ITINERARI Delhi i Rajasthan

Delhi, com descriure una ciutat caòtica enmig d'un barri de runes entre gent, trànsit, basars i pols. L'arribada a l'aeroport, per sorpresa nostre, és tranquil.la, un taxi ens porta a l'hostal, però ni aquest, ni el barri de Paharajang ens deixen indiferents. La calor ens apreta els talons, la sorpresa i la pols "il.luminen" el nostre aterratge a la Índia. No tenim clara la ruta i els 40 ˚C i la humitat no ens deixen ni pensar, trobem dificultats per anar a l'est a les destinacions més sol.licitades (sembla que els viatgers ja fa unes setmanes que han comprat els bitllets), tot plegat ens fa decidir encaminar-nos cap al Rajasthan, agafem un tren fins a Pushkar, una de les ciutats sagrades de la Índia.
Un cop arribats busquem un bon hostal, ens quedem a l’habitació del "rooftop", amb bones vistes als teulats i a les cases de la gent. Aquí passarem una setmaneta, passejant, fent algun "chai" (tè) a les cantonades i assaborint l'unic cafè fet amb cafetera italiana que ens ofereix en Nijam, el seu germà Salim i el Guru Madaba, passem tardes assentats mentre esperem que arribin les pluges.
El menú de cada dia és totalment vegetarià, i en concret a Pushkar, tampoc es poden menjar ous. Entre les constants olors d'incens, espècies i d'altres perfums menys agradables, observem com musulmans i alguns hindús comparteixen la ciutat. La vida dels indis al mateix temps es barreja amb la dels turistes de forma natural, encara que hi ha una forta mirada, penetrant i fixa, sobretot cap a les noies, blanques. Gairebé cada entrada és un temple o un lloc per rituals, les manifestacions religioses omplen cada racó.
La gran sorpresa, un llac que ja no existeix, una de les belleses de la ciutat desapareguda. Però la presència d'alguns gaths encara ha sobreviscut i les petites escalinates acaben a uns tancats d'aigua on la gent es banya seguint els seus rituals i pelegrinatges. Seiem tranquils a l'aparador que tenim davant (sense sabates i sense poder fer fotos) i mirem les aigües on les cendres de Gandhi van ser escampades.
Una imatge especial: un vespre de pluja on la gent pujava als teulats i es mullava feliç de sentir l'aigua que els deixava xops, esperant que les pregàries donessin lloc a una bona temporada de monsons.
Fem una escapada d'un parell de dies a Bundi, una ciutat de façanes pintades de blau, al peu d'un majestuós palau del S. XVII. Però els nostres records més intensos sόn uns altres: Un senyor de figura prima i envellida, però de mirada desperta, que ens va llogar l'habitaciό; un israelià que després de 3 anys de servei militar gaudia de 6 mesos de viatge abans d'entrar a la universitat; i uns monos hereus de la zona, que no els espantava la presència humana i s'encaraven a qualsevol ensenyant una boca grossa de dents ferrenyes.
La sortida del Rajasthan és a través d’un tren de 20h de durada, que amb comoditat i puntualitat anglesa, ens porta a Mumbai. Per cert, cada dia entre 18 i 20 milions de persones viatgen per la Índia utilitzant un dels 7 mil trens que formen la xarxa ferroviària!!


Itinerary Delhi and Rajhasthan
Delhi is a chaotic city where its neighborhoods are full of people, bazaars and dust. However, we were surprised because our arrival to the airport was easy. We took a taxi and head to Paharganj neighborhood suffering the scorching weather. At the beginning we felt stranded because of the high temperatures and the demolition of the houses in main bazaar. Besides there wasn’t any seats left in the trains to the most touristic Indian sites. That was the reasons why we decided to go to Rajasthan, to Pushkar, a holy city.
When we arrived we looked for a nice rooftop bedroom, with great views over the city that allow us to observe Indian’s lives. We often sat in a corner drinking Chai (tea), or a good coffee, made with a real Italian coffee machine, exchanging long afternoons with Nijam, his brother Saleem and the guru Madaba and expecting the rain to come.
From that moment on our food would be only vegetarian and eggs are also forbidden because is a holy place. We experienced many sorts of flavors, species, incense, and some other smells quite unpleasant. In this particular area, apart from Hindus there are a lot of Muslims. Every house is a temple where they perform their religious rituals. Pushkar’s tradition in tourism has let their inhabitants to share many things with foreigners in a spontaneous way. However, some Indian men stare at white women very deeply and ask them for taking pictures together.
Surprisingly, the beautiful lake which features the city has disappear because of the draught, but it still remains their Ghats, where people share their baths with their religious fellows. We could admire sitting on the stairs from quite far behind the Ghat, how they were enjoying themselves where Gandhi’s ashes were spread. But what really We’ll linger on in our minds will be the faces of happiness from the people in their rooftops, dancing and laughing when the rain comes through the city.
Next step was to come over Bundi for a couple of days, and the pictures we'll remember would be the personality of the old man who rent us the room, the meeting with a young Israeli guy who was travelling for six months before going to university, and also, in this called blue city and well known for its big palace, we’ll keep in mind the aggressiveness of the monkeys, kings of the streets and rooftops of the city.
We left Rajasthan and we head south. After 20 hours by train we reached Mumbai with extremely English punctuality. By the way, from 18 to 20 million people travel in India by train every day, filling its chain of 7000 trains.