ITINERARI Oklahoma i Texas

Oklahoma no és un estat realment sorprenent, tot i que hi estem bé. Primera parada: Claremore, lloc de naixement de Will Rogers, cowboy, actor, viatger i filòsof de principis del S.XX. Fem una breu visita a Thalequah per veure una reproducció bastant acurada d'un poblat Cherokee i reconèixer la forta petjada que els indis han deixat per tota aquesta zona. Recuperem la Ruta 66 i ens parem a dinar a Stroud, en un local que resulta ser un dels lloc d'inspiració de les històries del "Llamp Mc Queen". Finalment, arribem a Oklahoma City, on hem quedat amb la Marta, en Jens, la Kenya i en Nil, ens fa molta il.lusió trobar-los a tantes milles de casa.
Després d'un parell de dies, deixem la ciutat i anem al parc natural de Wichita Mountains, encara no fa uns minuts que hem entrat que un búfal camina pausadament per la carretera, passant just pel costat del nostre cotxe aturat. Cal dir que ens fa extrema il.lusió, però estem uns segons a l'expectativa de veure com reaccionarà, la veritat, no ens fa ni cas. Travessem el parc a través de les diferents carreteres que ressegueixen una vegetació seca i rocosa, i tenim també opció de veure unes divertides i curioses marmotes, i altres búfals però a més distància. Quan deixem enrere el parc és per entrar a Texas.
El nord de Texas ens encanta. Esquivem les immenses ciutats de Dallas i Forth Worth, amb gran moviment econòmic i molt poblades, i escollim carreteres secundàries entre poblets de ranxos i cavalls. El paisatge ha agafat un color groguenc ja que els grans camps d'herba estan cremats per la calor, pels voltants, unes tanques blanques que defineixen les limitacions de cada propietat, unes grans explanades amb poc més de quatre arbres on s'ajunten totes les vaques sota l'ombra, i unes grans mansions que s'entreveuen al fons.
El nostre contacte real amb els habitants de la zona comença a Pilot Point, entrem a l'únic restaurant en una petita plaça deserta, és el local d'en Jay i la seva família, un museu de local que acumula fotos, objectes i tot tipus de curiositats antigues que s'amunteguen per tot arreu amb un desordre ben organitzat. Molt aprop trobem el local d'en Bob, el Löwbröws, l'únic bar de la zona, on fem unes birres entre els pocs clients que ens pregunten encuriosits com hem arribat a la zona.
Visitem algun ranxo pels voltants i contactem amb la Mònica, una catalana que fa temps s'ha establert a Texas i a qui fem una breu visita. Ens parem també al llac a fer un toc i continuem cap al sud. Seguint els consells d'en Jay, no escollim l'autopista, sinó les petites carretes direcció sempre sud fins a Fredericksburg. Un poble on tornem a l'hostal familiar d’en Jorge i la Debbie que ja havíem conegut fa un parell d'anys i per segona vegada anem al restaurant on hem menjat el millor filet de carn, i la veritat sigui dita, aquesta cop tampoc ens decepciona.
L'endemà anem a Austin, la ciutat ja la coneixem però tenim un record especial d'una piscina natural que amb aquesta calor creiem que pot ser de bon visitar, passem el matí a Barton Spring, anem a dinar a un gran mercat amb tot tipus de menjars i cuines a dins, i després de dormim a les afores de San Antonio. L’endemà a primera hora coneixem la Yazmin que ve de visitar la seva familia a Nuevo Laredo.
En aquest punt del viatge deixem el cotxe. Voltem per la ciutat visitant el "Riverwalk" envoltat de restaurants, bars i terrasses , i entrem al que queda de El Alamo, on un grup de texans varen defensar la seva terra contra el general Santa Anna, fins a la mort. Des d'aquí, agafem un bus fins a Laredo, ens carreguem motxilles a l'esquena i ens preparem per travessar frontera.


We weren’t extremely surprised about Oklahoma, but it was OK. Our first stop: Claremore, birthplace of Will Rogers, a famous cowboy, actor, traveler and also philosopher at the beginning of the 20th century. We visited Thalequah and his Cherokke small Indian village in order to know better their culture and their way of life in the past. After a while, we came back to Route 66 driving through Stroud, one of the inspiration places for the film Cars and the Lightening Mc Queen. Finally, we arrived in Oklahoma city, where we met Marta, Jens, Kenya and Nil. It was really nice to meet them so far from our homeland .
After a couple of days, we hit the road again and we arrived at Michita Mountains where we came across a huge buffalo walking in the middle of the road. We stopped the car and we felt not just excited, but also slightly scared. After a few seconds the buffalo was following his path without paying any attention to us. We drove through different roads in the middle of a dry and rocky landscape, stopping to watch some funny prairie dogs and other groups of buffalos not as near as the first we had found. A few miles from there we headed to Texas.
We had a great time in north Texas. We tried to avoid big cities as Fort Worth and Dallas, and we focused on small towns and their landscape, full of ranches and horses that shape this beautiful area.
Pilot Point is the town where we got in touch with remarkable people. Eating at Jay´s cafe and having some beers in Löwbröws, with his owner Bob and some of the costumers, they let us spend a couple of great afternoons.
Visiting some ranches in the area, we met Monica, a Catalan woman who´s running a ranch and lives there. Jay and the guys from de bar show us the best scenic roads to reach Fredericksburg. A town that we were a couple of years ago and we stayed in the same place enjoying the company of the owners of Fredericks Motel, George and Debbie. Moreover, we went in the same amazing restaurant where we had eaten the best rib eye steak and we did it again.
After a couple of days, we drove to Austin, looking for the natural pool at Barton Springs which was located a few miles outside the capital. That day we slept on the outskirts of San Antonio and early in the morning we met and had a nice talk with Yazmin, who had been visiting his family in Nuevo Laredo.
Finally, we head to the center of San Antonio where we spend two days going around the river walk and visiting the famous Alamo. We left our rental car and we reached Laredo by bus, ready to cross the border.

ITINERARI Illinois i Missouri

O'Hare Airport, Chicago. Adaptació ràpida als canvis d'horari, temperatura, llengua i habituals símptomes d'incorporació a un nou medi. La vista aèria ja ens permet fer-nos una clara idea de la ciutat, un centre d'alts gratacels dibuixant la costa del llac Michigan, més enllà un munt de barris i zones residencials que la converteixen en una ciutat molt extensa en territori. La primera nit la passem a un hostal aprop de Lincoln Park, l'endemà a través del Couchsurfing contactem amb en Jordan que ens acull 3 dies a casa seva i ens porta a navegar amb el seu veler per l'immens llac, des de l'aigua tenim un bon perfil de la ciutat. Visitem el Loop, centre de la ciutat que queda definit per les vies circulars d'un centenari tren alçat. Passegem entre carrers amb la vista més aviat cap al cel, caminem per l'agradable Milenium Park i resseguim el passeig del llac fins L'Aquarium i el Planetarium fins poder fer-nos una petita remullada.
Sortim de la ciutat orgullosos de conduir un cotxe americà sense marxes i amb AC. D'entrada baixem per la famosa Ruta 66, després d'unes milles ens desviem cap a Arthur, on passarem 2 dies per conèixer i retrobar-nos amb els Amish. La zona és tranquil.la, ens envolten grans camps i plantacions, immenses cases que acullen famílies sempre nombroses, i ens assentem per veure com el dia a dia dels Amish els porta a treballar tot i els més de 100 graus F (uns 40 C). És també en aquesta zona on coneixem la Carol, en Bill i la Devora que treballen al motel on estem, amb ells passem un agradable vespre de xerrades.
Recuperem la Ruta 66 aprop de Litchfield, fem parada a l'antic Ariston Cafe de mitjans del S.XX i entrem a l'estat de Missouri, la carretera que escollim és el Kate Trail, petita comarcal coneguda per rutes de ciclistes que ens porta entre muntanyes, verda vegetació i petits poblats força aïllats, la parada la farem a Portland, en un lloc aparentment tancat, però que descobrim a dins ple de vida i d'història, la mestressa i les treballadores ho acaben convertint en una parada molt encertada per fer una cerveseta. Seguim tirant milles en direcció a la zona de Ozark Lake, un immens llac ple d'activitats aquàtiques i de lleure, ple d'apartaments, malls, cartells, hotels i anuncis que s'amunteguen lluitant contra el paisatge. Dormim, i el dia següent baixem direcció Spriengfield per entrar a un nou estat.


O'Hare Airport, Chicago. We adjusted quickly to new timetables, weather and languages. From the sky we realized what kind of city Chicago would be, a well-defined skyline following the Michigan Lake and a big amount of neighborhoods extending the city. We spent our first night in a hostel near Lincoln Park. Next day we got in touch with Jordan, member of Couchsurfing and we spent 3 days with him, one of them sailing into the big lake, from the boat Chicago’s view was just great. We visited the Loop with the centenary train rails above the streets and we walked around the city, heading Millennium Park and walking through the sidewalk around the lake, swimming in one of his small beaches.
After a few days we showed of our rental American car with AC. We started with Route 66, after some miles we reached Arthur where we stayed 2 days surrounded by the Amish community who were still working in spite of the 100 degrees. Once there we met Carol, Bill and Devore workers of our motel, we had a nice chat with them.
Getting back to Route 66 we arrived in Litchfield, we stopped in the old Ariston Café (1945). After that we drove through to Missouri heading the Katy Trail (small green road, well-known by cyclists). Portland was our next stop and it was really worthy because of the girls that we met in a apparently closed café, but really full of live. Mile after mile we crossed the Ozark Lake area, where we could see and intensively aquatic activity and thousands of apartments, malls, hotels and adds hiding the glamorous landscape. After sleeping near Springfield we kept forward on the road to visit another State.

Hitting the road

Juliol del 2011.
Inici: Chicago

Icona d'una llegenda personal compartida

Sortosament la vida es troba marcada per un camí sinuós, d'alts i baixos on intentem mitigar les cotes soterrades, i que ens permet seguir la traça per assolir la nostra llegenda personal. Aquesta molt ben caracteritzada pel personatge del pastor a la novel•la L'Alquimista, de Paolo Coelho. Basant-se amb el que ha après, emprant l'enginy, la intuició, la lectura de signes, d'escenaris i realitats noves, va moldejant el seu coneixement fins a la consecució del seu objectiu preuat, la seva llegenda personal. Per tant, això ens evoca a elogiar al pensament particular i poder de decisió inquebrantable de tot ser, com a expressió màxima per assolir els seus objectius, en base a l'intercanvi i transformació de coneixement entre les persones.
A partir d'aquesta vessant individual com a pedra angular, privilegi a preservar i enaltir, hom és capaç d'establir lligams basats en valors, afeccions i principis que li acaben configurant un caràcter particular que alhora es retroba compartint-lo amb grups, comunitats o amics; així trobem pobles, regions, estats, associacions, colles... actuant com a instrument representatiu de llegendes personals compartides.
Però avui en dia encara podem anar mes enllà de pobles, regions o estats, perquè la variable espai la podem relativitzar, perquè el temps malgrat ser impecable el podem escurçar, i perquè el coneixement és font inesgotable per a la creació de nova riquesa per les mateixes llegendes personals o de noves, però amb instruments i realitats diferents. És així, que els límits administratius de les llegendes s’esfondren i abarquen l'espai global, que els colors de la gent que els comparteixen són de games i tonalitats variades, i les modalitats de generar nova riquesa, social i econòmica s'han anat transformat, podent donar formes inimaginables en el temps de la indústria convencional; emprenedors de Timbuktu i Camprodon treballant junts, activistes socials camprodonins col.laborant amb gent de Ouagadougou, Santa Marta o New Orleans, noves modalitats d'intercanvis de serveis online sense emprar la moneda convencional, manifestacions dels drets del pagès de la Vall de Camprodon rebent el suport de pintors Senegalesos de l'Ile de Gore, arquitectes de Shanghai i tants d'altres, a través de la xarxa.
Aquesta nova realitat l'hem pogut viure en primera persona, en mig del no-res, en un indret banyat amb ventisques capcioses i un sol punyent disfressat de colors aterradors, on hem trobat una població amb tons fantasmagòrics, records d'indrets esperpèntics i amb un caire de deixadesa, constatat per les grans quantitats d'instruments i cotxes destartalats que banyen els carrers i les llars dels 400 habitants de Marathon al sud de Texas.
Aquí recobra sentit l'escrit, gràcies a La Loma del Chivo, el nostre allotjament a Marathon com icona d'una llegenda personal compartida. Aquesta alimentada per l'Stan i en Guil, dos persones que com els Aymara actuen en base als nous models de vida del segle XXI, podent viure en aquest racó de món perquè les noves tecnologies han retallat espai i temps de manera aclaparadora, perquè compten amb el coneixement per generar nova riquesa mitjançant el computer i perquè excel•leixen en l'ús d'energies alternatives i l'art del reciclatge; aprofitant els recursos naturals (energia eòlica, solar) i materials usats (el 70% de l'estructura de La Loma del Chivo és feta d'una massa de paper combinada amb ciment). Tenint en compte que el seu projecte s'omple de valors socials, ecològics i econòmics passa a ser d'abast interplanetari!
Nosaltres, ja formem part d'aquesta llegenda personal compartida, al mateix temps que anem moldejant la nostra cap als camins inesgotables i encisadors del S.XXI.

Fortunately, life is a sinuous path with its ups and downs, where we attempt to mitigate the buried heights that allow us to follow the string for achieving our personal legend. This is very well characterized by the shepperd in the novel the Alchemist of Paolo Coelho. Being based in what the main character has learnt in the past, using the wit, the intuition, the reading of signs, new stages and realities, let him reconfigure his knowledge in order to achieve his most valuable goal, his personal legend. We read it like a praise to the particular thought as a maximum expression to attain his goals, with regard to the exchange and transformation of knowledge among people.
Therefore, following this individual aspect as a bedrock, privilege to preserve and enforce, people are able to establish ties based on values, interests principles that end up shaping a personal character that is met at the same time sharing it those with communities, groups or friends. Therefore we find villages, regions, associations, college mates as a representative instrument of shared personal legends.
Nowadays, we can even go further than villages, regions and states, because the space parameter is relative, because we can cut down time despite of we are aware that’s unstoppable, and because knowledge is an inexhaustible source for the creation of new wealth for our personal legends or new ones using new tools in a different reality of life.
It is like this, that we can assert that the administrative boundaries of personal legends are vanished, that the colors of the people who share them are from a huge arrange of tonalities and the modalities of generating wealth, social and economical model have gone transformed, reaching a payoff of shapes which where unimaginable on the times of conventional industry era. Thus we can find entrepreneurs from Timbuktu and Camprodon working together, “Camprodonins” social activists collaborating with people of Ouagadougou, Santa Marta or New Orleans, new sorts of online exchanges services without using the conventional currency, demonstrations for the rights of the farmers of the valley of Camprodon and receiving the support of Senegalese painters of Ile de Gore or Architects of Shanghai and so many others trough the net.
This new reality we have been able to live in first person, in the middle of “nowhere”, in a place bathed with strong wind and a pungent sun disguised of colors, where we have found a population with remembrances of places grotesque and with a look of carelessness, ascertained by the great amounts of instruments and spoiled cars that bathe the streets and the homes of the 400 inhabitants of Marathon in south of Texas.
Here is where our writing recovers its sense, thanks to the La Loma del Chivo, our hostel in Marathon as the icon of a personal shared legend. It is nourished by Stan and Guilford, two people whose way of living is based on the new models of people's lives on this twenty first century like the Aymara.
They are able to live in this corner of the world because the new technologies have reduced space and time in an overwhelming way, regarding to the new models of life because they have the knowledge to generate new wealth through the computer and because they exalt in the way of renewal energies and the art of the recycling; using the natural resources (eolian, solar energy) and recycled materials (70% of the structure of La Loma del Chivo is made combined of a mass of paper with concrete). Considering that their project fills with social, ecological and economical values into account it goes to being of interplanetary reach!.
We are already part of this shared personal legend, at the same time that we keep following our legends towards the inexhaustible and charming paths of the twenty first century

3 fulles d'enciam

Un dels aspectes evidents i claus que ens diferencien als diferents continents, parlant en termes generals, són els avenços i les noves tecnologies. Salvant les distàncies i tenint en compte que les generalitzacions fallen per definició i manca d'exactitud.
I és en aquest sentit que en un país com EEUU hem vist introduïdes noves tecnologies i hem pogut palpar com canvien clarament la comunicació i els hàbits de les persones. Alguns ja arribats a Europa i altres de camí.
Volem destacar en tot això dos punts diferents. El primer, tens la possibilitat d'estar a tothora connectat amb qui vulguis i on vulguis. Fet que té una part negativa, ja que pots estar molt lluny de les persones i de l'ambient del teu voltant en aquell precís moment, però té una part excel.lent, només cal pensar que amb la nostra família ens hem vist i hem estat comunicats durant tots aquests mesos des de qualsevol racó de món, amb millors o pitjors instruments.
Aquest fet crea canvis en l’ambient ja que darrera tot això hi ha un munt de cafès plens de gent només amb els ulls clavats a la pantalla, la gent parlant sola pel carrer a través d'auriculars i un ús constant de iPots, iPhones i no sabem quants més noms de nous aparells amb funcionament permanent. Però al mateix temps hi ha una gran facilitat per trobar informació, per poder treballar des de casa o des d'una plaça, o per saber que està passant a on vulguis del nostre planeta terra.
El segon punt és que hem vist una filosofia en comerços, bars i altres serveis de fes-t'ho tu mateix. I també això té dues vessants. En un sentit demana que sàpigues tot com funciona, fet que només necessita entrar en aquesta dinàmica, i com a resultat obtindràs la precisió, rapidesa i agilitat pel que busques, podràs escollir la quantitat de sucre que vols al cafè, les 3 fulles d'enciam en un entrepà o la quantitat exacte de minuts en una targeta de metro. I com a contrapartida et trobaràs que en algunes situacions no hi ha marge pels paràmetres intermedis, la resposta ha de ser blanc o negre, no hi ha una franja gris davant certs funcionaments i de vegades et trobes lluny de poder ser atès per una persona.
En resum, la nostra capacitat de pensar i escollir com a persones humanes és la que ens pot permetre viure feliçment amb les noves tecnologies. Tot dependrà fins on deixem que formin part de la nostra rutina, quins funcionaments són avantatjosos i útils, i quins innecessaris. Nosaltres, mostrem quina importància tenen les persones que formen part de la nostra vida i cap a on desviem l'atenció, i el temps, cada hora que passa.

One of the key aspects of the differences between continents are the breakthroughs in high tech, although we are aware of most of general assertions fail by definition and they lack accuracy into account.
Is in this sense that in a country like EEUU we have experienced the changes in habits and people’s comunications trough the introduction of new technologies. Some arrived in Europe and other possibly on the way.
Thus, we want to highlight two different points in all of this. The first, that high tech allows you being in touch at anytime and anywhere in the world with anybody. As result of that, there's a negative aspect because you don’t pay attention of people who are around you, but also there’s a positive side that comes directly trough our minds, just glancing back the trip we’ve done letting us being in touch with our families for such a long time.
So this changes due to new technologies, in one hand let us see many bars with a lot of people on their own, people on the streets talking by earphones and others using iPods and iPhones permanently. On the other hand, this new tools make easy our access to information, let many people to work from home and keep us up dated about the fresh news in the world.
The second point is the rise of the philosophy of Do It Yourself in shops, bars, restaurants and others. And this issue has two different aspects too. By one side, once the consumers acquire how to use this new tools, then they can customize his product, so they can get it as fast as they want, with the amount of sugar that they desire, the 3 leaves of lettuce in their sandwich and even the exact amount of metro car. On the other side, you may be involved in situations that you have to choose between white and black because grey doesn’t exist dealing with machines and you require someone to talk to desperately.
All in all, we think that our capacity of adjustment with the new technologies is what will allow us to live happy. Thus, it will depends on everyone of us to find out the best way to fit this breakthrough in our common live and gave its importance when it really is deserved.

ITINERARI New Mexico, Arizona, California & Maryland

Tot i el gran interès que segur que tenen els estats de New Mexico i Arizona, no tenim més temps per aturar-nos, així doncs, seguim les llargues autopistes fent altre cop una bona tirada de milles per arribar a Los Angeles el dia esperat, on finalment ens trobem amb la Mireia a l'aeroport. Decidim no visitar encara la ciutat i agafem el cotxe direcció nord, la primera parada serà a Carpinteria i ens servirà de punt de sortida per descobrir Santa Barbara, un lloc de platja tranquil i agradable, ple d'estiuejants. Continuarem per endinsar-nos en un paisatge de vinyes fantàstic, camí de Santa Maria, ens mourem entre els tastets de vi i ceps que van donar vida a la pel.lícula Entre copas.
Després comencem la ruta per la costa de Califòrnia. La primera parada és a San Simeon, on visitem el Hearts Castle, conegut per la seva arquitectura, riquesa, i per ser un lloc on famoses figures eren convidades.
Continuant la costa veiem munts de foques marines jeien a les platges, amuntegades unes sobre les altres, sense més acció que algun ronc o mossegada de tant en tant. La ruta per la costa és excel.lent, qualsevol moment és bo per parar-te en la sinuosa carretera i observar el mar donant cops a les roques i a la terra abrupta que el voreja. Així doncs, sense presses anem seguint el camí.
La pròxima parada és Half Moon Bay on rebem una càlida acollida de la Kathy i la seva filla Alicia que ens conviden a passar la nit a casa seva, i on coneixerem també la Mary Lou. Junts compartirem una bona estona!
I seguim endavant, aquesta vegada fins a San Francisco, una ciutat peculiar i encantadora, amb carrers de forta pendent que donen bones vistes de la ciutat, un gran port, uns bons parcs per reposar, carrers de botigues, la presó d'Alcatraz, uns barris característics per l'origen de la seva gent, com Chinatown i Little Italy, o altres coneguts per moviments socials en defensa de gays i lesbianes, com el barri de Castro, i com no, un famós Golden Gate Bridge que ens va portar fora de la ciutat i des d'on fem una breu parada a la Universitat de Berkley.
El següent destí, els parcs naturals. D'una banda el Yosemite National Park, format per immenses roques de granit que deixen caure l'aigua en forma de cascada i que combinen amb una vegetació de pins sobretot. D'altra banda, el Sequoia National Park, conegut per tenir els arbres amb més volum de fusta del món, amb una extensió increïble i un entorn immillorable, com és el cas del General Sherman Tree que fa 11m de diàmetre. No hi ha prou paraules per definir la bellesa de cada un d'aquests parcs, i amb l'afegit que ens va quedar molt encara per veure.
En aquest punt del viatge fem camí de tornada a Los Angeles, on passarem uns quants dies. La ciutat és molt extensa i el fet que ja no tinguem cotxe ens limita totalment, tot i així, visitem el passeig de les famoses estrelles, el Kodak Theatre i el Chinese Theatre de Hollywood, veiem les platges de Santa Mònica i Venice on pots trobar qualsevol tipus de vestimenta o activitat, voltem amb cotxe per Beverly Hills i Rodeo Drive per veure luxoses botigues de renom, i visitem un downtown per nosaltres poc interessant. En aquesta ciutat fem un nou couchsurfing, serà a casa en Jon i la Liz, amb qui passem bons moments i ens permeten entendre millor quina és la vida en una zona on molta gent ve perseguint el conegut somni americà, ple d’il.lusions, però també decepcions, en una ciutat on les coses són tan efimeres i on els locals, les modes i les botigues es troben en un trànsit cosntant.
I ja només ens queda acompanyar la Mireia a l'aeroport, i un cop allà ens adonem de com de ràpid han passat aquestes dues setmanes! I com de ràpid passa tot plegat...perquè volem a Washington, una ciutat que ens encanta i ens sorprèn, fem una breu visita a la Casa Blanca, al National Mall i al cementiri d'Arlinton, mentre estem instal.lats a casa en Brain i la Lauren, i ja agafem el nostre vol cap a la Xina!! Nou continent i noves sensacions del nostre camí!

Despite of New Mexico and Arizona states seems very interesting, we were running out of time so we just experienced the large highways which took us to L.A where Mireia was expecting us. We picked her up in the airport and we drove up to the coast until Carpinteria. We slept in a motel and from this city we visited two areas: Santa Barbara, whose beaches were really nice and Santa Maria and its surroundings fulls of vineyards, where the movie “Sideways” was shot. Next stop was in San Simeon where we came over the Hearts castle, well known by its architecture and the famous people from Hollywood who where hosted in either. We kept following the coast enjoying the beauty of its landscape and watching tons of elephant seals laying in the sand . Traveling up north to Half Moon Bay, we spent one night in Kathy’s and Alice house. There we had a nice dinner talking with them and her friend Mari Lou who made us feel like being at home.
The following day we drove to San Francisco, a particular and wonderful city with its up and down slope roads, a big harbour, green parks, the Alcatraz jail, and different neighborhoods like Little Italy, Chinatown or Castro which is known for its challenge of the gay and lesbian rights. Finally, we drove across the gorgeous Golden Gate Bridge until Berkeley where we visited the University.
Next step was facing two Nationals Parks. One was Yosemite National Park recognized for its huge amounts of granite stones, waterfalls and landscape. And the other was Sequoia National Park well known for having the trees with the biggest amount of wood in the world. As a curiosity, General Sherman’s tree has 11 metres of diameter.
After that, we came back to L.A and we started exploring it. The city is huge, bad communicated and leaving the car made difficulties higher due to explore it. However, we visited the Kodak Theatre, the Street of the Fame and the Chinese Theatre in Hollywood; Santa Monica and Venice beaches; Beverly Hills and his famous Rodeo Drive Rd where the most expensive shops are located; and finally, the Downtown that didn't have any appeal at all. In that city we couchsurf one more time. It was with Jon and Liz, with them we had a very good time and they gave us a lot of information about the city, like the meaning for many people who goes to live in looking forward to fulfill their dreams, sometimes successfully and other times turning out to big deceptions, or how in L.A everything is make up in a few moments and disappear in the same amount of time.
We went along with Mireia to the airport and then we realized how fast time goes by. Not only for the last two weeks, also for the last months because after that, we flew to Washington where we visited the White House, the National Mall and Arlington Cemetery, staying at the house of Brian and Lauren, and it was time to took the next flight to China!!! New sensations and experiences in our road!

Moments

Quan l'Ariadna i l'Eduard van decidir fer el llarg viatge ja sabíem que en algun moment, en algun lloc del camí ens trobaríem.
Després de set mesos aquest instant va arribar i va ser a l'altre costat de l'Atlàntic, als Estats Units, concretament, a Los Angeles.
Quan planeges un viatge, sigui amb amics, família o la parella, tens un munt de sensacions, il.lusions, pensaments de com anirà, què passarà, quines aventures viuràs...En el meu cas els dies previs al viatge van estar moguts per una successió de moments i pensaments d'incertesa, de nerviosisme, d'inquietud, però el que més em neguitejava, el que més em colpia, i amb el que havia imaginat, pensat, somiat moltes vegades era el retrobament, l'instant. L'instant aquell que busques dues cares més que conegudes entre la multitud, on les mirades es creuen i arriba el que tantes vegades havia visualitzat.
És llavors quan començo a compartir amb ells uns dies del seu viatge, com diuen, en un moment d'incertesa global.

Mireia Sala Isern

When Ariadna and Eduard decided to take the trip, we all knew that sometime, somewhere our paths would cross again. After seven months, that particular moment arrived on the other side of the Atlantic Ocean, specifically in Los Angeles.
When you start planning a trip, with friends, family or a couple, many sensations and illusions come to your mind. In my case, this happened in the days before I left home. Thoughts and moments came together bringing nervousness and anxiety that shook all my body, wanting to live that special moment that I had dreamt of since the date of their departure; our meeting.
From that moment on I would go along with them, sharing all those experiences that traveling would offer us, and as they say in the title of their blog, this would happen in "un moment d'incertesa global" which means a period where the world is trembling.

Mireia Sala Isern

ITINERARI Virgina,Tennessee,Mississippi,Louisiana & Texas

Passem uns quants dies conduïnt, volem travessar Virgina pel Shenandoah National Park i seguir per un munt de camins que sabem que les vistes han de ser spectaculars, però una boira espesa i la pluja ens en fan desdir. Així doncs ens toca autopista fins a les portes de Nashville, per poder agafar el Natchez Trace Pkwy, una petita carretera, coberta de vegetació que tot just comença a brotar, fem moltes milles sense trànsit, envoltats d’arbres i amb uns paratges genials que ens fan el viatge ben agradable fins entrar a Mississippi. Parem a Vicksburg, on ens passagem al costat del mític riu Mississippi i visitem algunes de les Plantation House, les antigues i espectaculars cases de les plantacions de cotó del s.XIX, la seva arquitectura i els grans jardins fan que avui en dia encara siguin admirades.
Seguint la direcció del riu arribem fins a New Orleans, ciutat de naixement de Louis Armstrong, un lloc ben peculiar, amb un famós centre de botigues, bars i locals de música anomenat French Quartier, un barri de alts gratacels i centre de negocis davant el riu, i un entorn ple de cases unifamiliars. Al primer veïnat on dormim, el pas del Katrina encara és ben present, façanes per renovar, cases abandonades, vidres trencats, fustes caigudes...Però al següent barri les cases són noves, ben pintades, cuidades i amb un bon jardí. Tot i que no presenciem cap espectacle de música, notem la seva presència pels carrers, on espontanis toquen la guitarra, el violí o improvitzen Jazz.
Deixem Louisiana i entrem a Texas, la primera parada és Austin, la capital, també amb molt moviment musical, encara que aquesta vegada més proper al country, i ple d’esdeveniments culturals, la ciutat en sí no té massa interès, el que més ens crida l’atenció és una gran piscina natural no massa lluny del centre. Evoltats de ranxos ens movem per una zona de petits pobles texans com Wimberly, Bandera o Fredericksburg, tot i que no acabem de veure massa bestiar, ja que des de la carretera només pots veure el principi d’una immensa propietat.
Reemprenem l'extensa highway 10 fins a Sonora, on passem la nit agitats per un fort vent fred, i a partir d’aquí comencen milles i milles enmig del no-res, la terra és àrida i les carreteres llarguíssimes. Arribem a Marathon, un poble de quatre cases, qui sap si algunes abandonades, amb patis plens de trastos i un silenci trencat només pel vent, enmig d’aquest paisatge trobem el millor lloc on haurem dormit mai, La Loma del Chivo. L’estructura és el primer que et crida l’atenció, són petits edificis de formes arrodonides contsruïdes a base d’una massa de paper, encara que increïble, l’estructura és perfecte i dóna un to molt peculiar, estan decorats de colors i amb materials reciclats de diferents tipus formant autèntiques obres d’art a cada racó. Amb l’afegit que en Guil i l’Stan són dos persones excel.lents.
Des d’aquest punt tenim accés al Big Bend National Park, un dels parcs menys visitats d’EEUU, però no perquè no sigui atractiu, al contrari, és fascinant poder moure’t entre un desert de cactus i arbustos, al peu de les rocoses Chisos Mountains i banyar-te en unes aigües termals naturals al costat del petit Río Grande a pocs metres de Méjico.
Finalment tornem a l'autopista 10 direcció El Paso disposats a deixar Texas, amb ganes de continuar cap a l’oest perquè quan arribem a California ens espera una visita de casa ben especial!

Ready to drive we would liked to get Virginia across Shenandoah National Park to experience there spectacular views, but we changed our minds because of the bad weather conditions, the fog and the rain. That's why we drove on the highway until Nashville, where we arrived at Natchez Trail Pkwy, a small road canopied with vegetation that was sprouting. There was no traffic, we were just sourrounded by trees and an awesome environment that made our trip pleasant all the way Mississippi. Next stop was Vicksburg. We walked next to the Mississippi River and we came upon some old and spectacular cotton plantation houses dated back to in the nineteenth century, whose architecture and big gardens are still admired by the tourists for their beauty.
Following the river we arrived at New Orleans, a city where Louis Armstrong was born. Ii is a special place, with a famous center full of shops, pubs and music called French Quartier, a financial district with skyscrapers in front of the river, and a detached-house neighborhoods. We spent two days in a place where Katrina's damage is still present. However, nice and careful houses with great gardens were in the second house we slept in. Although we didn't go to any music show, we heard music everywhere in the streets, where people played the guitar, violin or improvised jazz.
We left Louisiana in order to go to Texas, we stopped in Austin, the capital which has many cultural acts and lots of music attractions. We had the chance of seeing a great performance of country music at Jenny's little Longhorn. Apart from that, the city didn't have more interest for us, except for a natural pool near the center. We walked around some ranches between small villages like Wimberley, Bandera or Fredericksburg, but their extensions were so big that we couldn't see any cattle from the road.
We kept driving on 10 Hwy until Sonora where we spent one night feeling the cold heavy wind. From that point we started passing miles and miles in the middle off nowhere, in dry lands and long roads. We arrived in Marathon, a tiny village with deserted houses, junk in the gardens and a silence just broken by the wind. It was there where we found the best place we've ever slept, La Loma del Chivo. We were very surprised by its structure, rounded small houses made of paper, although it seems impossible. The result is perfectly amazing and they are decorated using different colors and all kinds of recycling materials. In short, there is some work of art in any part of the house. In addition, Guil and Stan where two excellent people!
From there we entered Big Ben National Park, which receives fewer visitors than any other national park in this country. In spite of that, it was very interesting to visit a desert full of cactus and bushes, and to soak in a natural hot spring just a few meters from the border of Mexico, next to the Rio Grande. The beautiful rocky Chisos Mountains complete the panorama.
We left the village of Marathon and kept driving on our way to California, where we were expecting a special visit from home!

ITINERARI Georgia, New York & Pennsylvania

Tothom sap que estem als Estats del "big", on la coca-cola és gran, també les pizzes, les tasses de cafè, els gratacels, les autopistes,etc. Però hem d'afegir que hi ha un munt de "grans" persones. La nostra arribada a EEUU ha estat agradable i les persones que hi hem trobat ens han facilitat sempre moure'ns i trobar bons llocs, només calia badar en alguna cantonada perquè algú es parés pel carrer per demanar-nos si necessitàvem ajuda.
L'avió arriba a Atlanta (Georgia) i com a fet inusual per l'època ens espera una bona nevada! Tenim sort que ens vénen a buscar a l'aeroport i arribem a casa del nostre primer Couchsurfing. És a dir, formem part d'una comunitat virtual de persones de tot el món que acollim viatgers a casa nostra i busquem gent que ens ofereixi un llit o un sofà quan estem viatjant, en aquest cas la Caroline és el nostre contacte i amb ella i els seus companys de pis, en Mad i la Liah compartim uns bons moments. Atlanta en certa manera sembla deshabitada, hi ha moltes zones residencials, tothom es desplaça amb cotxe i els carrers són buits, per nosaltres el més interessant és visitar el museu de Martin Luther King Jr, on exposa la seva vida, el seu pensament i tot el que va permetre un moviment de gent negra lluitar a favor dels seus drets.
Després d'uns dies agafem un bus i anem fins a New York city, aquí comença la nostra adaptació al nou medi. En primer lloc, ens comprem un petit portàtil, és més economic i fàcil comprar-lo que conectar-nos a cybercafes cars i difícils de trobar, ja que aquí tothom té el seu propi ordinador. En segon lloc, lloguem un cotxe per poder recórrer els indrets més perduts, gaudir del paisatge i de certa independència, ja que fa més de 6 mesos que només utilitzem transport públic. New York ens encanta té un munt de coses per descobrir: anem als llocs turístics i mítics de Manhatan, veiem la immensitat de la ciutat des de l'Empire State, passegem per Central Park, anem a alguns museus com el MOMA (museu d'art contemporani que ens va sorprendre molt), visitem locals de nit, de dia...i també coneixem el barri de Brooklyn, una zona amb molta personalitat, amb una estructura de grans naus industrials o edificis, convertits en locals i restaurants "cool" i ple de lofts a preus poc econòmics, on tots els joves més inmersos en les noves tendències volen viure. En aquesta ciutat tenim la sort de fer un segon Couchsurfing a casa la Martha Ma amb qui tenim grans xerrades, intercanviem experiencies de viatges i recollim bona informació.
Il.lusionats per conduir i amb un cotxe espaiós i amb canvi de marxes automàtic iniciem la nostra ruta cap a l'Oest. La primera parada és Lancaster (Pennsylvania) coneguda turísticament per viure-hi els Amish. En aquesta ciutat ens acullen una família amable i senzilla que ens apropen a les seves costums i formes de viure de la seva comunitat, són en Clair, l'Anna i els seus fills Kirsten i Brennen. El seu tarannà actiu i amb ganes de conèixer ens permet tenir llargues converses amb ells i entendre més d'aprop quina és la seva realitat i la dels Amish més conservadors. Tenim la sort de poder visitar la granja dels pares de l'Anna i compartir un dissabte amb tota la família fent melmelada de pomes i també veient el procés de producció dels productes que vènen a les seves botigues. la nostra aportació és fer un bon plat de pasta amb bolets per tota la colla, un menú que no té froneteres.
El següent lloc és Gettysburg, on parem un matí per veure on va tenir lloc la batalla més important de la Guerra Civil al 1863, que va facilitar uns anys més tard que la victòria dels estats de la Union Army fos possible. Com a curiositat, el nostre guia va ser un CD on explicava cada punt que recorries amb el cotxe i t'indicava com arribar al següent lloc, ja que la visita dura més de 2h.
Per cert, un canvi important des que som per aquí son les mesures, perque sí és cert que al llarg del viatge hem canviat els euros per CFA, pesos, dolars, soles o bolivianos i ens alguns casos els kilos per libras, però ara és un jeroglífic. Tenim Fahrenheits per la temperatura, milles, inches i yardes per les distàncies, galons pels litres, els feet per l'altitud, les àcrees pels terrenys, els pounds pels kilos i...en fi, nosaltres no sabem ni quin dia, ni quin mes vivim, tot i que això, almenys de moment, no canvia!

Everybody Knows that in the States everything is huge, a coke, portions of pizza, cups of tea, skyscrapers, highways,etc. but we want to add that we met awesome people that make us easy to move to everywhere.
We arrived in Atlanta (Georgia) by aeroplane while was snowing, something weird in March and a friend came to pick us up fortunately, she was our first Couchsurfer, a member of the virtual community that host people and ask to be host when they are traveling like us. She was Caroline and we had a nice time with her and her roommates Liah and mad. Atlanta seems an uninhabited city, is a residential place where everybody moves by car and streets are always empty, for us the most important thing was visiting the Martin Luther King Jr. Museum, where is showed his life, thinking and all around the black people movement that was fighting for their rights.
After a few days we took the bus until New York where we faced adapting our new environment. First of all we bought a mini laptop, more economic and easy to have one of this than use the few and expensive cybercafes in the city. Secondly, we rented a car because we'd like to travel to remote places, to get to scenic roads and we would have more independence after 6 month using public transport. We loved New York, there were a lot of things to visit: we went to the touristic places in Manhatan, we saw the city from the top of Empire State Building, walked around Central Park, visited museums for instance MOMA, art museum. We were impressed. We went out at night and during the day...and also, we visited Brooklyn, Particularly places that were built as huge warehouses or factories that now are cool places such as restaurants and expensive lofts, where all cool young people would like to live. In Manhattan we couch-surfed again. This time with Martha Ma. All of us together chatted a lot and exchanged traveling experiences and we got tips for our travel.
We were excited about driving a big American car with automatic transmission. It's this car that will get us started on the trip to the West coast. The first stop was Lancaster, Pennsylvania well known its Amish people.
In that city, a welcoming family took us in. They let us see their customs and the ways of their community. They, Clair, Anna and their children Kirsten and Brennen were so helpful. The way they live and their anxiousness for knowledge led us into long conversations. We learned a lot about them and the Amish who are more conservative. We were lucky to visit Anna's parents house and spent a Saturday with them making some apple jam and learning the process to make some other products that they sell in their own shop. We cooked some pasta with mushrooms to thank them their kindness.
Next place was Gettysburg, where we spent one morning around the most important battlefield of the Civil War. That battle in 1863, was what permitted to Union forces to proceed to get the power some years later. Our guide was a CD which gave us the tour, explained to us where we had to go and where to stop every time and explained all the stories about every interesting point, during 2 hours.
Anyway, something that is so different from what we are used to are the measures. We 're used to changing euros for CFA, pesos, dollars, soles or bolivianos during our trip. But now is incredible, we use Fahrenheits instead of Celsius degrees, or miles, inches and yards instead of Kilometers, meters and centimeters for distances, gallons instead of liters, feet for the altitude, acres for square meters, pounds instead of kilos and...in fact, we never know which day or month we are at, although this hasn't changed yet!