Apassionat del cinema sempre m'han commogut els clàssics. És evident, que donat el ventall de gèneres que ens ofereix la indústria cinematogràfica, drama, musical, aventura, comèdia, eròtic, històric... sempre tens predilecció per algun d'ells. En el meu cas, ja de ben petit sempre em van fascinar els Westerns.
Recordo com amb el pare mobilitzàvem a la resta de la família per prémer aquell famós botó vermell del vídeo, el REC, per poder anar ampliant la videoteca de Can Sala, i després, un cop immortalitzades les pel.lícules ens passàvem hores i hores "flipant" amb totes aquelles americanades, que reflectien la lluita de poders, les colonitzacions i els canvis que anaven patint i transformant la societat dels diferents estats d’Amèrica.
La llista és extensa, des de L'Home que va matar a Liberty Valance amb un Lee Marvin estelar; Rio Bravo amb John Whayne i Robert Mitchum; Sólo Ante el Peligro amb l'atractiu i camaleònic Gary Cooper i la bellesa de la Grace Kelly; La Diligencia altra vegada amb John Whayne; El Sargent Negre amb en Woody Strode i en Jeffrey Hunter; L'Home de Laramie i Winchester 73 amb en James Stewart; Duelo de Titanes amb Kirk Douglas i en Burt Lancaster i un llarg etcètera. Totes elles fantàstiques, particulars, diferents, però n'hi ha una que especialment va copsar a tota la família de manera desproporcionada, inclús a la meva germana, que per norma general no aguantava aquest tipus de pel.lícules, va ser Shane, traduïda a l'espanyol amb el nom de Raíces Profundas.
El nostre viatge és tant apassionant, tant ric, que la barreja d'escenaris, olors, paisatges i gent és capaç de transportar-te de manera viva i fugaç al record de temps passats a partir de la composició d’imatges i paraules que s’entertolliguen en aquest interval de temps passat i present. Així, la situació de conèixer un jove viatger australià, prim i esvelt, simpàtic, aventurer, amb ganes de viure món abans de tornar a les seves terres, m'ha permès reviure aquella obra d'art interpretada per actors de primer nivell. Amb un jove Jack Palance, fent de pistoler a sou, mercenari sense escrứpols, sense cap mena d'ideal més lluny del whisky, les seves pistoles negres àvides de mort i anhelant mostrar que era el més rápid del far west; l'Alan Ladd com a pistoler penedit, trist, amargat, carregat de valors, amant de les causes perdudes i amb ànsies per establir arrels en algun indret on no el coneguéssin per poder canviar de vida; i en Brandon De wilde, en Joey, un xicot de poca edat que va captivar al món per la seva tendresa, pel seu somriure aclaparador i per un físic esquifit on ressaltava el seu cabell ros radiant.
Amb l'amic australià, hem interpretat i recordat famosos passatges de la pel.lícula, els hem compartit amb altres backpackers i l'escena ha esdevingut entranyable quan en despedir-nos donant per acabat el dia, arribava aquell moment màgic on li etzibíem allò de: No te'n vagis Shane, Shane no te'n vagis... Shane!!! I és que aquest és el nom del jove viatger.
Recordo com amb el pare mobilitzàvem a la resta de la família per prémer aquell famós botó vermell del vídeo, el REC, per poder anar ampliant la videoteca de Can Sala, i després, un cop immortalitzades les pel.lícules ens passàvem hores i hores "flipant" amb totes aquelles americanades, que reflectien la lluita de poders, les colonitzacions i els canvis que anaven patint i transformant la societat dels diferents estats d’Amèrica.
La llista és extensa, des de L'Home que va matar a Liberty Valance amb un Lee Marvin estelar; Rio Bravo amb John Whayne i Robert Mitchum; Sólo Ante el Peligro amb l'atractiu i camaleònic Gary Cooper i la bellesa de la Grace Kelly; La Diligencia altra vegada amb John Whayne; El Sargent Negre amb en Woody Strode i en Jeffrey Hunter; L'Home de Laramie i Winchester 73 amb en James Stewart; Duelo de Titanes amb Kirk Douglas i en Burt Lancaster i un llarg etcètera. Totes elles fantàstiques, particulars, diferents, però n'hi ha una que especialment va copsar a tota la família de manera desproporcionada, inclús a la meva germana, que per norma general no aguantava aquest tipus de pel.lícules, va ser Shane, traduïda a l'espanyol amb el nom de Raíces Profundas.
El nostre viatge és tant apassionant, tant ric, que la barreja d'escenaris, olors, paisatges i gent és capaç de transportar-te de manera viva i fugaç al record de temps passats a partir de la composició d’imatges i paraules que s’entertolliguen en aquest interval de temps passat i present. Així, la situació de conèixer un jove viatger australià, prim i esvelt, simpàtic, aventurer, amb ganes de viure món abans de tornar a les seves terres, m'ha permès reviure aquella obra d'art interpretada per actors de primer nivell. Amb un jove Jack Palance, fent de pistoler a sou, mercenari sense escrứpols, sense cap mena d'ideal més lluny del whisky, les seves pistoles negres àvides de mort i anhelant mostrar que era el més rápid del far west; l'Alan Ladd com a pistoler penedit, trist, amargat, carregat de valors, amant de les causes perdudes i amb ànsies per establir arrels en algun indret on no el coneguéssin per poder canviar de vida; i en Brandon De wilde, en Joey, un xicot de poca edat que va captivar al món per la seva tendresa, pel seu somriure aclaparador i per un físic esquifit on ressaltava el seu cabell ros radiant.
Amb l'amic australià, hem interpretat i recordat famosos passatges de la pel.lícula, els hem compartit amb altres backpackers i l'escena ha esdevingut entranyable quan en despedir-nos donant per acabat el dia, arribava aquell moment màgic on li etzibíem allò de: No te'n vagis Shane, Shane no te'n vagis... Shane!!! I és que aquest és el nom del jove viatger.
Excited from the cinema always the classics have been me touching. Obviously there are many types of films in the cinematographic industry, drama, comedy, musical comedies, erotic, historical… but you always have predilection for one of them. In my case, since I was a kid I have been always fascinated by the westerns.
I remember when my father and I made efforts to mobilize the substraction of the family in order to press that famous red button of the video, the REC, in order to keep on extending the video library of Can Sala, and afterwards, time went by resting in front of the TV and admiring those fabulous movies which reflected the changes due to colonization and fights of powers that reshaped the American society in every state.
The list is extensive, from The Man who killed Liberty Valance, with a great performance by Lee Marvin; Rio Bravo with John Whayne and Robert Mitchum; High Noon with Gary Cooper and the beauty of Grace Kelly; Stagecoach another time with John Whayne; Sergeant Rutledge with Woody Strode and Jeffrey Hunter; The Man from Laramie and Winchester 73 with James Stewart; Gunfight at the Ok Corral with Kirk Douglas and Burt Lancaster, and a length etc. All of them are particular, especial, different from one to another, but there is one that especially impact our family with a great deal, even to my sister, who normally couldn’t stand this sort of movies, it was Shane.
The trip is so amazing, as much passionate, as rich, that the mixture of stages, smells, and people drive us vividly and fastly to the past thanks to the composition among images and words interconnected in this range of time between past and present. Thus, meeting an Australian guy, thin and slender, friendly, and adventurous, who got a mind to know and see as much as he can travelling around the world, before he comes back to his Australian shores, has allowed me relieve that work of art, performed by actors of first level, such a young Jack Palance, acting as a gunman on salary, without neither sentiment nor ideals further than his whisky his guns and expecting to show to everyone that he was still the fastest gunner in the far west, the Alan Ladd, as a regretted gunman, turned bitter, sad, loaded of values, loving the lost causes and willing to start a different life somewhere his past wasn’t known, and Brandon De wilde, Joey, a young kid with a tiny body where his blond hair highlighted radiant and whose smile and tenderness captivated the world.
Along with the Australian guy, we have performed, remembered famous passages of the movie, we have shared them with other backpackers and the biggest moment comes when we say goodbye because the day has gone, and it arrives that great and magic moment when we claim louder, Don’t go Shane, Shane don’t go, Shane!!!Thus, this is the name of the Australian guy.
I remember when my father and I made efforts to mobilize the substraction of the family in order to press that famous red button of the video, the REC, in order to keep on extending the video library of Can Sala, and afterwards, time went by resting in front of the TV and admiring those fabulous movies which reflected the changes due to colonization and fights of powers that reshaped the American society in every state.
The list is extensive, from The Man who killed Liberty Valance, with a great performance by Lee Marvin; Rio Bravo with John Whayne and Robert Mitchum; High Noon with Gary Cooper and the beauty of Grace Kelly; Stagecoach another time with John Whayne; Sergeant Rutledge with Woody Strode and Jeffrey Hunter; The Man from Laramie and Winchester 73 with James Stewart; Gunfight at the Ok Corral with Kirk Douglas and Burt Lancaster, and a length etc. All of them are particular, especial, different from one to another, but there is one that especially impact our family with a great deal, even to my sister, who normally couldn’t stand this sort of movies, it was Shane.
The trip is so amazing, as much passionate, as rich, that the mixture of stages, smells, and people drive us vividly and fastly to the past thanks to the composition among images and words interconnected in this range of time between past and present. Thus, meeting an Australian guy, thin and slender, friendly, and adventurous, who got a mind to know and see as much as he can travelling around the world, before he comes back to his Australian shores, has allowed me relieve that work of art, performed by actors of first level, such a young Jack Palance, acting as a gunman on salary, without neither sentiment nor ideals further than his whisky his guns and expecting to show to everyone that he was still the fastest gunner in the far west, the Alan Ladd, as a regretted gunman, turned bitter, sad, loaded of values, loving the lost causes and willing to start a different life somewhere his past wasn’t known, and Brandon De wilde, Joey, a young kid with a tiny body where his blond hair highlighted radiant and whose smile and tenderness captivated the world.
Along with the Australian guy, we have performed, remembered famous passages of the movie, we have shared them with other backpackers and the biggest moment comes when we say goodbye because the day has gone, and it arrives that great and magic moment when we claim louder, Don’t go Shane, Shane don’t go, Shane!!!Thus, this is the name of the Australian guy.
2 comentaris:
A casa, com diria en Ferran Monegal, ens hem emocionat.
Molts petons.
Veiem que en Shane segueix colpint-nos a tots!! Des de la ciutat que no dorm mai! Pto. Mgran!!
Publica un comentari a l'entrada