No només "Pura Sal"

El nostre tour al Salar de Uyuni ha estat sorprenent, perquè si bé és conegut internacionalment que a Bolívia hi ha un immens salar a 4000m d'altitud, testimoni d'un llac que va existir a la prehistòria, el que no sabíem és que els seus voltants eren plens de meravelles, no es tractava només de pura sal.
Comencem la nostra excursió amb una breu visita al Cementerio de trenes. Continuem fins trobar-nos enmig de kms, kms i kms de salt en un calmat paisatge blanc, la nostra parada al centre del salar, a la Isla del Pescado, ens permet tenir una vista privilegiada de tot l'entorn enmig dels cactus que habiten l’illa. Però el camí continua, ens arribem al peu d'un volcà actiu envoltat de roques volcàniques que el fan encara més especial. El següent pas ens porta a les lagunas que dibuixen uns perfils i colors inexplicables, estant plenes de flamingos i el fons sempre és espectacular, la més destacada: la Laguna Colorada (de tons vermellosos). A partir d'aquí arribem als anomenats Geisers(fortes sortides d'aigua calenta i vapor de la terra creant una xemeneia de fum), i a les fumerolas, on un xup-xup de fang apunt de bullir desprèn grans quantitats de fum que a estones et fan tornar invisible. El regal va venir al final, en un paratge a 4800m d'altitud, quan vam banyar-nos a les 8h del matí a unes aguas termales naturals que estaven a 35C°. Vam canviar els jerseis i gorros necessaris per la fresca matinada, per un banyador i una piscina d'aigua calenta amb un paisatge de fons excepcional. Només podem afegir que el trajecte entre un lloc i l'altre no va deixar mai de sorprendre'ns. El nostre pas amb el 4x4 va ser enmig de deserts, muntanyes marronoses i rogenques, canvis de colors del paisatge, perfils suaus, terrenys únics, i en qualsevol cas, un plaer per la vista en tot moment.
Bolívia, un país tímid i desapercebut, dels més pobres d'aquest continent, amb uns recursos naturals brutals, com el que hem descrit, i tants d’altres. Increïble!

In this writing we'd like to express our fascination about the three days tour that we did in the Salt flat of Uyuni. Everybody Knows or has heard something about the Salt flat, but what we didn’t expect at all, were the stunning resources surrounding it which belongs to the Potosi region, too.
We started visiting the Train Cemetery, then “la Isla del Pescado” which is located in the middle of the Salt flat. The following step was looking at an active volcano and a lot of colourful small lakes full of “flamingos” totally amazed.
Last day we woke up at five o’clock in the morning in order to visit some Geysers and “Fumerolas”. Finally, this marvellous area gave us the last present of the day, letting us swimming in a natural hot spring (35 degree Celcius), at 4800m above sea level in the middle of a stunning scenery of chains of mountains that were around us. Besides, we can ensure you that all the paths that we did by car, were worth because of the gorgeous desert's landscape and magnificient mountains alike.
Bolivia, as the poorest country in South America, hasn't got the influence and recognition as most of its neigbours but has an array of natural resources that make us claim louder... Incredible!!!!

ITINERARI Equador i Perú

El nostre pas per Equador és breu, de fet quan hi som veiem que seria un país interessant per visitar, però nosaltres tenim pensat caminar direcció Perú. Així doncs només estem una setmana en aquest país. Parem a Quito, una gran capital a quasi 2000m d’alçada i amb 3 milions d’habitants, allà trobem el millor hostal que hem estat mai, el Bambú Hostel, tenim tot el que podem necessitar, és en part com sentir-nos a casa, i des de la cuina o la terrassa que queden a força alçada tenim una imatge meravellosa de la ciutat, veiem un perfil de cases, carrers i blocs de pisos enclotats entre les muntanyes. Després anem fins a una nova ciutat colonial, Cuenca, al sud del país. Travessar frontera ens suposa molt de temps, llargues cues de persones que volem creuar, moltes finestretes d’atenció i poc personal d’immigració treballant. Finalment, és el nostre torn, entrem a Perú.
Fem un llarg camí fins a Lima. I al contrari de la imatge verda i muntanyosa que sovint tenim d’aquest país, travessem en bus per la Panamericana, trobant zones completament àrides, grans dunes al costat del mar, pobles amb cases precaris i les restes d’un huracà que no fa massa temps va afectar la zona.
Lima és de nou una capital immensa, però no ens desperta massa interès, per tant, baixem d’un bus per pujar a un altre fins arribar a Nazca. Aquest poble és conegut per unes línies que només pots veure amb avioneta i que diuen que van traçar els Incas, hi ha algunes incògnites sobre la seva aparició.
Després d’uns dies anem a Cuzco, capital de l’imperi Inca, una ciutat molt rica, plena de turistes TOT l’any, amb una immensa Plaza de Armas al centre, envoltada de esglésies, carrers empedrats, passadissos de voltes i estrets carrers plens de botigues de jerseis i gorros d’alpaca, motxilles, agències de viatges, etc. La ciutat i tots els seus voltants acullen un munt de testimonis dels assentaments Incas en aquesta zona.
Aquest és el nostre punt de partida fins al Machupicchu. Després d’una excursioneta amb colectivos, uns km a peu per la via del tren i una breu parada a Aguas Calientes, ens aixequem a les 4h de la matinada per pujar una forta pendent de 1746 escalons (que vam comptar un a un), per arribar finalment a La ciutat perduda del Incas, al cim del famós MACHUPICCHU. Passegem entre les pedres, la història, les creences i la sabiesa del Incas, entre la boira fugissera habitual d’aquesta epoca, esperant que no ens plogui i respirant assentats observant tal riquesa. Impressionant!
Retornem a Cuzco, on passem encara uns quants dies a l’Hospedaje Inka, un lloc molt agradable, al cim de la ciutat, amb unes vistes increïbles, i on coneixem altres viatgers com la Megan i en Crispin, de Nova Zelanda.
El nostre camí ens porta a Puno, al peu del llac més alt del món, el Titicaca. Seguim la carretera que el volteja fins a travessar frontera i entrar a Bolívia sense deixar el llac.

Itinerary in Equador: We visited just Quito (nice big city, 3 million of inhabitants and 2000m d’altitude) and Cuenca (colonial city).
Itinerary in Perú: We passed trough Panamericana road until Lima. Then we visited Nazca Lines, Cuzco (Inca’s capital, very interesting). We climbed Machupicchu (gorgeous) and we arrived in Puno and Titicaca’s Lake.

ITINERARI COLÒMBIA centre i sud

El nostre camí per Colòmbia ens porta a Salento, un poble entre muntanyes, tranquil i amb un paisatge fascinant, on trobem grans cafetales i podem conèixer ben d’aprop tot el procés de producció del cafè. Allà és on passem el nostre Nadal, amb la gent de l’hostal Plantation House i molts altres estrangers que també es troben voltant pel món.
Des d’aquest poble, amb en Tito (català ja establert a Colòmbia), agafem els willys i arribem al Valle de Cocora, on fem una bona caminada fins a Acaime travessant pel bosc. Un cop allà, després de prendre un “chocolate con tajada de queso” que ens ofereix la simpàtica parella que són els únics habitants que trobem, prenem el camí de retorn seguint el riu, la pluja, el fang i travessant entre ponts de fustes, enmig d’una vegetació encara més excepcional. Una altra particularitat d’aquesta vall, són les palmas de cera, un tipus de palmera que sobresurt entre les muntanyes i que viu a més de 2000m d’alçada.
El següent destí és Cali, una ciutat sense massa encant i adormida durant el dia, però que és la cuna del rumbeo a les nits i és on començarem el nou any. Decidim més endavant, passar un parell de dies a San Cipriano, aprop de la costa pacífica, una zona ben diferent, on la gent és més pobre, el país més abandonant i hi trobem el percentatge més alt de població negre de Colòmbia. La gràcia d’aquest poble, apart de l’ambient i l’immens riu d’aigües transparents per banyar-te, és que no hi ha carretera per arribar-hi, i els habitants s’han inventat un transport que són unes fustes amb rodetes impulsades amb una moto, que pugen utilitzant els rails de la via del tren. Un lloc molt peculiar que guardem a la memòria i que haureu d’imaginar-vos, perquè en el següent lloc, Popayan (ciutat de cases blanques colonials), un parell de mangants desapareixen amb moto portant la nostra càmara i les nostres darreres fotos. Un cop a Ipiales, després d'un parell de dies d'un carnaval de bojos on la gent pel carrer s'embrut i es pinta amb farina o pintura blanca, travessem frontera i entrem a un nou país, una nova aventura, Equador.

Itinerary: Salento ( famous for coffee plantations and where we spent Christmas’s day), Cocora’s Valley and Acaime (a nice trip around wax palms), Cali (just beautiful at night), San Cipriano (very particular coast Pacific’s village), Popayan (nice colonial city) and Ipiales (just to get the Equador’s border).

Bones festes!

Des de la frescor de les plantacions de cafè, a Colòmbia, una abraçada molt estreta per tots i totes, esperant rebre un mail amb les vostres fotos de com heu celebrat les festes, allà on estigueu, per poder-les afegir al nostre blog. Petons!


From the fresh coffee plantation, in Colombia, a big and tight hug to you all, we are looking forward to your Christmas’s pictures from wherever you are, in order to upload them in our blog. Petons!

How I wish you were here...
totxviure@gmail.com

Riquesa i diversitat

Una de les riqueses d'aquests països és sens dubte la seva diversitat ètnica, i per tant de llengües i cultura. No cal caminar gaire passes per descobrir que et trobes a una nova zona, on parlen una altra llengua i canvien les tradicions: els tuareg, els lobi, els bedik, els bassari, els dogon, els malinke, els bambara, els bobo, els fula, els wolof...I com tota diversitat no deixa de crear un marc complex.

Pays Dogon

Més de 200km d'una immensa "falaise" al mig d'una plana, on viuen unes 400.000 persones seguint les tradicions de fa segles...

Recull de fotos Pays Dogon

Timbuctu, ciutat enigmàtica

Timbuctu ha estat una experiència impressionant, una ciutat soprenent a les portes del gran desert del Sahara. És una ciutat rica, amb una història que la fa peculiar i que fa segles i segles que guarda, tal com mostren els seus manuscrits, les costums i la seva cultura. Coneguda pel gran Festival de Música del Desert i la vida dels mateixos tuareg. La forta calor endureix l’estada, però no impedeix que puguis gaudir-ne.
Endinsar-nos 3 dies al desert amb camell ens va acostar a la vida dels nòmades tuareg, entre la seva amabilitat i calma, vam poder comprendre encara que sigui només una mica, una forma totalment diferent de viure, sense pràcticament res,amb el mínim per passar el dia a dia, amb allò només indispensable per anar d’un lloc a un altre; recollint aigua dels pous, deixant les cabres i els camells amb la màxima llibertat, els infants nuus, el menjar repetitiu, el te i els dàtils sens falta, les petites dunes, la calma, el silenci del desert, la poca vegetació, la nit fresca i la calor del dia insoportable…

Una calor que vol dir restar sota l’ombra d’un arbre de les 11h del matí a les 4h de la tarda esperant que el sol afluixi una mica per deixar-nos posar drets, vol dir veure l’aigua tant calenta que no et passa la set, intentar fer la migdiada mentre somies amb alguna cosa ben fresca i no poder ni tant sols acabar de descançar, només esperar que avanci el dia per notar l’aire fresc de la nit.
I amb tot, val a dir, que ens va aportar una aventura inesborrable i molt estimada; una admiració per la gent amb qui vam compartir el viatge, especialment l’Ibrahim ag Mohamed, l’Elco i en Califa.