El Tío

Per nosaltres una nova realitat, un món desconegut, un espai d'interès per conèixer entre passadissos foscos, estrets, plens de pols i d'aire asfixiant; per altres el seu espai de treball sabent que això comporta una mort directe o un camí mes curt en la vida. Una bona referència per veure els miners de Potosí és el documental El minero del Diablo que va ser gravat dins el mateix Cerro Rico.
Les mines estan explotades per Cooperatives, però la contradicció és que el treball és individual, no es regulen ni les hores, ni la seguretat, ni l'edat dels miners...cadascú lluita per trobar una zona de minerals i un cop descoberta treballa hora rera hora sens parar, mastegant fulles de coca per reduir el cansament i la gana, sense un sol àpat que no sigui a la matinada, sense més espai que un m², sense més llum que un frontal, sense més esperança que aconseguir algun mineral. En definitiva, són Cooperatives però la seva tasca més rellevant és la celebració de festivitats de gran importància per ells.
Quan entres dins les mines sembla que el temps no ha avançat, les condicions i el material que utilitzen és gairebé el mateix que fa 500 anys, i d'aquí també surt l'origen de moltes creences dels miners, així com l'existència de El Tío.
Els colons que fa segles van arribar a Potosí van crear un Dios al qual els indígenes poguessin témer dins la mina, com que en l'alfabet quechua no pronuncien la "d", va ser aviat anomenat Tios, i finalment va passar a ser el Tío. Aquest està escenificat a cada mina amb un ninot en forma de diable, i encara avui en dia els miners l'adoren i li demanen protecció amb regals i oracions, de fet els miners creuen absolutament que la seva sort dins la mina està totalment a mans d'aquest. Però és difícil pensar que no hi ha res més que pugui definir o millorar les seves condicions, el seu poder adquisitiu, el seu funcionament...
Dins els passadissos respires foscor, angoixa, incertesa, silicosis, manca d'escolaritzacio, mort prematura, atzar, contaminació i por. Tot en mans del Tío? I és que no et pots quedar indiferent, totes les sensacions que vam poder sentir s'allarguen quan surts a la claror del dia i deixes enrere tot aquest món de gent que pràcticament viu en un forat.
Una experiència més del nostre viatge per no oblidar, però aquesta vegada no per la seva bellesa.

For us another reality, an unknown world, a place where we are interested in, among dark narrow corridors, a lot of dust and suffocation air; for others their work place although they know it means to die or a shorter life. We recommend you a good documentary to see, "Devil's Miner", WHICH was recorded in the same Cerro Rico (Rich Mountain).
The mines are exploited by Cooperatives. However, the work is individual, working hours are not under control, there's no security, the miner's age is not regulated...everyone tries to find a rich zone of minerals and when they get it, they work long hours without stopping, chewing coca leaves to reduce their fatigue and their hunger, eating once a day in the morning, without more space than a few square meters, without more light than a torch, without more hope than to achieve some minerals. In short, they are Cooperatives but their most important task is being in charge of celebrations or festivities, which has great importance for them.
When you get inside one of these mines it seems that time didn't go by , conditions and material are pretty the same than 500 years ago. In the same way, they have a lot of beliefs from that period of time, as well as the existence of The Tío.
When colonisation arrived at Potosí they made up a Dios (God) whom natives could fear inside the mine. As in the quechua alphabet they don't pronounce the "d", It was soon called Tios and finally,Tío. He's represented like a devil, and it is located inside every single mine, and nowadays the miners still adore him and ask for protection offering presents and prayers. In fact, the miners believe that their luck inside the mine is on to the Tío's hands. But It is difficult for us to think that anything else can improve their conditions, purchasing power, way of working...
Inside the corridors you feel darkness, anxiety, uncertainty, silicosis, lack of education, premature death, luck, pollution and fear. Is Everything in hands of The Tío?
You can be insensitive in front of that. When you reach the sun outside, you are not able forget that entire people who are almost living inside that hole. That's another experience that we'll never forget about our trip, but this time not for its beauty.