Com començar a explicar quan no saps mai a quina hora surt un transport i a quina hora arriba, i tampoc saps el preu que has de pagar, perquè si ve hi ha un preu fixat, el teu « bagage » l’encareix sempre. Des dels busos anomenats Ndiaga Ndiaye (petits) o la Car Mouride (més grans), fins als taxi « set place » acaben essent una aventura.
I no és graciós trobar-te dins un bus com una sauna (a 40°) i sense finestres, perquè està fabricat per haver-hi aire acondicionat ? (i això devia haver estat algun dia, perquè ho deia, i en espanyol, a la part davantera del vehicle). I quina diferència hi ha entre un taxi convencional on hi caben 5 persones però en carreguen fins a 8, i els que s’anomenen « set places » ? I quantes baixades hem fet amb punt mort per estalviar gasolina ? Com pot ser que si surt « tout-suite » al cap de 2h encara no hi hagi ni el motor del bus engegat ? I quina casualitat que quan puja la senyora amb la gallina viva s’assenta sempre al teu costat…
Però també hi ha altres transports com la moto, això sí que va ser una odissea, una aventura, quan no era la roda, era el motor que fallava, i així poc a poc, amb les ampolles de gasolina a l’esquena per si se’ns acabava, i demanant ajuda a la gent que trobavem pel camí, vam anar fent km…uns sobre la moto, altres a peu, altres estirats per una altra moto i sempre deixant propines , perquè les ajudes no acaben essent mai gratuïtes. El nostre viatge de Kedougou a Etiolo (uns 85km), primer per una pista de terra i després per muntanya, ja és un record inesborrable. Només dir que la moto va quedar allà dalt, vam baixar un tros a peu i després vam esperar unes 5h fins que va passar un cotxe que (pagant, és clar) ens va carregar.
I amb tot , val a dir que no és barat (veient del què disposen molts d’ells) per això també hi ha tantes bicis, tantes excursions a peu, carros, cavalls i segurament, només fan viatges indispensables.
Per cert, i no hem ni « gosat » pujar al tren perquè hi ha una única via que travessa tot el país i està feta a mitjans del S.XIX, ens han dit que si tens sort, pots fer-ne algun tram!
I no és graciós trobar-te dins un bus com una sauna (a 40°) i sense finestres, perquè està fabricat per haver-hi aire acondicionat ? (i això devia haver estat algun dia, perquè ho deia, i en espanyol, a la part davantera del vehicle). I quina diferència hi ha entre un taxi convencional on hi caben 5 persones però en carreguen fins a 8, i els que s’anomenen « set places » ? I quantes baixades hem fet amb punt mort per estalviar gasolina ? Com pot ser que si surt « tout-suite » al cap de 2h encara no hi hagi ni el motor del bus engegat ? I quina casualitat que quan puja la senyora amb la gallina viva s’assenta sempre al teu costat…
Però també hi ha altres transports com la moto, això sí que va ser una odissea, una aventura, quan no era la roda, era el motor que fallava, i així poc a poc, amb les ampolles de gasolina a l’esquena per si se’ns acabava, i demanant ajuda a la gent que trobavem pel camí, vam anar fent km…uns sobre la moto, altres a peu, altres estirats per una altra moto i sempre deixant propines , perquè les ajudes no acaben essent mai gratuïtes. El nostre viatge de Kedougou a Etiolo (uns 85km), primer per una pista de terra i després per muntanya, ja és un record inesborrable. Només dir que la moto va quedar allà dalt, vam baixar un tros a peu i després vam esperar unes 5h fins que va passar un cotxe que (pagant, és clar) ens va carregar.
I amb tot , val a dir que no és barat (veient del què disposen molts d’ells) per això també hi ha tantes bicis, tantes excursions a peu, carros, cavalls i segurament, només fan viatges indispensables.
Per cert, i no hem ni « gosat » pujar al tren perquè hi ha una única via que travessa tot el país i està feta a mitjans del S.XIX, ens han dit que si tens sort, pots fer-ne algun tram!
.JPG)
.JPG)
