de llengües i cultura. No cal caminar gaire passes per descobrir que et trobes a una nova zona, on parlen una altra llengua i canvien les tradicions: els tuareg, els lobi, els bedik, els bassari, els dogon, els malinke, els bambara, els bobo, els fula, els wolof...I com tota diversitat no deixa de crear un marc complex.

El dia a dia

No podem deixar de parlar de Senegal sense explicar tantes altres coses com: el munt de mobles de bambú preciosos i còmodes que formen part del seu paisatge ; de la malària que tothom passa de tant en tant com si fos un «refredat» ; de la nostra orientació en el temps que es basa ara en el sol, i l’hora de les pregàries del Ramadà; dels mils de nens i nenes que corren pels carrers i els que gairebé cada una de les dones que trobem porta penjat a l'esquena; de la varietat d'articles que transporten amb el cap, tot caminant i sense utilitzar les mans; de les compres de menjar que són en porcions minúscules, el necessari per cada dia (sigui pa,oli o sucre), res de compres setmanals, només el dia a dia, suposem que per qüestió de diners, cultura i la manca d’espais on conservar aliments (ni neveres, ni rebost). Aquí no hi ha previsions, no hi ha llistats de feines a fer, no hi ha agenda…només el dia a dia, un a un, poc a poc, «doucement».

Desplaçament a ritme de balada

Com començar a explicar quan no saps mai a quina hora surt un transport i a quina hora arriba, i tampoc saps el preu que has de pagar, perquè si ve hi ha un preu fixat, el teu « bagage » l’encareix sempre. Des dels busos anomenats Ndiaga Ndiaye (petits) o la Car Mouride (més grans), fins als taxi « set place » acaben essent una aventura.
I no és graciós trobar-te dins un bus com una sauna (a 40°) i sense finestres, perquè està fabricat per haver-hi aire acondicionat ? (i això devia haver estat algun dia, perquè ho deia, i en espanyol, a la part davantera del vehicle). I quina diferència hi ha entre un taxi convencional on hi caben 5 persones però en carreguen fins a 8, i els que s’anomenen « set places » ? I quantes baixades hem fet amb punt mort per estalviar gasolina ? Com pot ser que si surt « tout-suite » al cap de 2h encara no hi hagi ni el motor del bus engegat ? I quina casualitat que quan puja la senyora amb la gallina viva s’assenta sempre al teu costat…
Però també hi ha altres transports com la moto, això sí que va ser una odissea, una aventura, quan no era la roda, era el motor que fallava, i així poc a poc, amb les ampolles de gasolina a l’esquena per si se’ns acabava, i demanant ajuda a la gent que trobavem pel camí, vam anar fent km…uns sobre la moto, altres a peu, altres estirats per una altra moto i sempre deixant propines , perquè les ajudes no acaben essent mai gratuïtes. El nostre viatge de Kedougou a Etiolo (uns 85km), primer per una pista de terra i després per muntanya, ja és un record inesborrable. Només dir que la moto va quedar allà dalt, vam baixar un tros a peu i després vam esperar unes 5h fins que va passar un cotxe que (pagant, és clar) ens va carregar.
I amb tot , val a dir que no és barat (veient del què disposen molts d’ells) per això també hi ha tantes bicis, tantes excursions a peu, carros, cavalls i segurament, només fan viatges indispensables.
Per cert, i no hem ni « gosat » pujar al tren perquè hi ha una única via que travessa tot el país i està feta a mitjans del S.XIX, ens han dit que si tens sort, pots fer-ne algun tram!

ITINERARI SENEGAL

El dia 25 d’agost a la matinada arribem a Yoff,uns 15 km de Dakar, nosaltres sí, però no les maletes. Això ens suposa quedar-nos 2 nits en un poble on les construccions estan a mig fer, la platja és una costa bruta a on es banya l’Atlàntic i els avions aterren passant a no gaires metres del teu cap. És un lloc car i amb poc encant. Un cop tenim l’equipatge ens dirigim a Taobab Dialao, un poble de pescadors a uns 40km de Dakar, però que tardem més de 7h per arribar-hi, pensem que serà un bon lloc per estar tranquils i situar-nos. És el nostre primer contacte amb el país i la seva gent, i no volem precipitar-nos, però tot i estar-hi bé, notem que alguna cosa ens separa dels senegalesos.

Després d’uns dies i les primeres remullades pels xàfecs que cauen de forma contundent i sense avisar, decidim entrar cap a l’interior del país. Travessem direcció Kaolack i Tambacunda, ciutats de pas de molts viatgers, brutes i desordenades, amb petits comerços, transports senzills i gent poc accessible.

Arribem finalment a Kedougou, on passarem una setmaneta, aquí coneixem la Montse (cooperant de Jamiakafo) i l’Ibu, la Míriam, la Núria, en Quim i família.

En aquesta zona es respira un aire diferent, i podem gaudir uns dies de la seva vida quotidiana, imitar el seu ritme tranquil i fer una excursió inoblidable passant per Bandafaci, Salemata, Ibel, Iwol (on trobem l’ètnia Bedik) i Eiolo (on trobem els Bassari), en aquest darrer lloc podem gaudir de la gentilesa de Chez Balingo.

De nou retornem a Tambacunda per continuar el nostre camí cap a Mali, un nou país i una nova gent…