ITINERARI Filipines

Entrem a Filipines via Manila, una ciutat gran i ordenada per barris, nosaltres ens allotgem a Malate, una zona d'hostals, bars, algun gran "mall" i sobretot molt ambient nocturn. Aprofitem per moure'ns entre aquest barri, el Rizal Park i fins a Intramuros. D'entrada la gent ens sembla molt amable i és fàcil moure't.
Filipines té més de 7000 illes, això pot fer difícil decidir quina/es vols visitar, però nosaltres anem ben aconsellats per en Crisant i la Luisa, que fa gairebé un any es trobaven per aquí, aixi és com comprem un vol per anar a la illa de Palawan, on passarem gran part del nostre viatge.
El vol arriba a Puerto Princesa, un poble articulat a partir d'una sola carretera que acull el mateix aeroport, i a pocs metres hi ha els hostals, botiguetes, locals i històries que necessitis trobar. El millor és l'estada a Casa Linda, on passem dues nits i planifiquem el tour per l'illa en un agradable jardí interior que al voltant té cada una de les habitacions. Hem decidit llogar una moto, lliguem les maletes i ens encaminem cap al nord.
La primera parada és Sabang, una petita platja que acull cada dia grups de furgonetes plenes de visitants que s'endinsen a l'anomenat Subterranean River, que no acabem visitant. Nosaltres preferim estar al Dap Dap Ressort en una cabanya davant un mar sense platja, però molt tranquil i envoltats de vegetació. En el cobert exterior de l'habitacio aguantarem els primers forts xàfecs de pluja.
Agafem la moto i la següent parada és Port Barton, aquesta vegada però ens plou tot el camí, la carretera és bona però els darrers 30 km ja no estan tan ben asfaltats, no obstant, el paisatge és encantador quan la pluja no ens priva de veure'l. Port Barton té unes postes de sol increibles, les tonalitats del cel i del mar amb els núvols sempre presents, canvien de color ràpidament barrejant-se entre vermells, blaus i grocs fins que en pocs minuts cau la negre nit. El lloc ens atrau i trobem una "cottage" a davant de mar al Deep Gold Resort, la gent és amable i l'escenari és excepcional, decidim passar-hi uns dies. Sense complicacions, ni plans passem les hores entre sol i ombra, perquè tan aviat cau un ruixat, com el sol és massa potent per aguantar-lo.
Després d'uns dies, agafem una barca perquè ens travessi fins a una petita illa que ens han recomanat, Albaguen Island, on el petit ressort anomant Blue Cove té el privilegi d'acollir una de les millors cales. En aquest petit paradís descobrim un nou món després de tan viatjar, el món marí. Amb un senzill material d'snorkelling, amb l'únic soroll del propi respirar, comencem a surar a quatre passes de la platja i quedem fascinats de la quantitat de coral, peixos de colors i la vida existent sota la capa del mar de davant nostre, sense cap noció del temps passem hores en aquest nou món. A més, com a únics companys de l'illa, a part dels simpàtics filipins que hi viuen, tenim dos taiwanesos, en Woung i la Ting-Ting. Una parella amb qui fem bona amistat i que després de 10 anys d'anar visitant illes deien que aquell era un dels millors racons del país.
Després d'una petita aventura amb una barqueta de rems per anar fins a la Exotic Island i descobrir una mica mes sota del mar, se'ns obren els ulls quan ens trobem davant d'una tortuga d'aigua que en veure'ns s'escapa i desapareix amb agilitat. Fem nit a la nostra encantadora cottage del Blue Cove i l'endemà tornem a Port Barton amb un bon record del que hem viscut.
Encara passem un parell de dies allà abans de tornar a agafar la moto, però aquesta vegada tenint un temptador mar davant sense poder banyar-nos, l'avis de les meduses son unes fortes marques a la pell que no volem emportar-nos a casa. Passem les hores doncs llegint, observant, i compartint la platja, entre altres, amb en Marinos i la Fatos que son grecs i viatgen amb dos fills petits la Idil, i l'Apostolos.
La tornada a Puerto Princesa amb moto es senzilla, amb unes 4h i fent breus parades arribem a lloc, dormim i l'endema agafem un vol fins a Manila. Un cop a la capital anem directe a l'estacio de busos i anem direcció nord. Dormim a Solano, una ciutat de pas prou agradable i l'endema agafem un "jeepney" fins a Banaue, on ens esperen unes immenses terrasses d'arros que formen un paisatge únic i molt personal que val la pena de visitar, la quantitat de terrasses es inexplicable i dibuixa el perfil de cada muntanya que forma una estreta Vall per on baixa el mateix riu que passa pel poble.
Un bus nit ens torna a Manila on passem els darrers dies d'aquest viatge, sabent que probablement algun dia tornarem a trepitjar aquestes afables illes.


ITINERARY Philipines

We reached Philippines through Manila, staying in Malate neighbourhood, an area of cheap bars, a large "mall" and above all, nightlife.
Philippines has over 7,000 islands, it can be difficult to decide which one you want to visit, but we were well advised by Crisisant and Luisa, who were almost a year ago here, and that's why we bought a flight to go to Palawan island, where we spent most of our trip.
We flew to Puerto Princesa, and we stayed at Casa Linda, where we spent two nights planning our tour to the island. We rent a bike and we moved northwards.
Our first stop was Sabang, well known place for its "Subterranean River", and then Port Barton, which on the way to get at it, we could enjoy the lovely scenery. The site attracts us and we found a cottage on the seafront, in Deep Gold Resort, where people were amazingly nice and we decided to spend a few days.
Next stop was Albaguen Island, where Blue Cove has the privilege of hosting one of the best beaches. In this little paradise after discovering the marine world with a simple snorkelling equipment, we were amazed of the corals and the variety of fishes that we saw. In addition, as a single company on the island, apart of the friendly Philipinos living there, we had two Taiwanese, Woung and Ting-Ting. Back to port Barton we lodged again in Deeo Gold, and shared the kind company of a Greek family who were travelling with two young children. Four pleasant hours by bike allowed us to arrive to Puerto Princesa again, and fly to Manila, where we caught a bus to north´s Luzon Island, sleeping in Solano, a step backwards our desired destination, Banaue. The following day, after a couple of “jeepneys” we were in the middle of the rice terraces of Banaue, named by the Philipinos as the eighth wonder of the world. No time left, so back to Manila ready to fly home.

ITINERARI de Mumbai a Bangalore

Aterrem a una estació de tren llunyana al centre, és hora punta i ens movem entre cents d'indis per agafar un nou tren que ens apropi a Colaba, el nostre barri. D'entrada no trobem la ciutat que esperàvem. L'oferta d'hostals econòmics és molt reduïda i poc satisfactòria, caminem pels carrers on es mou la riquesa i la pobresa en una barreja que fa la ciutat peculiar i desordenada. Alguns exemples són una botiga de luxoses làmpades davant la humil paradeta de tè del carrer, o la façana decadent del nostre hotel on als baixos hi ha una exposició de cadires de disseny.
Aquests carrers acullen un trànsit constant i sorollós fins arribar al mar, on les onades escampen la brutícia davant una increïble façana històrica que alberga un gran hotel de luxe.
No recorrem la gran extensió que és la ciutat, però podem assegurar que tot plegat es mou entre els "slums" que acumulen la màxima pobresa i uns barris rics i extremadament luxosos.
Direcció sud, els llargs viatges amb tren ens ofereixen molts canvis de paisatge, el nostre camí va prenent verdor i les pluges i els camps d'arròs són a dues bandes de la via.
El proper destí, Goa, la zona més gran de platges que rep tot el turisme de costa d'indis i estrangers. En època de pluges però tot té un caire diferent.
Ens insatal.lem en un hostal de Ayuna, si no fos per la humitat que s'hi respira seria un lloc perfecte, on passar les hores estirat sobre una hamaca de davant l'habitació llegint un llibre.
El poble és petit i en aquesta època de l'any no tot està obert, tot i que per nosaltres és suficient. Lloguem una moto i enmig de carreteres de vegetació i construccions petites fem camí fins Arambol, intentant recordar que aquí la conducció és sempre per l'esquerra. El trajecte és agradable i ens parem a dinar davant un mar valent i agitat per les pluges.
Seguim fins a Hampi amb un d'aquells busos que al llarg de les hores vas notant la seva incomoditat. Un poble que amb naturalitat i sense extravagància acull unes impressionants ruïnes hindús del que volia ser la capital del seu imperi fa ara uns 400 anys.
Les cases de la gent de la zona estan tan immerses dins les ruïnes que en algunes ocasions no saps on comença una edificació i on acaba l'altra. Un gran temple s'aixeca al mig del poble i en un recinte tancat a les afores hi ha les edificacions més ben conservades. No obstant, el que ens sorprèn és que els voltants estan plens de ruïnes, les manifestacions arquitectòniques formen part de la quotidianitat de vilatans i pastors que sense immutar-se pasturen el bestiar, i utilitzen algunes ruïnes, com a casa o eixopluc. Serà en aquest poble on una tarda de llarga pluja trobem 3 nord-americans i un anglès de pares indis, en Pramal, amb qui establim una efusiva i duradora conversa.
Llavors, la nostra arribada a Anantapur, on la figura de Vicenç Ferrer i la trobada amb la seva dona, Anna Ferrer, deixen una petjada important en el nostre viatge. Allà coincidim amb molts altres viatgers i "padrins", entre ells en Cristian, la Irma i la Mercè.
Les darreres visites són a dues ciutats del sud. La primera, Bangalor,d'entrada moguda i desordenada però acabem trobant el nostre lloc pels voltants del Mahatma Ghandi Road, veient munts de botigues de reconegudes marques, alimentant-nos amb uns quants bistecs que ja enyoràvem, i esmorzant en alguna cafeteria. La segona ciutat, Mysore, al peu d'un majestuós Maharaja's Palace, amb uns carrers i mercats que giren al voltant de unes glorietes que en realitat no acaben de definir un centre acollidor.
La nostra tornada a Bangalore ens permet experimentar un Couchsurfing a casa la Moksha que ens acull molt generosament i amb qui compartim una part de la Índia que no coneixiem encara.
Finalment, agafem un vol fins a Manila, Filipines, posant un punt i apart al nostre viatge.



Itinerary from Mombai to Bangalore
We arrived in Mumbai Railway Station and we caught another train to Colaba’s area. We found difficult to find out cheap hostels and a big arrange of them either. We hang out the streets and we noticed the big differences, as example, next to a simple store of basic goods, there was a shop of stylish lamps.
After a couple of days we headed to Goa, well known for being the Indian tourist destination for its beaches, and despite of having bad weather, our stay in Ayuna was great and pleasant, spending most of the time reading and relaxing, also riding a motorbike in order to visit the surrounding areas.
The next step was Hampi, capital of the Hindu empire 400 years ago, which acquires astonishing Hindu ruins, spread over a big area. A great talk with Pramal Lad, and some Americans improve with a great deal a raining afternoon in this village. After a couple of days and once visited some temples, we went to the region of Anantapur in Andra Pradesh state, to visit the NGO Vicente Ferrer, which left a big footprint in our trip. Once there we met a lot of travellers and sponsors of their projects, as Cristian, Mercè and Irma.
Finally, we came over Bangalore, then Mysore and back to Bangalore again, where we couch surfed in Moksha’s house, having a great time with her, her friends and parents. After two days we flew to Philippines.