ITINERARI Wales and England

Entrem a Gal.les creuant el canal de Bristol i ens situem a la península de Gower. Ens han recomanat una zona de costa amb unes petites cales i hi anem directe. El primer que trobem és un càmping de luxe excepcional, el qual ofereix allotjament en uns acollidors bungalows i unes clàssiques “camperavans”, en un espai completament verge amb les millors vistes de Three Cliffs Bay. Un lloc molt especial on potser algun dia hi farem estada. Aquest cop però el nostre camp base és en un petit B&B (al diminut poble de Kittle) i un parell de locals per menjar a Bishopston.

L’endemà caminem fins a la platja de Pobbles on ens banyem a primera hora i veiem ràpidament com baixa la marea. La petita cala rodejada de parets rocoses on ens trobem es converteix en un passeig de mar on pots caminar quilòmetres i quilòmetres vorejant tota la costa, travessant d’un costat a l’altre i descobrint les filtracions d’un riu que es submergeix entre corrents fins arribar al mar. Una escena increïble! I per nosaltres (gent del Mediterrani) poc comuna.  A diferents moments del dia anem a visitar la zona i el dia següent anem a Rossili per veure com la pujada de la marea rodeja  i converteix una zona de terra, en una ïlla.

Agafem el cotxe i resseguim la costa de Gal.les, fent una parada a Tenby, bonic, però menys verge i impressionat del que hem vist, pugem fins a Aberystwyth (nom impronunciable per nosaltres) i un cop en aquesta alçada del mapa, la nostra ruta avança cap a l’oest entre muntanyes i giravolts que ens endinsen a l‘interior del país. És un paisatge verd de petits boscos i molts camps plens d’ovelles, un clima plujós i més fresc, i a mesura que avancem dóna més sensació d’aïllament i una forta personalitat; ens parem a petits poblets com Llanguri i Rhayader abans de tornar a terres angleses. El nostre pas per Gal.les ha valgut molt la pena.

Després d’unes milles, arribem a Stow-on-the-wall, poblet turístic de carrers ordenats, restaurants, sales de tè i botigues que recordarem també per no trobar-hi cap local on veure el futbol; fet estrany a Anglaterra, no? Des d’allà voltem per Broadwell, Bourton-on-the-water i Stratford (poble natal de Shakespeare).

Gairebé al final del viatge, passem un dia a Oxford, ciutat que ja coneixem i ens desviem fins Wendover, on l’Eduard havia viscut una temporada. Ja només ens queda arribar de nou a  Bournemouth.  Ens despedim de la família Fulton, ens trobem amb la Judith i en Joan que acaben d’instal.lar-se junts a la ciutat i agafem el vol de tornada a casa.

Aquest estiu, un viatge descansat i poc llunyà, però tota experiència a l’estranger sempre és positiva.

We headed Wales through the Bristol Channel to arrive in the Gower peninsula, we drove direct to an unspoilt bay highly recommended. Once there, we found a luxurious camping that offered cosy bungalows and nice campervans with the best views of Three Cliffs Bay. However in those days we were staying in a small B&B in Kittle and having our meals in a small place in Bishopston. Next time, maybe we’ll stay in that splendid camping.

We took a nice walk to another bay called Pobbles where we swam early in the morning and we quickly realised how the tide was going out. Our small rocky bay became a wide sandy promenade in a just few hours. We walked along the sea and through a river leak across the beach. That was a wonderful picture of the coast. We (Mediterranian people) were amazed by the tide coming in and going out twice  a day. Rossili was another great example to gaze how the tide changed the landscape.

We drove following the Wales coast, stopping for a while in Tenby (a nice village, but more busy and touristic compare to the other ones) and we head north until Aberystwyth (an unpronounceable name for us). Once there, we drove to the east through a green, rainy landscape following twisty roads. It seemed to us an isolate and particular land . We took a break in Llanguri and Rhayader before coming back to England. Our days in Wales had been great!

After some miles, we arrived in Stow-on-the-wall, a touristic small village full of restaurants, tea places and nice boutiques, we’re also going to remember that place for being the only English village where It was so  difficult to have a beer watching a football match on TV, awkward, isn’t it? From there we visited Broadwell, Bourton-on-the-water i Stratford (Shakespeare birthplace).

Almost at the end of the trip, we spend a day in Oxford and we payed a quick visit to Wendover where Eduard had been living long time ago. 
Eventually, we were in Bournemouth again. We saw off the Fulton’s family, we caught up with some Catalan friends who just moved to England and we took our flight back home.

Anyway, we didn't travel too far last summer, but it was as interesting as it is to spend some holidays anywhere in the world.

ITINERARI England

Després de 7 anys fent els viatges fora d’Europa, aquest any hem passat l’estiu a Gran Bretanya. Agafant vols i dies diferents, però a finals de mes comença el nostre viatge junts des de Bournemouth.
La primera setmana la passem a Poole, on els Fulton (una família molt amable i agradable que un de nosaltres ja havia conegut) ens ofereix poder estar a casa seva una setmana mentre van de vacances, a canvi de cuidar-los en Dylan (el gos) i regar una mica les plantes i l’hort. Així doncs, mentre la Fiona, en Collin i l’Alexander estan a Canaries, nosaltres ens quedem a casa seva. Una bona manera de començar el nostre viatge. En realitat, no ens movem massa del barri residencial on estem instal•lats i des del primer dia seguim els horaris i complim amb algunes costums que ens semblen molt angleses, així que sopem a les 6 de la tarda, dos cops al dia passegem en Dylan, anem a córrer fins a la platja i voltem sense pressa per la zona per fer una birra o un tè. Quan marxem de Poole, lloguem un cotxe i comencem la nostra ruta pel sud. Primera parada, Portsmouth, on coincidim amb la Noe i en Joe que coneixen molt bé la zona. La ciutat és curiosa, té una geografia molt particular i amb les explicacions d’en Joe, podem descobrir l’origen de moltes coses. Quan baixa el sol, anem a una mena de placeta a la punta del moll que és un agradable punt de reunió per fer unes “pints”. Al cap de poca estona, coneixem la Sally i en Peter (família d’en Joe) i tots 6 passem un vespre ben agradable, al restaurant Jamie’s (que s’està fent lloc entre la restauració mundial), la nit acaba entre converses i fent la darrera copa al jardí de casa seva. L’endemà, fem un bon esmorzar al Tenth Hole i tastem les gustoses Jacked potatoes. Després d’unes compres i alguna volta, deixem la ciutat. La nostra conducció per l’esquerra no és tan complicada com pensàvem i ens movem pel país, amb tota tranquil•litat. La següent parada serà al The Shoe, a Exter, per fer un fantàstic dinar abans d’arribar a Ghillingham: petit poble sense massa encant, però convenientment situat. De camí veiem Stonehedge entre un dens trànsit de cotxes, fet que ens fa decidir no tornar-hi, la foto ja la tenim! Visitem Mere, concretament Stourhead, més meravellats per les hectàrees de jardins que pels interiors de la gran casa d'època. Passegem per Shaftesbury, petit poblet d’interior amb vistes a tota la zona rural, i també Salisbury, amb molt més moviment i gent. Carreguem maletes al cotxe i ens parem a Bath, on fem una breu visita i veiem una ciutat ordenada i plena de turistes. Dormim a Saltford, i des d’allà anem a Bristol que no té res a veure amb la ciutat anterior, potser no tan bonica d'entrada, però en tot cas més viva: passegem, visitem el Mshed Museum, busquem algun rastre de Banksy pels carrers i amb la Sam i en Tim anem a veure el Clifton Bridge, fet per Brunnel el 1864! Tornem a la carretera i entrem a Wales!!!

After 7 years travelling further Europe, we spent last summer in the UK. We flew in different days and flights, but our trip together started at the end of the month in Bournemouth airport. 

We spent our first week in Poole where the Fultons' (a kind and nice family that one of us had already met) offered us to stay at their house in exchange for taking care of Dylan (the dog) and the garden. So, Fiona, Collin and Alexander went to Gran Canaria and we spent the week in their house; an excellent beginning!

We were in a peaceful neighbourhood and we didn't go too far from it, we enjoy getting use to the English routine. So, we had dinner at 6 (long hours before we usually do), we walked Dylan twice a day, we went jogging until the beach and we went around having a tea or a beer in some locals.

After a week, we hired a car and we left Poole, that was the beginning of our route through the south of England.

First stop: Portsmouth, where we met Noe and Joe who know the area perfectly. It's an interesting and special city because of its geography and Joe helped us to understand much better the place and its origins. When the sun went down, we went near the pier to drink a beer, at a pleasant gathering place. After a while, we met sally and Peter (Joe’s family) and the six of us had a nice evening at Jamie’s restaurant (owned by a famous well-know chef). The night ended up having a drink at their home's garden. Next day, we had some tasteful Jacked potatoes for breakfast at the Tenth Hole and after that, we went shopping and we left the city.

Driving on the left side was not as difficult as we expected, so we drove  without worries everywhere. We sttoped to have a great lunch at the Shoe, in Exter, before getting Gillingham, a village not as charmingly, as convenient.

In our way to the village, we got stuck in a traffic jam near Stonehenge. So, we took a picture of it from the distance and we decided we wouldn't come back next day. We visited other places in the area, as Stourhead  in Mere  (a country villa with gorgeous gardens), Shaftesbury, and small village with great countryside views and Salisbury, more alive and busier.

We picked up our bags and got into the car again driving until the tidy and clean tourist city of Bath. We slept in Salford and from there we headed Bristol, a place complete different from the one we had seen the day before, a plece not as nice and clean as Bath, but more intense and alive. We visited the Mshed Museum, we looked for Banksy street graffiti’s and we met Sam and Tim who showed us a new neighbourhood  where there is the Clifton Bridge (made for Brunnel in 1864).

We hitted the road again and we arrived in Wales!! 

ITINERARI tornada de Quioto a Tòquio

Agafem un bus nit per tornar a Quioto. Com que és Obon, dies festius a Japó, i no podem utilitzar el transport, ens hi quedarem força dies. L’hostal es troba al centre i passegem per la zona del carrer Taramachi (ple de botigues i locals) i visitem Gion, el barri de les Geishes, les cases tradicionals i els restaurants fan un ambient agradable, però l’activitat i els espectacles reals s’amaguen sempre darrera les portes corredisses i les petites entrades de fusta i cortinetes. Seguim matant les hores de calor dintre els locals i freqüentem el Hello Bibliotec Cafe i l’Independant (un local situat en un subterrani). Coneixem millor les afores de la ciutat on es troba la naturalesa i els temples. Un dia, anem a un temple que es troba en una “villa”, té un petit llac i uns jardins encantadors (on per cert, ens cau un fort ruixat) i caminem fins un passadís de bambo increïble, i cap a una casa particular amb gran extensió de vegetació i bones vistes. Un altre dia fem el “Camí de la Filosofia” que és un recorregut al llarg d’un canal on pots trobar més temples. I la darrera excursió és al Temple d’Or, una fotografia perfecte d’un relluent temple al costat d’un petit llac. No podem marxar de la ciutat sense tornar a la nostra estimada estació. Un cop fet tot aquest itinerari anem a passar els darrers dies del viatge a Tokyo, amb moltes ganes de veure aquest cop, com és realment la capital del Japó.
Quan arribem a Tokyo els nostres 5 sentits s’activen, tenim un bon hostal a Asakusa i comencem a caminar. La primera nit anem a Odaiba, una falsa illa construïda sobre el mar. El monorail que et travessa ja val la pena, i el barri acaba essent peculiar, alts edificis, grans avingudes, una platja inventada i algunes rèpliques d’edificis com el Golden Gate de Sant Fransisco o el London Eye the Londres (diferents, però mantenint la seva immensitat). L’endemà anem al Museu de Publicitat, tot i que no hi ha res traduït a l’anglès, les imatges i els objectes ja parlen per si sols. En el mateix edifici podem pujar fins a la planta 46 per tenir unes bones vistes del veïnat. Trepitgem de nou el barri de Ginza i tornem cap a l’hostal.
Quan es fa fosc, sortim per veure el moviment, la gent i els llums que s’acumulen en alguns punts de la ciutat. L’encreuament al barri de Shibuya n’és un bon exemple, passem l’estona creuant els passos de vianants, entre milers de persones amb estils ben diferents. Agafem el metro i anem a Harajuku, travessem una avinguda d’originals aparadors de conegudes marques, i ens perdem pels carrerons laterals plens de botigues cool.
El següent dia a la tarda ens passegem pel barri de l'electrònica, Akihabara (noves tecnologies, sales de joc i "Maid Cafès"), i el barri de Shinjuku, ens costa orientar-nos, però després de caminar entre els edificis més alts de la ciutat, pugem a un d’ells, per veure com es fa fosc i s’ilumina una immensa ciutat de llums sota la foscor. De tornada, parem a Roponggi, potser no ens impressiona tan després del que ja hem vist, és un barri de locals de nit, publicitats lluminoses i altes façanes. El darrer dia, anem a veure l’enorme i net mercat de peix, i assaborim un fresc sushi a les 12h del migdia, posant punt final a la nostra degustació culinària japonesa, recordant també la deliciosa tempura i el gustós ramen. Amb aquests sabors tan especials agafem el nostre vol de tornada a casa. 

 

We cached a night bus to Kyoto, where we had to spend a week because we couldn’t use the bus ticket during the Obon Holidays. Our hostel was in the city centre, near the commercial Taramachi Street. We visited Gion, the Geishes neighbourhood. It was full of nice streets and traditional houses and restaurants that kept most of their activities in private places, behind sliding doors and small curtains. The weather still very hot and we got used to spending some hours in relaxing and cold caffes  at midday time, some of them were the Hello Bibliotec Café and The Independent (a cool subterranean local). We explored the surroundings of the city, full of nature and temples. One day, we visited a temple with a nice lake and beautiful gardens and we walked through a gorgeous bamboo path. At the end we went to a private house with also nice gardens and good views. Next day, we went for a stroll at the Path of Philosophy, walking next to a small canal. And another day we headed the Golden Temple, we had a nice picture of a yellow temple surrounded by trees, next to a small lake. After visiting all those places, we came back to our precious station before leaving Kyoto. It was time to move. We were very excited to spend our last days in the capital of Japan. We wanted to discover the real Tokyo. 
Our 5 sense aroused when we arrived in that city. We were again in Asakusa and we started moving around. The first night we went to Odaiba, an area in a fake island. We crossed the river using a monorail, which was fantastic. The neighbourhood was peculiar: high buildings, wide avenues, a fake beach and some imitations as the Golden Gate in San Francisco or the London Eye, not exactly, but also huge monuments. Next day we went to the Advertising Museum, nothing was in English, but in fact, images don’t need to be translated. In the same building, we took a lift until de 46th floor having nice bird views. After that, we stopped for a while in Ginza and we came back to the hostel. When became dark we went out again expecting to see the night life. We were astonished about Shibuya Crossing, walking among thousands of any kind of people. We caught the subway and we stopped in Harajuku, crossing a huge avenue full of well-known boutiques with spectacular window shops and being lost through small streets with cool locals. Next afternoon we went to Akihabara's electronic town (new technologies, games rooms and Maid Caffes), and after that, we visited Shinjuku walking through the highest buildings in the city, deciding to get to the top of one of them, having an spectacular image of the sun falling down in Tokyo. After that, we stopped in Roppongi. It was a cool place, full of nigh locals, advertisements and coloured lights, but it didn’t impressed us a lot, maybe because we had seen a lot of places in a short time. Our last day, we visited the huge and clean Fish Market, getting an excellent sushi around midday (a bite early for us). That would be our last nice Japanese meal, after having tasted many different ones. We’ll always remember the Japanese food (the fresh “sushi”, the delicious “tempura” and the tasteful “ramen”). We came back home bringing all those tastes with us.

ITINERARI de Tòquio a Hiroshima

Aterratge: Tòquio. Arribem al barri d’Asakusa, un ambient prou tranquil per situar-nos entre la forta calor i el jet lack. El primer pensament era quedar-nos més dies, però aviat ens adonem que això d’anar sense reserves és un problema. Per tant, voltem pel barri, visitem Ginza i agafem un bus fins a Takayama. Aquesta petita ciutat es troba als anomenats Alps i des d’aquí explorem la zona i planifiquem la resta del nostre viatge. De seguida, ens adonem que moure’s per Japó serà senzill, la gent és sorprenentment amable. Fem una sortida a Shirakawa-go. Un poblet de cases tradicionals amb uns teulats impressionants, on per arreglar una sola casa (cada 50 o 70 anys) hi participen unes 200 persones. Un altre dia anem a Shinhotaka, des d’on veiem muntanyes amb pics al voltant dels 3000m d’alçada. És aprop d’un riu i amb aquest fantàstic paisatge de fons, que anem a banyar-nos a un onsen (unes aigües termals naturals). L’entorn el fa una experiència excepcional, i ens imaginem que a ple hivern, amb la neu al costat, aquestes aigües que voregen els 40º són encara més agradables. Tornem a Takayama, ens passegem pels carrers de cases tradicionals de fusta i portes corredisses, i ens banyem en un altre onsen, però aquest cop a la setena planta d’un bon hotel amb vistes.
Continuem la ruta. Després d’agafar un tren fins a Nagoya, fem un canvi de via i experimentem com es circula a més de 300km/h amb el Shinkansen (anomenat també tren bala), el qual ens porta amb mitja horeta a Quioto. Passem 3 nits en aquesta ciutat fent un couchsurfing a una casa d’en Shoji, compartint l’estada amb altres viatgers com l'Anjoulie i en Christoph, d’Àutria. El primer lloc que visitem és Fushimi Inari, on seguim un camí de més de 4km que s'endinsa en la muntanya, tota la ruta està plena de toris vermells i zones de pregària. L’endemà passem de la tradició a la modernitat, visitant l’estació de Quioto. Ens encanta, ens assentem a les escales per observar els jocs de miralls i l’altíssim sostre de vidres que ens cobreix, i pugem més de 10 pisos per tenir unes bones vistes de la ciutat. A la mateixa zona, trobem un hotel de “càpsules” (on dorms en petits espais tancats, situats un sobre l’altre). I també ens parem en un acollidor i silenciós local, el cafè Cha Cha, mentre esperem que a fora la temperatura vagi baixant. Marxem de la ciutat, sabent que hi pararem de nou en el nostre camí de tornada.
El bus nit ens porta a Hiroshima. La ciutat és ordenada i neta (com tot el que hem vist de Japó), i el mitjà de transport més freqüent és el tramvia, que ens porta al parc que acull el Memorial de la bomba atòmica. El parc es troba en una mena d’illa, en un extrem s’alça un edifici mig destruït que mostra l’estat en què va quedar quan van llançar la bomba; al centre, a prop d’una ofrena de flors, apareix una flama que diuen que es mantindrà encesa mentre hi hagi al món països amb armes nuclears; i al fons, un gran museu. Però el que més ens va agradar (i passava força desapercebut) és el Peace Memorial Hall for the Atomic Bomb Victims: un passadís circular amb desnivell que et portava al centre d’una sala de silenci i pregària, i que oferia informació sobre totes les víctimes identificades, les quals podien ser buscades a través d’unes pantalles digitals. En definitiva, Hiroshima et fa pensar en una trista i vergonyosa part de la història, però cal visitar-la.

Arrival: Tokyo. We stay in a quiet neighbourhood, Asakusa, trying to get used to the scorching weather and facing our jet lack. First thought was to stay longer there, but we didn’t have reservations. Next day we visited Ginza and we decided that was better to take a bus to Takayama. Once there, we explored this area near the Alps and we planned the rest of our trip. We gladly realised that people are extremely helpful. We did a short trip to Shirakawa-go, a small village, well-known for their traditional roofs (they rebuild each House every 50 or 70 years and they need to be 200 people to do it). Next day we went to Shinhotaka, from there we are able to see the Alps (mountains that reach 3000 m of altitude). In our way back we stopped to take a bath in an onsen (hot spring), next to the river. The landscape was amazing and we had a great time. However, It would be a more pleasant experience If you go there in winter, bathing in a hot water (40 degrees) and seeing snow around you. After that, we came back to Takayama, walking through the small streets with traditional wooden houses. Our last day we went to another hot spring, but that time it was on the 7th floor of an hotel with nice views. 
We cought a train to Nagoya and from there, we took the Shinkansen or bullet train, the fastest train in Japan, we arrived in Kyoto in half an hour, driving 300km/h. We spent 3 days in that city in the Shoji couchsurfing house, sharing the place with other travellers, as Anjoulie and Christoph, from Austria. The first thing we visited in kyoto was Fushimi Inari, a beautiful long path under hundreds of red “toris” and small temples reaching the top of a mountain. The second thing was really different, we went to a modern place: the Kyoto Station. We love it. We sit down on the stairs watching the windows reflecting the huge metal and crystal roof above us and then, we reached the top floor in order to have nice views from the city. Walking around the station we found two peculiar places: the Capsule Hotel (where you sleep in a kind of small closets, instead of rooms) and the Cha Cha cafè, a hospitable and quiet place where we spent some hours waiting that the scorching temperature went down. We left Kyoto, knowing we would stop there again in our way back. A night bus brought us to Hiroshima. It was a clean, tidy city, as every city we saw in Japan. The common transport was the tram and the most interesting place was the Memorial Park. The park is in an island, at one side there’s a dilapidated building, showing the effects of the Atomic bomb. In the centre, there’s a floral offering and a lighted torch that symbolize we still have nuclear weapons on the earth. At the other side of the park there’s a huge museum. But the best thing for us was the Peace Memorial Hall for the Atomic Bomb Victims. There’s a circular building that brings you into a peaceful praying room with some information about all the Atomic bomb victims. There is also another room where you can look for any of the victims using digital screens. In short, Hiroshima city reminds you a sad and ashamed moment of the history. However, you have to go there.

ITINERARI México

Travessem la frontera a peu per un dels ponts que creua Río Grande. Mentre caminem amb fluïdesa per entrar a Mèxic, en sentit contrari hi ha una gran cua de gent i cotxes que esperen ser revisats per entrar a EEUU. Nosaltres no trobem ni policia, a la nostra frontera d'entrada només hi ha militars. La família de la Yazmín ens venen a esperar i ens conviden a dinar a casa seva, a Nuevo Laredo. El matí “està inquieto” com diuen ells, un helicòpter dóna l'alarma que alguna cosa està, algun tiroteig per la ciutat. Esperem unes hores fins que tot està més tranquil i ens porten a l'estació on agafem el bus fins a Monterrey, un dels grans motors econòmics del país, una ciutat immensa. Anem directe al centre i la nostra sorpresa és la poca activitat que s'hi mou. El barri antic està format per carrers estrets, cases baixa blanquinoses i carrers adoquinats, un lloc prou agradable si no fos que la situació del país n'ha fet marxat la gent, traspassar locals i ha fet desaparèixer els turistes. La darrera nit, des de l'hostal sentim les "balaceras" que van corroborant la inseguretat de la zona i la forta problemàtica que suposa pels seus habitants. Agafem el bus i travessem una llarga i àrida carretera en línia recta fins a Zacatecas.En aquesta ciutat passem uns dies, estem en un hostal amb una bona terrassa i ha coincidit que es celebra un festival de músiques folklòriques. Així doncs, comencem a trobar els primers turistes (mexicans i estrangers) i gaudim de la ciutat, un lloc amb moviment, jovent i molta activitat cultural. A més, entrem força endins a la mina del Edén i coneixem millor com treballaven els miners de la zona. Al cap d'uns dies anem a León, on ens trobem amb el nostre amic Cristóbal, passem un dia a casa seva, "platicamos" unes hores i aprenem molt de la història i els orígens dels mexicans. El següent dia anem a Guanajuato, un dels llocs més interessants, una ciutat viva i molt particular, plena de color, de desnivells, carrers estrets, molts universitaris, molta cultura i també festa, "mezcal" i tequil.la. Tots tres compartim un parell de dies ben divertits. I des d'allà fem un breu desplaçament fins a Morelia, tranquil.la ciutat colonial amb una gran catedral al mig i una plaça rodejada d'arcades que acullen cafeteries i restaurants.En aquest moment decidim dirigir-nos al sud del país, i ens preparem pel canvi de paisatge i d'ambient, per entrar a zones més verdes, de mar però també de selva, entrar a zones rurals, descobrir Chiapas, les ruïnes Mayes, les arrels i costums més indígenes i retornar al centre per conèixer Ciudad de Mexico. No obstant, el nostre destí serà un altre. Arribem a Oaxaca, ciutat de cases baixes i carrers empedrats que ens porten al conegut zócalo, als mercats, cafeteries, a les esglésies i places, però no podem gaudir-ne massa, el segon dia ja ens trobem a l´hospital, on passarem gairebé una setmana. El vol de tornada ens veiem obligats a avançar-lo i abans del previst ja som a casa. El més important, és que ara estem a casa i estem bé.


We reached the border crossing a brigde above Río Grande, Yazmin’s family was waiting for us at the other side. While we walked fluently to Mexico, there were a lot of people waiting to the USA border. Arriving in Nuevo Laredo, we saw an helicopter and we realised soon that something was wrong in the city, after a few phone calls we knew about a shooting in the street. We waited some hours and we left to Monterrey, known as one of the economic engines of the country. We arrived to the ancient part, but surprisingly, there was no one at the street and a lot of places were for rent. We saw what used to be a nice neighbourhood that nowadays was an empty place because of the insecure situation. The last day in our hostel we listened astonished the sound of several fire shoots. We took the bus crossing a long, dry area and finally, we arrived in Zacatecas. Once there, we found a nice hostel with an excellent rooftop terrace and we enjoy the Folklore Festival that was taking place in the city. We met the first tourist and we walked around among young people, music and different cultural activities. Besides, we visited a deep mine called La Mina del Edén.After a few days we reach León, where we met our friend Cristóbal, we spent one day at his home, talking and learning a lot of things about the Mexican history. Next day we went to Guanajuato, one of the most vibrant and interesting cities, full of colours, narrow streets, university students, culture and also nightlife, “mezcales” and “tequilas”. The three of us had a great time over there. After that, we went to Morelia, a colonial city with a huge cathedral and a big square full of cafes. On that time we were ready to travel to the south, expecting to find a “different” Mexico, some beaches, the jungle, rural villages, ancient ruins and indigenous traditions, adding our visit to Ciudad de Mexico before going home. Nevertheless, we had another fate. We arrived in Oaxaca, a pleasant city with markets, cafes, churches, squares and a quite atmosphere that we couldn’t enjoy as much as we would. The second day we had to go to hospital, where we spent almost a week. At the end, we moved forward our flight back home without having time to visit anything else. The most important thing it’s that now we’re at home and we’re fine.

ITINERARI Oklahoma i Texas

Oklahoma no és un estat realment sorprenent, tot i que hi estem bé. Primera parada: Claremore, lloc de naixement de Will Rogers, cowboy, actor, viatger i filòsof de principis del S.XX. Fem una breu visita a Thalequah per veure una reproducció bastant acurada d'un poblat Cherokee i reconèixer la forta petjada que els indis han deixat per tota aquesta zona. Recuperem la Ruta 66 i ens parem a dinar a Stroud, en un local que resulta ser un dels lloc d'inspiració de les històries del "Llamp Mc Queen". Finalment, arribem a Oklahoma City, on hem quedat amb la Marta, en Jens, la Kenya i en Nil, ens fa molta il.lusió trobar-los a tantes milles de casa.
Després d'un parell de dies, deixem la ciutat i anem al parc natural de Wichita Mountains, encara no fa uns minuts que hem entrat que un búfal camina pausadament per la carretera, passant just pel costat del nostre cotxe aturat. Cal dir que ens fa extrema il.lusió, però estem uns segons a l'expectativa de veure com reaccionarà, la veritat, no ens fa ni cas. Travessem el parc a través de les diferents carreteres que ressegueixen una vegetació seca i rocosa, i tenim també opció de veure unes divertides i curioses marmotes, i altres búfals però a més distància. Quan deixem enrere el parc és per entrar a Texas.
El nord de Texas ens encanta. Esquivem les immenses ciutats de Dallas i Forth Worth, amb gran moviment econòmic i molt poblades, i escollim carreteres secundàries entre poblets de ranxos i cavalls. El paisatge ha agafat un color groguenc ja que els grans camps d'herba estan cremats per la calor, pels voltants, unes tanques blanques que defineixen les limitacions de cada propietat, unes grans explanades amb poc més de quatre arbres on s'ajunten totes les vaques sota l'ombra, i unes grans mansions que s'entreveuen al fons.
El nostre contacte real amb els habitants de la zona comença a Pilot Point, entrem a l'únic restaurant en una petita plaça deserta, és el local d'en Jay i la seva família, un museu de local que acumula fotos, objectes i tot tipus de curiositats antigues que s'amunteguen per tot arreu amb un desordre ben organitzat. Molt aprop trobem el local d'en Bob, el Löwbröws, l'únic bar de la zona, on fem unes birres entre els pocs clients que ens pregunten encuriosits com hem arribat a la zona.
Visitem algun ranxo pels voltants i contactem amb la Mònica, una catalana que fa temps s'ha establert a Texas i a qui fem una breu visita. Ens parem també al llac a fer un toc i continuem cap al sud. Seguint els consells d'en Jay, no escollim l'autopista, sinó les petites carretes direcció sempre sud fins a Fredericksburg. Un poble on tornem a l'hostal familiar d’en Jorge i la Debbie que ja havíem conegut fa un parell d'anys i per segona vegada anem al restaurant on hem menjat el millor filet de carn, i la veritat sigui dita, aquesta cop tampoc ens decepciona.
L'endemà anem a Austin, la ciutat ja la coneixem però tenim un record especial d'una piscina natural que amb aquesta calor creiem que pot ser de bon visitar, passem el matí a Barton Spring, anem a dinar a un gran mercat amb tot tipus de menjars i cuines a dins, i després de dormim a les afores de San Antonio. L’endemà a primera hora coneixem la Yazmin que ve de visitar la seva familia a Nuevo Laredo.
En aquest punt del viatge deixem el cotxe. Voltem per la ciutat visitant el "Riverwalk" envoltat de restaurants, bars i terrasses , i entrem al que queda de El Alamo, on un grup de texans varen defensar la seva terra contra el general Santa Anna, fins a la mort. Des d'aquí, agafem un bus fins a Laredo, ens carreguem motxilles a l'esquena i ens preparem per travessar frontera.


We weren’t extremely surprised about Oklahoma, but it was OK. Our first stop: Claremore, birthplace of Will Rogers, a famous cowboy, actor, traveler and also philosopher at the beginning of the 20th century. We visited Thalequah and his Cherokke small Indian village in order to know better their culture and their way of life in the past. After a while, we came back to Route 66 driving through Stroud, one of the inspiration places for the film Cars and the Lightening Mc Queen. Finally, we arrived in Oklahoma city, where we met Marta, Jens, Kenya and Nil. It was really nice to meet them so far from our homeland .
After a couple of days, we hit the road again and we arrived at Michita Mountains where we came across a huge buffalo walking in the middle of the road. We stopped the car and we felt not just excited, but also slightly scared. After a few seconds the buffalo was following his path without paying any attention to us. We drove through different roads in the middle of a dry and rocky landscape, stopping to watch some funny prairie dogs and other groups of buffalos not as near as the first we had found. A few miles from there we headed to Texas.
We had a great time in north Texas. We tried to avoid big cities as Fort Worth and Dallas, and we focused on small towns and their landscape, full of ranches and horses that shape this beautiful area.
Pilot Point is the town where we got in touch with remarkable people. Eating at Jay´s cafe and having some beers in Löwbröws, with his owner Bob and some of the costumers, they let us spend a couple of great afternoons.
Visiting some ranches in the area, we met Monica, a Catalan woman who´s running a ranch and lives there. Jay and the guys from de bar show us the best scenic roads to reach Fredericksburg. A town that we were a couple of years ago and we stayed in the same place enjoying the company of the owners of Fredericks Motel, George and Debbie. Moreover, we went in the same amazing restaurant where we had eaten the best rib eye steak and we did it again.
After a couple of days, we drove to Austin, looking for the natural pool at Barton Springs which was located a few miles outside the capital. That day we slept on the outskirts of San Antonio and early in the morning we met and had a nice talk with Yazmin, who had been visiting his family in Nuevo Laredo.
Finally, we head to the center of San Antonio where we spend two days going around the river walk and visiting the famous Alamo. We left our rental car and we reached Laredo by bus, ready to cross the border.

ITINERARI Illinois i Missouri

O'Hare Airport, Chicago. Adaptació ràpida als canvis d'horari, temperatura, llengua i habituals símptomes d'incorporació a un nou medi. La vista aèria ja ens permet fer-nos una clara idea de la ciutat, un centre d'alts gratacels dibuixant la costa del llac Michigan, més enllà un munt de barris i zones residencials que la converteixen en una ciutat molt extensa en territori. La primera nit la passem a un hostal aprop de Lincoln Park, l'endemà a través del Couchsurfing contactem amb en Jordan que ens acull 3 dies a casa seva i ens porta a navegar amb el seu veler per l'immens llac, des de l'aigua tenim un bon perfil de la ciutat. Visitem el Loop, centre de la ciutat que queda definit per les vies circulars d'un centenari tren alçat. Passegem entre carrers amb la vista més aviat cap al cel, caminem per l'agradable Milenium Park i resseguim el passeig del llac fins L'Aquarium i el Planetarium fins poder fer-nos una petita remullada.
Sortim de la ciutat orgullosos de conduir un cotxe americà sense marxes i amb AC. D'entrada baixem per la famosa Ruta 66, després d'unes milles ens desviem cap a Arthur, on passarem 2 dies per conèixer i retrobar-nos amb els Amish. La zona és tranquil.la, ens envolten grans camps i plantacions, immenses cases que acullen famílies sempre nombroses, i ens assentem per veure com el dia a dia dels Amish els porta a treballar tot i els més de 100 graus F (uns 40 C). És també en aquesta zona on coneixem la Carol, en Bill i la Devora que treballen al motel on estem, amb ells passem un agradable vespre de xerrades.
Recuperem la Ruta 66 aprop de Litchfield, fem parada a l'antic Ariston Cafe de mitjans del S.XX i entrem a l'estat de Missouri, la carretera que escollim és el Kate Trail, petita comarcal coneguda per rutes de ciclistes que ens porta entre muntanyes, verda vegetació i petits poblats força aïllats, la parada la farem a Portland, en un lloc aparentment tancat, però que descobrim a dins ple de vida i d'història, la mestressa i les treballadores ho acaben convertint en una parada molt encertada per fer una cerveseta. Seguim tirant milles en direcció a la zona de Ozark Lake, un immens llac ple d'activitats aquàtiques i de lleure, ple d'apartaments, malls, cartells, hotels i anuncis que s'amunteguen lluitant contra el paisatge. Dormim, i el dia següent baixem direcció Spriengfield per entrar a un nou estat.


O'Hare Airport, Chicago. We adjusted quickly to new timetables, weather and languages. From the sky we realized what kind of city Chicago would be, a well-defined skyline following the Michigan Lake and a big amount of neighborhoods extending the city. We spent our first night in a hostel near Lincoln Park. Next day we got in touch with Jordan, member of Couchsurfing and we spent 3 days with him, one of them sailing into the big lake, from the boat Chicago’s view was just great. We visited the Loop with the centenary train rails above the streets and we walked around the city, heading Millennium Park and walking through the sidewalk around the lake, swimming in one of his small beaches.
After a few days we showed of our rental American car with AC. We started with Route 66, after some miles we reached Arthur where we stayed 2 days surrounded by the Amish community who were still working in spite of the 100 degrees. Once there we met Carol, Bill and Devore workers of our motel, we had a nice chat with them.
Getting back to Route 66 we arrived in Litchfield, we stopped in the old Ariston Café (1945). After that we drove through to Missouri heading the Katy Trail (small green road, well-known by cyclists). Portland was our next stop and it was really worthy because of the girls that we met in a apparently closed café, but really full of live. Mile after mile we crossed the Ozark Lake area, where we could see and intensively aquatic activity and thousands of apartments, malls, hotels and adds hiding the glamorous landscape. After sleeping near Springfield we kept forward on the road to visit another State.

ITINERARI Filipines

Entrem a Filipines via Manila, una ciutat gran i ordenada per barris, nosaltres ens allotgem a Malate, una zona d'hostals, bars, algun gran "mall" i sobretot molt ambient nocturn. Aprofitem per moure'ns entre aquest barri, el Rizal Park i fins a Intramuros. D'entrada la gent ens sembla molt amable i és fàcil moure't.
Filipines té més de 7000 illes, això pot fer difícil decidir quina/es vols visitar, però nosaltres anem ben aconsellats per en Crisant i la Luisa, que fa gairebé un any es trobaven per aquí, aixi és com comprem un vol per anar a la illa de Palawan, on passarem gran part del nostre viatge.
El vol arriba a Puerto Princesa, un poble articulat a partir d'una sola carretera que acull el mateix aeroport, i a pocs metres hi ha els hostals, botiguetes, locals i històries que necessitis trobar. El millor és l'estada a Casa Linda, on passem dues nits i planifiquem el tour per l'illa en un agradable jardí interior que al voltant té cada una de les habitacions. Hem decidit llogar una moto, lliguem les maletes i ens encaminem cap al nord.
La primera parada és Sabang, una petita platja que acull cada dia grups de furgonetes plenes de visitants que s'endinsen a l'anomenat Subterranean River, que no acabem visitant. Nosaltres preferim estar al Dap Dap Ressort en una cabanya davant un mar sense platja, però molt tranquil i envoltats de vegetació. En el cobert exterior de l'habitacio aguantarem els primers forts xàfecs de pluja.
Agafem la moto i la següent parada és Port Barton, aquesta vegada però ens plou tot el camí, la carretera és bona però els darrers 30 km ja no estan tan ben asfaltats, no obstant, el paisatge és encantador quan la pluja no ens priva de veure'l. Port Barton té unes postes de sol increibles, les tonalitats del cel i del mar amb els núvols sempre presents, canvien de color ràpidament barrejant-se entre vermells, blaus i grocs fins que en pocs minuts cau la negre nit. El lloc ens atrau i trobem una "cottage" a davant de mar al Deep Gold Resort, la gent és amable i l'escenari és excepcional, decidim passar-hi uns dies. Sense complicacions, ni plans passem les hores entre sol i ombra, perquè tan aviat cau un ruixat, com el sol és massa potent per aguantar-lo.
Després d'uns dies, agafem una barca perquè ens travessi fins a una petita illa que ens han recomanat, Albaguen Island, on el petit ressort anomant Blue Cove té el privilegi d'acollir una de les millors cales. En aquest petit paradís descobrim un nou món després de tan viatjar, el món marí. Amb un senzill material d'snorkelling, amb l'únic soroll del propi respirar, comencem a surar a quatre passes de la platja i quedem fascinats de la quantitat de coral, peixos de colors i la vida existent sota la capa del mar de davant nostre, sense cap noció del temps passem hores en aquest nou món. A més, com a únics companys de l'illa, a part dels simpàtics filipins que hi viuen, tenim dos taiwanesos, en Woung i la Ting-Ting. Una parella amb qui fem bona amistat i que després de 10 anys d'anar visitant illes deien que aquell era un dels millors racons del país.
Després d'una petita aventura amb una barqueta de rems per anar fins a la Exotic Island i descobrir una mica mes sota del mar, se'ns obren els ulls quan ens trobem davant d'una tortuga d'aigua que en veure'ns s'escapa i desapareix amb agilitat. Fem nit a la nostra encantadora cottage del Blue Cove i l'endemà tornem a Port Barton amb un bon record del que hem viscut.
Encara passem un parell de dies allà abans de tornar a agafar la moto, però aquesta vegada tenint un temptador mar davant sense poder banyar-nos, l'avis de les meduses son unes fortes marques a la pell que no volem emportar-nos a casa. Passem les hores doncs llegint, observant, i compartint la platja, entre altres, amb en Marinos i la Fatos que son grecs i viatgen amb dos fills petits la Idil, i l'Apostolos.
La tornada a Puerto Princesa amb moto es senzilla, amb unes 4h i fent breus parades arribem a lloc, dormim i l'endema agafem un vol fins a Manila. Un cop a la capital anem directe a l'estacio de busos i anem direcció nord. Dormim a Solano, una ciutat de pas prou agradable i l'endema agafem un "jeepney" fins a Banaue, on ens esperen unes immenses terrasses d'arros que formen un paisatge únic i molt personal que val la pena de visitar, la quantitat de terrasses es inexplicable i dibuixa el perfil de cada muntanya que forma una estreta Vall per on baixa el mateix riu que passa pel poble.
Un bus nit ens torna a Manila on passem els darrers dies d'aquest viatge, sabent que probablement algun dia tornarem a trepitjar aquestes afables illes.


ITINERARY Philipines

We reached Philippines through Manila, staying in Malate neighbourhood, an area of cheap bars, a large "mall" and above all, nightlife.
Philippines has over 7,000 islands, it can be difficult to decide which one you want to visit, but we were well advised by Crisisant and Luisa, who were almost a year ago here, and that's why we bought a flight to go to Palawan island, where we spent most of our trip.
We flew to Puerto Princesa, and we stayed at Casa Linda, where we spent two nights planning our tour to the island. We rent a bike and we moved northwards.
Our first stop was Sabang, well known place for its "Subterranean River", and then Port Barton, which on the way to get at it, we could enjoy the lovely scenery. The site attracts us and we found a cottage on the seafront, in Deep Gold Resort, where people were amazingly nice and we decided to spend a few days.
Next stop was Albaguen Island, where Blue Cove has the privilege of hosting one of the best beaches. In this little paradise after discovering the marine world with a simple snorkelling equipment, we were amazed of the corals and the variety of fishes that we saw. In addition, as a single company on the island, apart of the friendly Philipinos living there, we had two Taiwanese, Woung and Ting-Ting. Back to port Barton we lodged again in Deeo Gold, and shared the kind company of a Greek family who were travelling with two young children. Four pleasant hours by bike allowed us to arrive to Puerto Princesa again, and fly to Manila, where we caught a bus to north´s Luzon Island, sleeping in Solano, a step backwards our desired destination, Banaue. The following day, after a couple of “jeepneys” we were in the middle of the rice terraces of Banaue, named by the Philipinos as the eighth wonder of the world. No time left, so back to Manila ready to fly home.

ITINERARI de Mumbai a Bangalore

Aterrem a una estació de tren llunyana al centre, és hora punta i ens movem entre cents d'indis per agafar un nou tren que ens apropi a Colaba, el nostre barri. D'entrada no trobem la ciutat que esperàvem. L'oferta d'hostals econòmics és molt reduïda i poc satisfactòria, caminem pels carrers on es mou la riquesa i la pobresa en una barreja que fa la ciutat peculiar i desordenada. Alguns exemples són una botiga de luxoses làmpades davant la humil paradeta de tè del carrer, o la façana decadent del nostre hotel on als baixos hi ha una exposició de cadires de disseny.
Aquests carrers acullen un trànsit constant i sorollós fins arribar al mar, on les onades escampen la brutícia davant una increïble façana històrica que alberga un gran hotel de luxe.
No recorrem la gran extensió que és la ciutat, però podem assegurar que tot plegat es mou entre els "slums" que acumulen la màxima pobresa i uns barris rics i extremadament luxosos.
Direcció sud, els llargs viatges amb tren ens ofereixen molts canvis de paisatge, el nostre camí va prenent verdor i les pluges i els camps d'arròs són a dues bandes de la via.
El proper destí, Goa, la zona més gran de platges que rep tot el turisme de costa d'indis i estrangers. En època de pluges però tot té un caire diferent.
Ens insatal.lem en un hostal de Ayuna, si no fos per la humitat que s'hi respira seria un lloc perfecte, on passar les hores estirat sobre una hamaca de davant l'habitació llegint un llibre.
El poble és petit i en aquesta època de l'any no tot està obert, tot i que per nosaltres és suficient. Lloguem una moto i enmig de carreteres de vegetació i construccions petites fem camí fins Arambol, intentant recordar que aquí la conducció és sempre per l'esquerra. El trajecte és agradable i ens parem a dinar davant un mar valent i agitat per les pluges.
Seguim fins a Hampi amb un d'aquells busos que al llarg de les hores vas notant la seva incomoditat. Un poble que amb naturalitat i sense extravagància acull unes impressionants ruïnes hindús del que volia ser la capital del seu imperi fa ara uns 400 anys.
Les cases de la gent de la zona estan tan immerses dins les ruïnes que en algunes ocasions no saps on comença una edificació i on acaba l'altra. Un gran temple s'aixeca al mig del poble i en un recinte tancat a les afores hi ha les edificacions més ben conservades. No obstant, el que ens sorprèn és que els voltants estan plens de ruïnes, les manifestacions arquitectòniques formen part de la quotidianitat de vilatans i pastors que sense immutar-se pasturen el bestiar, i utilitzen algunes ruïnes, com a casa o eixopluc. Serà en aquest poble on una tarda de llarga pluja trobem 3 nord-americans i un anglès de pares indis, en Pramal, amb qui establim una efusiva i duradora conversa.
Llavors, la nostra arribada a Anantapur, on la figura de Vicenç Ferrer i la trobada amb la seva dona, Anna Ferrer, deixen una petjada important en el nostre viatge. Allà coincidim amb molts altres viatgers i "padrins", entre ells en Cristian, la Irma i la Mercè.
Les darreres visites són a dues ciutats del sud. La primera, Bangalor,d'entrada moguda i desordenada però acabem trobant el nostre lloc pels voltants del Mahatma Ghandi Road, veient munts de botigues de reconegudes marques, alimentant-nos amb uns quants bistecs que ja enyoràvem, i esmorzant en alguna cafeteria. La segona ciutat, Mysore, al peu d'un majestuós Maharaja's Palace, amb uns carrers i mercats que giren al voltant de unes glorietes que en realitat no acaben de definir un centre acollidor.
La nostra tornada a Bangalore ens permet experimentar un Couchsurfing a casa la Moksha que ens acull molt generosament i amb qui compartim una part de la Índia que no coneixiem encara.
Finalment, agafem un vol fins a Manila, Filipines, posant un punt i apart al nostre viatge.



Itinerary from Mombai to Bangalore
We arrived in Mumbai Railway Station and we caught another train to Colaba’s area. We found difficult to find out cheap hostels and a big arrange of them either. We hang out the streets and we noticed the big differences, as example, next to a simple store of basic goods, there was a shop of stylish lamps.
After a couple of days we headed to Goa, well known for being the Indian tourist destination for its beaches, and despite of having bad weather, our stay in Ayuna was great and pleasant, spending most of the time reading and relaxing, also riding a motorbike in order to visit the surrounding areas.
The next step was Hampi, capital of the Hindu empire 400 years ago, which acquires astonishing Hindu ruins, spread over a big area. A great talk with Pramal Lad, and some Americans improve with a great deal a raining afternoon in this village. After a couple of days and once visited some temples, we went to the region of Anantapur in Andra Pradesh state, to visit the NGO Vicente Ferrer, which left a big footprint in our trip. Once there we met a lot of travellers and sponsors of their projects, as Cristian, Mercè and Irma.
Finally, we came over Bangalore, then Mysore and back to Bangalore again, where we couch surfed in Moksha’s house, having a great time with her, her friends and parents. After two days we flew to Philippines.

ITINERARI Delhi i Rajasthan

Delhi, com descriure una ciutat caòtica enmig d'un barri de runes entre gent, trànsit, basars i pols. L'arribada a l'aeroport, per sorpresa nostre, és tranquil.la, un taxi ens porta a l'hostal, però ni aquest, ni el barri de Paharajang ens deixen indiferents. La calor ens apreta els talons, la sorpresa i la pols "il.luminen" el nostre aterratge a la Índia. No tenim clara la ruta i els 40 ˚C i la humitat no ens deixen ni pensar, trobem dificultats per anar a l'est a les destinacions més sol.licitades (sembla que els viatgers ja fa unes setmanes que han comprat els bitllets), tot plegat ens fa decidir encaminar-nos cap al Rajasthan, agafem un tren fins a Pushkar, una de les ciutats sagrades de la Índia.
Un cop arribats busquem un bon hostal, ens quedem a l’habitació del "rooftop", amb bones vistes als teulats i a les cases de la gent. Aquí passarem una setmaneta, passejant, fent algun "chai" (tè) a les cantonades i assaborint l'unic cafè fet amb cafetera italiana que ens ofereix en Nijam, el seu germà Salim i el Guru Madaba, passem tardes assentats mentre esperem que arribin les pluges.
El menú de cada dia és totalment vegetarià, i en concret a Pushkar, tampoc es poden menjar ous. Entre les constants olors d'incens, espècies i d'altres perfums menys agradables, observem com musulmans i alguns hindús comparteixen la ciutat. La vida dels indis al mateix temps es barreja amb la dels turistes de forma natural, encara que hi ha una forta mirada, penetrant i fixa, sobretot cap a les noies, blanques. Gairebé cada entrada és un temple o un lloc per rituals, les manifestacions religioses omplen cada racó.
La gran sorpresa, un llac que ja no existeix, una de les belleses de la ciutat desapareguda. Però la presència d'alguns gaths encara ha sobreviscut i les petites escalinates acaben a uns tancats d'aigua on la gent es banya seguint els seus rituals i pelegrinatges. Seiem tranquils a l'aparador que tenim davant (sense sabates i sense poder fer fotos) i mirem les aigües on les cendres de Gandhi van ser escampades.
Una imatge especial: un vespre de pluja on la gent pujava als teulats i es mullava feliç de sentir l'aigua que els deixava xops, esperant que les pregàries donessin lloc a una bona temporada de monsons.
Fem una escapada d'un parell de dies a Bundi, una ciutat de façanes pintades de blau, al peu d'un majestuós palau del S. XVII. Però els nostres records més intensos sόn uns altres: Un senyor de figura prima i envellida, però de mirada desperta, que ens va llogar l'habitaciό; un israelià que després de 3 anys de servei militar gaudia de 6 mesos de viatge abans d'entrar a la universitat; i uns monos hereus de la zona, que no els espantava la presència humana i s'encaraven a qualsevol ensenyant una boca grossa de dents ferrenyes.
La sortida del Rajasthan és a través d’un tren de 20h de durada, que amb comoditat i puntualitat anglesa, ens porta a Mumbai. Per cert, cada dia entre 18 i 20 milions de persones viatgen per la Índia utilitzant un dels 7 mil trens que formen la xarxa ferroviària!!


Itinerary Delhi and Rajhasthan
Delhi is a chaotic city where its neighborhoods are full of people, bazaars and dust. However, we were surprised because our arrival to the airport was easy. We took a taxi and head to Paharganj neighborhood suffering the scorching weather. At the beginning we felt stranded because of the high temperatures and the demolition of the houses in main bazaar. Besides there wasn’t any seats left in the trains to the most touristic Indian sites. That was the reasons why we decided to go to Rajasthan, to Pushkar, a holy city.
When we arrived we looked for a nice rooftop bedroom, with great views over the city that allow us to observe Indian’s lives. We often sat in a corner drinking Chai (tea), or a good coffee, made with a real Italian coffee machine, exchanging long afternoons with Nijam, his brother Saleem and the guru Madaba and expecting the rain to come.
From that moment on our food would be only vegetarian and eggs are also forbidden because is a holy place. We experienced many sorts of flavors, species, incense, and some other smells quite unpleasant. In this particular area, apart from Hindus there are a lot of Muslims. Every house is a temple where they perform their religious rituals. Pushkar’s tradition in tourism has let their inhabitants to share many things with foreigners in a spontaneous way. However, some Indian men stare at white women very deeply and ask them for taking pictures together.
Surprisingly, the beautiful lake which features the city has disappear because of the draught, but it still remains their Ghats, where people share their baths with their religious fellows. We could admire sitting on the stairs from quite far behind the Ghat, how they were enjoying themselves where Gandhi’s ashes were spread. But what really We’ll linger on in our minds will be the faces of happiness from the people in their rooftops, dancing and laughing when the rain comes through the city.
Next step was to come over Bundi for a couple of days, and the pictures we'll remember would be the personality of the old man who rent us the room, the meeting with a young Israeli guy who was travelling for six months before going to university, and also, in this called blue city and well known for its big palace, we’ll keep in mind the aggressiveness of the monkeys, kings of the streets and rooftops of the city.
We left Rajasthan and we head south. After 20 hours by train we reached Mumbai with extremely English punctuality. By the way, from 18 to 20 million people travel in India by train every day, filling its chain of 7000 trains.

ITINERARI Xina

La nostra arribada a la Xina ens demana uns dies per situar-nos, ens trobem en un canvi d'horari de 12 hores, un món de incomprensió lingüística absolut i una cultura i un sistema de funcionament totalment diferent al nostre. Passem uns quants dies a Shanghai, la ciutat en sí no ens emociona, voltem pel Pudong, un barri nou amb un perfil de gratacels peculiar al costat del riu, i per un carrer comercial ple de mils de xinesos passejant, el Nanjing Road. La ciutat és grisosa, hi ha una constant contaminació i el trànsit caòtic, on no respecten semàfors, ni peatons, on alguns guàrdies urbans es col.loquen a les cantonades per ordenar sense massa èxit.
El nostre següent pas és arribar a la zona de Huang Shan, tot i no ser lluny en quilòmetres, tardem unes 14 hores, i vivim la primera experiència xinesa amb tren. Aquest transport és perfecte, amb uns compartiments oberts, dues lliteres de 3 llits cada una i uns lavabos bàsics. Tot i la barrera idiomàtica, en realitat passem molt bona estona, entre alguns mots en anlès i moltes gesticulacions parlem amb el veí de dalt, en Wang Xiao Bing. Arribem a Tunxi que ha de ser el nostre punt de partida pels indrets de la zona, però el temps i la pluja no ens acompanyen massa i coïncidim amb l'1 de maig, festivitat internacional, on mils i mils de xinesos es mouen per fer una visita pels voltants. En fi, passegem pel poble entre la població xinesa, per una part antiga molt agradable i on destaca l'arquitectura dels seus grisos teulats. Apart d'això, agafem el bus per conèixer Yuliang, un altre petit poble tradicional.
Tornem a fer una llarga tirada de transport, però aquesta vegada amb dos fases. Primer fins a Nanjing, on esperem més de 8 hores l'enllaç, per fortuna nostre en una estació ben agradable i un espai obert al costat del riu, on observem el perfil de la ciutat de fons, altre cop entre mils de xinesos. A les 12h de la nit arriba el nostre tren i continuem el camí.
L'endemà arribem a Xi'an, la ciutat segueix sent una acumulació de botigues, taxis, bicicletes, modernització i antics temples, rodejada d'una muralla per tots costats i on tenim l'accés a la visita del coneguts Guerrers de Terracota. La veritat és que és un dels llocs que ens ha impressionat més, mils de figures de soldats, cada un amb una cara i vestimenta diferent, fins a formar un exèrcit que va ser enterrat per protegir la tomba de l'emperador Qin. Un espai immens on moltes figures han estat restaurades i encara queda molt per descobrir i per recuperar.
En aquest punt fem un nou llarg tram, ara fins la capital, Beijing, on passarem una setmaneta. Tenim la sort de tenir una amiga que ens espera i ens instal.lem uns dies a casa seva, la Teresa. Les llargues xerrades de sol a sol i alguna caminadeta pel veïnat ens donen encara més informació de com funciona la vida xinesa.
La ciutat és immensa i amb la sort que el metro funciona perfecte, ens desplacem sense problema sempre hi quan no enganxem les hores "punta", on no para de pujar gent a cada parada, mentre ningú baixa i desocupa espai.
Visitem el centre de Beijing, l'entrada de la Ciutat Prohibida, la plaça de Tiananmen, i ens arribem a un ample carrer comercial anomenat Wangfujing, on trobem un petit carreró de botiguetes i restaurants al carrer, amb pinxos de tot tipus, des de beef, a estrelles de mar o escarabats. Un matí el dediquem a l'interior de la mateixa Ciutat Prohibida, on va viure el darrer emperador xinès, un extens terreny d'edificis d'arquitectura ben particular, halls, sales i jardins reials. La cirereta del pastís la trobem el darrer dia quan fem l'excursioneta a la Gran Muralla xinesa, construïda també sota les ordres de l'emperador Qin i que demostra la gran força i majestuositat del seu imperi. Encara que una imatge que tothom té molt present, val realment la pena de trepitjar-la!

When we arrived in China we needed some days to adjust because we had changed 12 hours our timetable and we were absolutely lost in their language, culture and way of life. We spent some days in Shanghai and we really didn’t like it. We hanged out in Pudong that shows a nice skyline next to the river. After that, we went to Its commercial road, called Nanjing Road, where thousands of Chinese walked around. It´s a grey city with a lot of contamination and chaotic traffic, where no one respect the traffic lights or zebra crossing either, despite police was trying to order all that mess unsuccessfully.
Next step is Huang Shan, although It´s not so far we spent long hours to arrive. Our experience in the train was perfect. We slept in an open cabin with 6 people and basic shared bathrooms. In this place we met a nice Chinese guy to chat with using some English words and a lot of non verbal language, his name is Wang Xiao Bing.
When we finally arrived in Tunxi we spent some days there. During that period of time the wheatear was quite bad and there were a lot of Chinese people because of the festivity of 1st of May. In short, we relaxed in the small ancient city center, enjoying Its particular architecture based on grey tales roofs. Next day we went by bus to Yuliang, another ancient village.
Another long way by transport was expecting us to reach Xi’an. We were in Nanjing station next to the river with nice views of the city during 8 hours, where thousands of Chinese were waiting either their train. Finally, we arrived in Xi’an. This fortified city was full of shop centers, taxis, bicycles, new and ancient buildings and has the fabulous Terracota Army nearby, which was one of the best places that we visited in China. There were thousands of soldiers, each one different from the other, buried next to Qin´s tomb in order to protect him after his dead. Some statues are totally recovered, but some of them are in the way of being restored.
Last stop was in the capital, Beijing, where we spent one week in Teresa’s house. We discovered the neighborhood and chatted hours and hours until the sun rose, that let us acquire a lot of information about Chinese life and habits.
The city is enormous and fortunately the subway was great, you can move from one place to another without a problem but you need to be careful in the rush hours.
In Beijing we hung out to Tiananmen Square and its surroundings. We also visited Wangfujing Commercial Street, where we found a place full of people, restaurants and everywhere you can eat estrange things like beetles or starfish. We spent one morning in the Forbidden City, where last emperor lived. It´s an amazing place, full of halls, room and royal gardens. The best thing was saved for the last day when we walked through the majestic Great Wall whose construction started during Qin’s dynasty, in order to show the power and magnificence of his empire. Despite everybody has seen some images of the Great Wall, to be there is completely worthy.

ITINERARI New Mexico, Arizona, California & Maryland

Tot i el gran interès que segur que tenen els estats de New Mexico i Arizona, no tenim més temps per aturar-nos, així doncs, seguim les llargues autopistes fent altre cop una bona tirada de milles per arribar a Los Angeles el dia esperat, on finalment ens trobem amb la Mireia a l'aeroport. Decidim no visitar encara la ciutat i agafem el cotxe direcció nord, la primera parada serà a Carpinteria i ens servirà de punt de sortida per descobrir Santa Barbara, un lloc de platja tranquil i agradable, ple d'estiuejants. Continuarem per endinsar-nos en un paisatge de vinyes fantàstic, camí de Santa Maria, ens mourem entre els tastets de vi i ceps que van donar vida a la pel.lícula Entre copas.
Després comencem la ruta per la costa de Califòrnia. La primera parada és a San Simeon, on visitem el Hearts Castle, conegut per la seva arquitectura, riquesa, i per ser un lloc on famoses figures eren convidades.
Continuant la costa veiem munts de foques marines jeien a les platges, amuntegades unes sobre les altres, sense més acció que algun ronc o mossegada de tant en tant. La ruta per la costa és excel.lent, qualsevol moment és bo per parar-te en la sinuosa carretera i observar el mar donant cops a les roques i a la terra abrupta que el voreja. Així doncs, sense presses anem seguint el camí.
La pròxima parada és Half Moon Bay on rebem una càlida acollida de la Kathy i la seva filla Alicia que ens conviden a passar la nit a casa seva, i on coneixerem també la Mary Lou. Junts compartirem una bona estona!
I seguim endavant, aquesta vegada fins a San Francisco, una ciutat peculiar i encantadora, amb carrers de forta pendent que donen bones vistes de la ciutat, un gran port, uns bons parcs per reposar, carrers de botigues, la presó d'Alcatraz, uns barris característics per l'origen de la seva gent, com Chinatown i Little Italy, o altres coneguts per moviments socials en defensa de gays i lesbianes, com el barri de Castro, i com no, un famós Golden Gate Bridge que ens va portar fora de la ciutat i des d'on fem una breu parada a la Universitat de Berkley.
El següent destí, els parcs naturals. D'una banda el Yosemite National Park, format per immenses roques de granit que deixen caure l'aigua en forma de cascada i que combinen amb una vegetació de pins sobretot. D'altra banda, el Sequoia National Park, conegut per tenir els arbres amb més volum de fusta del món, amb una extensió increïble i un entorn immillorable, com és el cas del General Sherman Tree que fa 11m de diàmetre. No hi ha prou paraules per definir la bellesa de cada un d'aquests parcs, i amb l'afegit que ens va quedar molt encara per veure.
En aquest punt del viatge fem camí de tornada a Los Angeles, on passarem uns quants dies. La ciutat és molt extensa i el fet que ja no tinguem cotxe ens limita totalment, tot i així, visitem el passeig de les famoses estrelles, el Kodak Theatre i el Chinese Theatre de Hollywood, veiem les platges de Santa Mònica i Venice on pots trobar qualsevol tipus de vestimenta o activitat, voltem amb cotxe per Beverly Hills i Rodeo Drive per veure luxoses botigues de renom, i visitem un downtown per nosaltres poc interessant. En aquesta ciutat fem un nou couchsurfing, serà a casa en Jon i la Liz, amb qui passem bons moments i ens permeten entendre millor quina és la vida en una zona on molta gent ve perseguint el conegut somni americà, ple d’il.lusions, però també decepcions, en una ciutat on les coses són tan efimeres i on els locals, les modes i les botigues es troben en un trànsit cosntant.
I ja només ens queda acompanyar la Mireia a l'aeroport, i un cop allà ens adonem de com de ràpid han passat aquestes dues setmanes! I com de ràpid passa tot plegat...perquè volem a Washington, una ciutat que ens encanta i ens sorprèn, fem una breu visita a la Casa Blanca, al National Mall i al cementiri d'Arlinton, mentre estem instal.lats a casa en Brain i la Lauren, i ja agafem el nostre vol cap a la Xina!! Nou continent i noves sensacions del nostre camí!

Despite of New Mexico and Arizona states seems very interesting, we were running out of time so we just experienced the large highways which took us to L.A where Mireia was expecting us. We picked her up in the airport and we drove up to the coast until Carpinteria. We slept in a motel and from this city we visited two areas: Santa Barbara, whose beaches were really nice and Santa Maria and its surroundings fulls of vineyards, where the movie “Sideways” was shot. Next stop was in San Simeon where we came over the Hearts castle, well known by its architecture and the famous people from Hollywood who where hosted in either. We kept following the coast enjoying the beauty of its landscape and watching tons of elephant seals laying in the sand . Traveling up north to Half Moon Bay, we spent one night in Kathy’s and Alice house. There we had a nice dinner talking with them and her friend Mari Lou who made us feel like being at home.
The following day we drove to San Francisco, a particular and wonderful city with its up and down slope roads, a big harbour, green parks, the Alcatraz jail, and different neighborhoods like Little Italy, Chinatown or Castro which is known for its challenge of the gay and lesbian rights. Finally, we drove across the gorgeous Golden Gate Bridge until Berkeley where we visited the University.
Next step was facing two Nationals Parks. One was Yosemite National Park recognized for its huge amounts of granite stones, waterfalls and landscape. And the other was Sequoia National Park well known for having the trees with the biggest amount of wood in the world. As a curiosity, General Sherman’s tree has 11 metres of diameter.
After that, we came back to L.A and we started exploring it. The city is huge, bad communicated and leaving the car made difficulties higher due to explore it. However, we visited the Kodak Theatre, the Street of the Fame and the Chinese Theatre in Hollywood; Santa Monica and Venice beaches; Beverly Hills and his famous Rodeo Drive Rd where the most expensive shops are located; and finally, the Downtown that didn't have any appeal at all. In that city we couchsurf one more time. It was with Jon and Liz, with them we had a very good time and they gave us a lot of information about the city, like the meaning for many people who goes to live in looking forward to fulfill their dreams, sometimes successfully and other times turning out to big deceptions, or how in L.A everything is make up in a few moments and disappear in the same amount of time.
We went along with Mireia to the airport and then we realized how fast time goes by. Not only for the last two weeks, also for the last months because after that, we flew to Washington where we visited the White House, the National Mall and Arlington Cemetery, staying at the house of Brian and Lauren, and it was time to took the next flight to China!!! New sensations and experiences in our road!

ITINERARI Virgina,Tennessee,Mississippi,Louisiana & Texas

Passem uns quants dies conduïnt, volem travessar Virgina pel Shenandoah National Park i seguir per un munt de camins que sabem que les vistes han de ser spectaculars, però una boira espesa i la pluja ens en fan desdir. Així doncs ens toca autopista fins a les portes de Nashville, per poder agafar el Natchez Trace Pkwy, una petita carretera, coberta de vegetació que tot just comença a brotar, fem moltes milles sense trànsit, envoltats d’arbres i amb uns paratges genials que ens fan el viatge ben agradable fins entrar a Mississippi. Parem a Vicksburg, on ens passagem al costat del mític riu Mississippi i visitem algunes de les Plantation House, les antigues i espectaculars cases de les plantacions de cotó del s.XIX, la seva arquitectura i els grans jardins fan que avui en dia encara siguin admirades.
Seguint la direcció del riu arribem fins a New Orleans, ciutat de naixement de Louis Armstrong, un lloc ben peculiar, amb un famós centre de botigues, bars i locals de música anomenat French Quartier, un barri de alts gratacels i centre de negocis davant el riu, i un entorn ple de cases unifamiliars. Al primer veïnat on dormim, el pas del Katrina encara és ben present, façanes per renovar, cases abandonades, vidres trencats, fustes caigudes...Però al següent barri les cases són noves, ben pintades, cuidades i amb un bon jardí. Tot i que no presenciem cap espectacle de música, notem la seva presència pels carrers, on espontanis toquen la guitarra, el violí o improvitzen Jazz.
Deixem Louisiana i entrem a Texas, la primera parada és Austin, la capital, també amb molt moviment musical, encara que aquesta vegada més proper al country, i ple d’esdeveniments culturals, la ciutat en sí no té massa interès, el que més ens crida l’atenció és una gran piscina natural no massa lluny del centre. Evoltats de ranxos ens movem per una zona de petits pobles texans com Wimberly, Bandera o Fredericksburg, tot i que no acabem de veure massa bestiar, ja que des de la carretera només pots veure el principi d’una immensa propietat.
Reemprenem l'extensa highway 10 fins a Sonora, on passem la nit agitats per un fort vent fred, i a partir d’aquí comencen milles i milles enmig del no-res, la terra és àrida i les carreteres llarguíssimes. Arribem a Marathon, un poble de quatre cases, qui sap si algunes abandonades, amb patis plens de trastos i un silenci trencat només pel vent, enmig d’aquest paisatge trobem el millor lloc on haurem dormit mai, La Loma del Chivo. L’estructura és el primer que et crida l’atenció, són petits edificis de formes arrodonides contsruïdes a base d’una massa de paper, encara que increïble, l’estructura és perfecte i dóna un to molt peculiar, estan decorats de colors i amb materials reciclats de diferents tipus formant autèntiques obres d’art a cada racó. Amb l’afegit que en Guil i l’Stan són dos persones excel.lents.
Des d’aquest punt tenim accés al Big Bend National Park, un dels parcs menys visitats d’EEUU, però no perquè no sigui atractiu, al contrari, és fascinant poder moure’t entre un desert de cactus i arbustos, al peu de les rocoses Chisos Mountains i banyar-te en unes aigües termals naturals al costat del petit Río Grande a pocs metres de Méjico.
Finalment tornem a l'autopista 10 direcció El Paso disposats a deixar Texas, amb ganes de continuar cap a l’oest perquè quan arribem a California ens espera una visita de casa ben especial!

Ready to drive we would liked to get Virginia across Shenandoah National Park to experience there spectacular views, but we changed our minds because of the bad weather conditions, the fog and the rain. That's why we drove on the highway until Nashville, where we arrived at Natchez Trail Pkwy, a small road canopied with vegetation that was sprouting. There was no traffic, we were just sourrounded by trees and an awesome environment that made our trip pleasant all the way Mississippi. Next stop was Vicksburg. We walked next to the Mississippi River and we came upon some old and spectacular cotton plantation houses dated back to in the nineteenth century, whose architecture and big gardens are still admired by the tourists for their beauty.
Following the river we arrived at New Orleans, a city where Louis Armstrong was born. Ii is a special place, with a famous center full of shops, pubs and music called French Quartier, a financial district with skyscrapers in front of the river, and a detached-house neighborhoods. We spent two days in a place where Katrina's damage is still present. However, nice and careful houses with great gardens were in the second house we slept in. Although we didn't go to any music show, we heard music everywhere in the streets, where people played the guitar, violin or improvised jazz.
We left Louisiana in order to go to Texas, we stopped in Austin, the capital which has many cultural acts and lots of music attractions. We had the chance of seeing a great performance of country music at Jenny's little Longhorn. Apart from that, the city didn't have more interest for us, except for a natural pool near the center. We walked around some ranches between small villages like Wimberley, Bandera or Fredericksburg, but their extensions were so big that we couldn't see any cattle from the road.
We kept driving on 10 Hwy until Sonora where we spent one night feeling the cold heavy wind. From that point we started passing miles and miles in the middle off nowhere, in dry lands and long roads. We arrived in Marathon, a tiny village with deserted houses, junk in the gardens and a silence just broken by the wind. It was there where we found the best place we've ever slept, La Loma del Chivo. We were very surprised by its structure, rounded small houses made of paper, although it seems impossible. The result is perfectly amazing and they are decorated using different colors and all kinds of recycling materials. In short, there is some work of art in any part of the house. In addition, Guil and Stan where two excellent people!
From there we entered Big Ben National Park, which receives fewer visitors than any other national park in this country. In spite of that, it was very interesting to visit a desert full of cactus and bushes, and to soak in a natural hot spring just a few meters from the border of Mexico, next to the Rio Grande. The beautiful rocky Chisos Mountains complete the panorama.
We left the village of Marathon and kept driving on our way to California, where we were expecting a special visit from home!

ITINERARI Georgia, New York & Pennsylvania

Tothom sap que estem als Estats del "big", on la coca-cola és gran, també les pizzes, les tasses de cafè, els gratacels, les autopistes,etc. Però hem d'afegir que hi ha un munt de "grans" persones. La nostra arribada a EEUU ha estat agradable i les persones que hi hem trobat ens han facilitat sempre moure'ns i trobar bons llocs, només calia badar en alguna cantonada perquè algú es parés pel carrer per demanar-nos si necessitàvem ajuda.
L'avió arriba a Atlanta (Georgia) i com a fet inusual per l'època ens espera una bona nevada! Tenim sort que ens vénen a buscar a l'aeroport i arribem a casa del nostre primer Couchsurfing. És a dir, formem part d'una comunitat virtual de persones de tot el món que acollim viatgers a casa nostra i busquem gent que ens ofereixi un llit o un sofà quan estem viatjant, en aquest cas la Caroline és el nostre contacte i amb ella i els seus companys de pis, en Mad i la Liah compartim uns bons moments. Atlanta en certa manera sembla deshabitada, hi ha moltes zones residencials, tothom es desplaça amb cotxe i els carrers són buits, per nosaltres el més interessant és visitar el museu de Martin Luther King Jr, on exposa la seva vida, el seu pensament i tot el que va permetre un moviment de gent negra lluitar a favor dels seus drets.
Després d'uns dies agafem un bus i anem fins a New York city, aquí comença la nostra adaptació al nou medi. En primer lloc, ens comprem un petit portàtil, és més economic i fàcil comprar-lo que conectar-nos a cybercafes cars i difícils de trobar, ja que aquí tothom té el seu propi ordinador. En segon lloc, lloguem un cotxe per poder recórrer els indrets més perduts, gaudir del paisatge i de certa independència, ja que fa més de 6 mesos que només utilitzem transport públic. New York ens encanta té un munt de coses per descobrir: anem als llocs turístics i mítics de Manhatan, veiem la immensitat de la ciutat des de l'Empire State, passegem per Central Park, anem a alguns museus com el MOMA (museu d'art contemporani que ens va sorprendre molt), visitem locals de nit, de dia...i també coneixem el barri de Brooklyn, una zona amb molta personalitat, amb una estructura de grans naus industrials o edificis, convertits en locals i restaurants "cool" i ple de lofts a preus poc econòmics, on tots els joves més inmersos en les noves tendències volen viure. En aquesta ciutat tenim la sort de fer un segon Couchsurfing a casa la Martha Ma amb qui tenim grans xerrades, intercanviem experiencies de viatges i recollim bona informació.
Il.lusionats per conduir i amb un cotxe espaiós i amb canvi de marxes automàtic iniciem la nostra ruta cap a l'Oest. La primera parada és Lancaster (Pennsylvania) coneguda turísticament per viure-hi els Amish. En aquesta ciutat ens acullen una família amable i senzilla que ens apropen a les seves costums i formes de viure de la seva comunitat, són en Clair, l'Anna i els seus fills Kirsten i Brennen. El seu tarannà actiu i amb ganes de conèixer ens permet tenir llargues converses amb ells i entendre més d'aprop quina és la seva realitat i la dels Amish més conservadors. Tenim la sort de poder visitar la granja dels pares de l'Anna i compartir un dissabte amb tota la família fent melmelada de pomes i també veient el procés de producció dels productes que vènen a les seves botigues. la nostra aportació és fer un bon plat de pasta amb bolets per tota la colla, un menú que no té froneteres.
El següent lloc és Gettysburg, on parem un matí per veure on va tenir lloc la batalla més important de la Guerra Civil al 1863, que va facilitar uns anys més tard que la victòria dels estats de la Union Army fos possible. Com a curiositat, el nostre guia va ser un CD on explicava cada punt que recorries amb el cotxe i t'indicava com arribar al següent lloc, ja que la visita dura més de 2h.
Per cert, un canvi important des que som per aquí son les mesures, perque sí és cert que al llarg del viatge hem canviat els euros per CFA, pesos, dolars, soles o bolivianos i ens alguns casos els kilos per libras, però ara és un jeroglífic. Tenim Fahrenheits per la temperatura, milles, inches i yardes per les distàncies, galons pels litres, els feet per l'altitud, les àcrees pels terrenys, els pounds pels kilos i...en fi, nosaltres no sabem ni quin dia, ni quin mes vivim, tot i que això, almenys de moment, no canvia!

Everybody Knows that in the States everything is huge, a coke, portions of pizza, cups of tea, skyscrapers, highways,etc. but we want to add that we met awesome people that make us easy to move to everywhere.
We arrived in Atlanta (Georgia) by aeroplane while was snowing, something weird in March and a friend came to pick us up fortunately, she was our first Couchsurfer, a member of the virtual community that host people and ask to be host when they are traveling like us. She was Caroline and we had a nice time with her and her roommates Liah and mad. Atlanta seems an uninhabited city, is a residential place where everybody moves by car and streets are always empty, for us the most important thing was visiting the Martin Luther King Jr. Museum, where is showed his life, thinking and all around the black people movement that was fighting for their rights.
After a few days we took the bus until New York where we faced adapting our new environment. First of all we bought a mini laptop, more economic and easy to have one of this than use the few and expensive cybercafes in the city. Secondly, we rented a car because we'd like to travel to remote places, to get to scenic roads and we would have more independence after 6 month using public transport. We loved New York, there were a lot of things to visit: we went to the touristic places in Manhatan, we saw the city from the top of Empire State Building, walked around Central Park, visited museums for instance MOMA, art museum. We were impressed. We went out at night and during the day...and also, we visited Brooklyn, Particularly places that were built as huge warehouses or factories that now are cool places such as restaurants and expensive lofts, where all cool young people would like to live. In Manhattan we couch-surfed again. This time with Martha Ma. All of us together chatted a lot and exchanged traveling experiences and we got tips for our travel.
We were excited about driving a big American car with automatic transmission. It's this car that will get us started on the trip to the West coast. The first stop was Lancaster, Pennsylvania well known its Amish people.
In that city, a welcoming family took us in. They let us see their customs and the ways of their community. They, Clair, Anna and their children Kirsten and Brennen were so helpful. The way they live and their anxiousness for knowledge led us into long conversations. We learned a lot about them and the Amish who are more conservative. We were lucky to visit Anna's parents house and spent a Saturday with them making some apple jam and learning the process to make some other products that they sell in their own shop. We cooked some pasta with mushrooms to thank them their kindness.
Next place was Gettysburg, where we spent one morning around the most important battlefield of the Civil War. That battle in 1863, was what permitted to Union forces to proceed to get the power some years later. Our guide was a CD which gave us the tour, explained to us where we had to go and where to stop every time and explained all the stories about every interesting point, during 2 hours.
Anyway, something that is so different from what we are used to are the measures. We 're used to changing euros for CFA, pesos, dollars, soles or bolivianos during our trip. But now is incredible, we use Fahrenheits instead of Celsius degrees, or miles, inches and yards instead of Kilometers, meters and centimeters for distances, gallons instead of liters, feet for the altitude, acres for square meters, pounds instead of kilos and...in fact, we never know which day or month we are at, although this hasn't changed yet!