Quan entrem a Bolívia, ens endinsem a visitar el majestuós llac Titicaca. Hom recorda la particularitat d´aquest nom, perquè en els seus anys d´estudi d´Història sempre hi feiem alguna ensopegada, ja fos a l´hora de pronunciar-lo, bé d'escriure´l correctament o de situar-lo en el mapa. Situat a 3800m sobre el nivell del mar i amb una àrea aproximada de 8300 km2, el seu camí d´exploració és a partir de petits poblets que jauen a les seves ribes i des de terres que suren agermanades en la immensitat del seu cabdal.
En un d´aquests petits illots flotants, la Isla del Sol, hem descobert un espai màgic, especial, digne de relat poètic, que ens ha transmès sensacions que al llarg del viatge encara no havíem experimentat. Lluny de la imatge idealitzada d´un paradís escenogràfic sense turistes, aquest apèndix del Titicaca, gaudeix d´un turisme incipient, constant, que ha permès dinamitzar la població local que hi habita, però compta amb la particularitat que la nostra presència no modifica en escència el tarannà de vida dels Aymara.
Els Aymara, gent de mirada curiosa i de to baix en la parla, posseeixen aquella classe innata en el caminar, en el desenvolupament de les seves tasques de la terra i exel.leixen en el tracte personal. Ens han permès gaudir d’un espai autòcton i autèntic amb turistes, on nosaltres bocabadats per la bellesa de l´escenari que ens ofereix l´indret, amb el llac com a centre d´atracció i com a fons majestuós la cordillera andina, hem pogut viure aquells moments de silenci, multiplicitat de sensacions fugaces que tots cerquem en la vida. Malgrat pensar que viuen a les antípodes de la civilització, com a societat arcàica, prehistòrica o atraçada, en ells hem pogut detectar alguns dels trets característics dels prosumers, persones que configuraran les noves societats del segle XXI. Consumiexen allò que produeixen i el petit excedent que tenen en fan comerç; tenen un treball parcial que correspon a les tasques encaminades als turistes; el seu model de vida reafirma la unitat familiar, gestionen la seva empresa amb gran naturalitat, com a forma de vida, amb el conjunt de la família; s’estimen i mimen l´entorn en el que viuen perquè el consideren matèria viva i són concients de la seva trascendècia; consumeixen poc combustible perquè treballen a casa i els desplaçaments que realitzen són bàsicament d’oci i/o necessitat. En el seu ideari la paraula maximització dels recursos naturals, que va estretament lligada amb el concepte d´amortització, i per tant de la seva mort o inutilitat, no existeix, perquè això sí que ho consideren ordinari, vulgar i/o prehistòric. Hem respirat, palpat i connectat amb una comunitat que treballa amb mètodes rudimentaris i arcaics per fer front als treballs de la terra i les seves ocupacions turistiques, però que compte amb molts dels trets essencials, que molt probablement redifiniran els models de treball, família i entorn social de les noves generacions del segle XXI.
Amb tot això, no insinuem un pas enrera cap a l'edat de pedra, ni a temps de treballs forçats, sinó que amb l'impuls de les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació, creiem que la gent cada vegada treballarà més des de casa, que aquest fet permetrà estar més temps amb els fills i realitzar treball comú, fet que reforçarà la unitat familiar, que la llar multiplicarà els seus usos com a espai social, educador i econòmic, i que part de les reparacions bàsiques de manteniment de l'immoble i la generació de certes matèries primeres pel consum diari, les realitzarem nosaltres mateixos.
Els Aymara, ens conviden a fer una ullada en el passat i reflexionar en molts comportaments que fins ara havíem catalogat com imprescindibles i ens permeten mirar el futur amb grans dosis d'optimisme.
En un d´aquests petits illots flotants, la Isla del Sol, hem descobert un espai màgic, especial, digne de relat poètic, que ens ha transmès sensacions que al llarg del viatge encara no havíem experimentat. Lluny de la imatge idealitzada d´un paradís escenogràfic sense turistes, aquest apèndix del Titicaca, gaudeix d´un turisme incipient, constant, que ha permès dinamitzar la població local que hi habita, però compta amb la particularitat que la nostra presència no modifica en escència el tarannà de vida dels Aymara.
Els Aymara, gent de mirada curiosa i de to baix en la parla, posseeixen aquella classe innata en el caminar, en el desenvolupament de les seves tasques de la terra i exel.leixen en el tracte personal. Ens han permès gaudir d’un espai autòcton i autèntic amb turistes, on nosaltres bocabadats per la bellesa de l´escenari que ens ofereix l´indret, amb el llac com a centre d´atracció i com a fons majestuós la cordillera andina, hem pogut viure aquells moments de silenci, multiplicitat de sensacions fugaces que tots cerquem en la vida. Malgrat pensar que viuen a les antípodes de la civilització, com a societat arcàica, prehistòrica o atraçada, en ells hem pogut detectar alguns dels trets característics dels prosumers, persones que configuraran les noves societats del segle XXI. Consumiexen allò que produeixen i el petit excedent que tenen en fan comerç; tenen un treball parcial que correspon a les tasques encaminades als turistes; el seu model de vida reafirma la unitat familiar, gestionen la seva empresa amb gran naturalitat, com a forma de vida, amb el conjunt de la família; s’estimen i mimen l´entorn en el que viuen perquè el consideren matèria viva i són concients de la seva trascendècia; consumeixen poc combustible perquè treballen a casa i els desplaçaments que realitzen són bàsicament d’oci i/o necessitat. En el seu ideari la paraula maximització dels recursos naturals, que va estretament lligada amb el concepte d´amortització, i per tant de la seva mort o inutilitat, no existeix, perquè això sí que ho consideren ordinari, vulgar i/o prehistòric. Hem respirat, palpat i connectat amb una comunitat que treballa amb mètodes rudimentaris i arcaics per fer front als treballs de la terra i les seves ocupacions turistiques, però que compte amb molts dels trets essencials, que molt probablement redifiniran els models de treball, família i entorn social de les noves generacions del segle XXI.
Amb tot això, no insinuem un pas enrera cap a l'edat de pedra, ni a temps de treballs forçats, sinó que amb l'impuls de les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació, creiem que la gent cada vegada treballarà més des de casa, que aquest fet permetrà estar més temps amb els fills i realitzar treball comú, fet que reforçarà la unitat familiar, que la llar multiplicarà els seus usos com a espai social, educador i econòmic, i que part de les reparacions bàsiques de manteniment de l'immoble i la generació de certes matèries primeres pel consum diari, les realitzarem nosaltres mateixos.
Els Aymara, ens conviden a fer una ullada en el passat i reflexionar en molts comportaments que fins ara havíem catalogat com imprescindibles i ens permeten mirar el futur amb grans dosis d'optimisme.
We reached Bolivia willingly to start exploring the Lake Titicaca. It sits 3800m above sea level making one of the highest commercially navigable lakes in the world. Its area is about 8300 square meters and there are many ways from where you can come over it, from the small villages of its surroundings or from the islands located in the middle of its water too. From one of this islands, Isla del Sol, we have discovered a magic and a very special place, with stunning scenery that made us feel in a way that we hadn't experienced before, in many countries and cities also so far away. It might seem that we have found the idealistic image of a non touristy place with only locals. However, this spot has a steady flood of tourists, whose presence doesn’t break their way of living at all. Although the Aymaras are shy people and not very talkative people, but they’ve got a particular charm developing every kind of task they do;gathering the cattle, cultivating the land, looking after their children and excelling getting on with other people. We might think that their way of life is prehistoric, archaic or even retrograde, but what it seems to us is that they have got some features of the prosumers, the people of the twenty first century, whose lives will be reshaped in order to adjust to the new circumstances that we’re facing as a human beings in this world. They eat what they cultivate and commerce with the small amount left; they work part time in the tourism industry; they love and take care of their environment because they are aware of its importance; they don’t spend much fuel because they work at home and only take transports in purposes such holidays or real need. It doesn’t come to their minds to exploit the natural resources until its death, even when they know they could get better revenues, so this assumption is inconceivable for them. We have come up with a community which hasn't already got the high technology yet, so they keep working with rudimentary tools, but with some features of living that probably might become a pattern in this twenty first century. With this assertion, we d'ont mean that we'll be back to the stone era, but we believe that the house is going to be the headquarters of the social life, the education of children and the enterprise where we'll generate our revenues. The Aymara, invited us to have a look at our past and to reflect on some behaviours that we considered vital in our lives, and also they helped us to look at the future with a huge optimism.
2 comentaris:
Tant de bò sigui cert això de que el nou model de vida serà similar al dels Aymara, jo de moment estic cada dia més hores al despatx i menys a casa... quin pal nois! quedeu-vos viatjant i disfrutant del món, que això de la societat-cultura occidental/materialista/capitalista/consumista/etc/etc/etc/etc és una real "merda". Espero que estigueu genial, una abraçada gegant a tots dos!!!
El millor del viatge seria poder anar agafant les coses bones de cada lloc pq. n'hi ha un munt per descobrir i unes quantes per no voler tenir-les. Els Aymara van tocant portes i ben segur que una d'aquestes poques hores que passes a casa tocaran la teva! Molts petons, maca! Mua.
Publica un comentari a l'entrada