ITINERARI Xina

La nostra arribada a la Xina ens demana uns dies per situar-nos, ens trobem en un canvi d'horari de 12 hores, un món de incomprensió lingüística absolut i una cultura i un sistema de funcionament totalment diferent al nostre. Passem uns quants dies a Shanghai, la ciutat en sí no ens emociona, voltem pel Pudong, un barri nou amb un perfil de gratacels peculiar al costat del riu, i per un carrer comercial ple de mils de xinesos passejant, el Nanjing Road. La ciutat és grisosa, hi ha una constant contaminació i el trànsit caòtic, on no respecten semàfors, ni peatons, on alguns guàrdies urbans es col.loquen a les cantonades per ordenar sense massa èxit.
El nostre següent pas és arribar a la zona de Huang Shan, tot i no ser lluny en quilòmetres, tardem unes 14 hores, i vivim la primera experiència xinesa amb tren. Aquest transport és perfecte, amb uns compartiments oberts, dues lliteres de 3 llits cada una i uns lavabos bàsics. Tot i la barrera idiomàtica, en realitat passem molt bona estona, entre alguns mots en anlès i moltes gesticulacions parlem amb el veí de dalt, en Wang Xiao Bing. Arribem a Tunxi que ha de ser el nostre punt de partida pels indrets de la zona, però el temps i la pluja no ens acompanyen massa i coïncidim amb l'1 de maig, festivitat internacional, on mils i mils de xinesos es mouen per fer una visita pels voltants. En fi, passegem pel poble entre la població xinesa, per una part antiga molt agradable i on destaca l'arquitectura dels seus grisos teulats. Apart d'això, agafem el bus per conèixer Yuliang, un altre petit poble tradicional.
Tornem a fer una llarga tirada de transport, però aquesta vegada amb dos fases. Primer fins a Nanjing, on esperem més de 8 hores l'enllaç, per fortuna nostre en una estació ben agradable i un espai obert al costat del riu, on observem el perfil de la ciutat de fons, altre cop entre mils de xinesos. A les 12h de la nit arriba el nostre tren i continuem el camí.
L'endemà arribem a Xi'an, la ciutat segueix sent una acumulació de botigues, taxis, bicicletes, modernització i antics temples, rodejada d'una muralla per tots costats i on tenim l'accés a la visita del coneguts Guerrers de Terracota. La veritat és que és un dels llocs que ens ha impressionat més, mils de figures de soldats, cada un amb una cara i vestimenta diferent, fins a formar un exèrcit que va ser enterrat per protegir la tomba de l'emperador Qin. Un espai immens on moltes figures han estat restaurades i encara queda molt per descobrir i per recuperar.
En aquest punt fem un nou llarg tram, ara fins la capital, Beijing, on passarem una setmaneta. Tenim la sort de tenir una amiga que ens espera i ens instal.lem uns dies a casa seva, la Teresa. Les llargues xerrades de sol a sol i alguna caminadeta pel veïnat ens donen encara més informació de com funciona la vida xinesa.
La ciutat és immensa i amb la sort que el metro funciona perfecte, ens desplacem sense problema sempre hi quan no enganxem les hores "punta", on no para de pujar gent a cada parada, mentre ningú baixa i desocupa espai.
Visitem el centre de Beijing, l'entrada de la Ciutat Prohibida, la plaça de Tiananmen, i ens arribem a un ample carrer comercial anomenat Wangfujing, on trobem un petit carreró de botiguetes i restaurants al carrer, amb pinxos de tot tipus, des de beef, a estrelles de mar o escarabats. Un matí el dediquem a l'interior de la mateixa Ciutat Prohibida, on va viure el darrer emperador xinès, un extens terreny d'edificis d'arquitectura ben particular, halls, sales i jardins reials. La cirereta del pastís la trobem el darrer dia quan fem l'excursioneta a la Gran Muralla xinesa, construïda també sota les ordres de l'emperador Qin i que demostra la gran força i majestuositat del seu imperi. Encara que una imatge que tothom té molt present, val realment la pena de trepitjar-la!

When we arrived in China we needed some days to adjust because we had changed 12 hours our timetable and we were absolutely lost in their language, culture and way of life. We spent some days in Shanghai and we really didn’t like it. We hanged out in Pudong that shows a nice skyline next to the river. After that, we went to Its commercial road, called Nanjing Road, where thousands of Chinese walked around. It´s a grey city with a lot of contamination and chaotic traffic, where no one respect the traffic lights or zebra crossing either, despite police was trying to order all that mess unsuccessfully.
Next step is Huang Shan, although It´s not so far we spent long hours to arrive. Our experience in the train was perfect. We slept in an open cabin with 6 people and basic shared bathrooms. In this place we met a nice Chinese guy to chat with using some English words and a lot of non verbal language, his name is Wang Xiao Bing.
When we finally arrived in Tunxi we spent some days there. During that period of time the wheatear was quite bad and there were a lot of Chinese people because of the festivity of 1st of May. In short, we relaxed in the small ancient city center, enjoying Its particular architecture based on grey tales roofs. Next day we went by bus to Yuliang, another ancient village.
Another long way by transport was expecting us to reach Xi’an. We were in Nanjing station next to the river with nice views of the city during 8 hours, where thousands of Chinese were waiting either their train. Finally, we arrived in Xi’an. This fortified city was full of shop centers, taxis, bicycles, new and ancient buildings and has the fabulous Terracota Army nearby, which was one of the best places that we visited in China. There were thousands of soldiers, each one different from the other, buried next to Qin´s tomb in order to protect him after his dead. Some statues are totally recovered, but some of them are in the way of being restored.
Last stop was in the capital, Beijing, where we spent one week in Teresa’s house. We discovered the neighborhood and chatted hours and hours until the sun rose, that let us acquire a lot of information about Chinese life and habits.
The city is enormous and fortunately the subway was great, you can move from one place to another without a problem but you need to be careful in the rush hours.
In Beijing we hung out to Tiananmen Square and its surroundings. We also visited Wangfujing Commercial Street, where we found a place full of people, restaurants and everywhere you can eat estrange things like beetles or starfish. We spent one morning in the Forbidden City, where last emperor lived. It´s an amazing place, full of halls, room and royal gardens. The best thing was saved for the last day when we walked through the majestic Great Wall whose construction started during Qin’s dynasty, in order to show the power and magnificence of his empire. Despite everybody has seen some images of the Great Wall, to be there is completely worthy.

Icona d'una llegenda personal compartida

Sortosament la vida es troba marcada per un camí sinuós, d'alts i baixos on intentem mitigar les cotes soterrades, i que ens permet seguir la traça per assolir la nostra llegenda personal. Aquesta molt ben caracteritzada pel personatge del pastor a la novel•la L'Alquimista, de Paolo Coelho. Basant-se amb el que ha après, emprant l'enginy, la intuició, la lectura de signes, d'escenaris i realitats noves, va moldejant el seu coneixement fins a la consecució del seu objectiu preuat, la seva llegenda personal. Per tant, això ens evoca a elogiar al pensament particular i poder de decisió inquebrantable de tot ser, com a expressió màxima per assolir els seus objectius, en base a l'intercanvi i transformació de coneixement entre les persones.
A partir d'aquesta vessant individual com a pedra angular, privilegi a preservar i enaltir, hom és capaç d'establir lligams basats en valors, afeccions i principis que li acaben configurant un caràcter particular que alhora es retroba compartint-lo amb grups, comunitats o amics; així trobem pobles, regions, estats, associacions, colles... actuant com a instrument representatiu de llegendes personals compartides.
Però avui en dia encara podem anar mes enllà de pobles, regions o estats, perquè la variable espai la podem relativitzar, perquè el temps malgrat ser impecable el podem escurçar, i perquè el coneixement és font inesgotable per a la creació de nova riquesa per les mateixes llegendes personals o de noves, però amb instruments i realitats diferents. És així, que els límits administratius de les llegendes s’esfondren i abarquen l'espai global, que els colors de la gent que els comparteixen són de games i tonalitats variades, i les modalitats de generar nova riquesa, social i econòmica s'han anat transformat, podent donar formes inimaginables en el temps de la indústria convencional; emprenedors de Timbuktu i Camprodon treballant junts, activistes socials camprodonins col.laborant amb gent de Ouagadougou, Santa Marta o New Orleans, noves modalitats d'intercanvis de serveis online sense emprar la moneda convencional, manifestacions dels drets del pagès de la Vall de Camprodon rebent el suport de pintors Senegalesos de l'Ile de Gore, arquitectes de Shanghai i tants d'altres, a través de la xarxa.
Aquesta nova realitat l'hem pogut viure en primera persona, en mig del no-res, en un indret banyat amb ventisques capcioses i un sol punyent disfressat de colors aterradors, on hem trobat una població amb tons fantasmagòrics, records d'indrets esperpèntics i amb un caire de deixadesa, constatat per les grans quantitats d'instruments i cotxes destartalats que banyen els carrers i les llars dels 400 habitants de Marathon al sud de Texas.
Aquí recobra sentit l'escrit, gràcies a La Loma del Chivo, el nostre allotjament a Marathon com icona d'una llegenda personal compartida. Aquesta alimentada per l'Stan i en Guil, dos persones que com els Aymara actuen en base als nous models de vida del segle XXI, podent viure en aquest racó de món perquè les noves tecnologies han retallat espai i temps de manera aclaparadora, perquè compten amb el coneixement per generar nova riquesa mitjançant el computer i perquè excel•leixen en l'ús d'energies alternatives i l'art del reciclatge; aprofitant els recursos naturals (energia eòlica, solar) i materials usats (el 70% de l'estructura de La Loma del Chivo és feta d'una massa de paper combinada amb ciment). Tenint en compte que el seu projecte s'omple de valors socials, ecològics i econòmics passa a ser d'abast interplanetari!
Nosaltres, ja formem part d'aquesta llegenda personal compartida, al mateix temps que anem moldejant la nostra cap als camins inesgotables i encisadors del S.XXI.

Fortunately, life is a sinuous path with its ups and downs, where we attempt to mitigate the buried heights that allow us to follow the string for achieving our personal legend. This is very well characterized by the shepperd in the novel the Alchemist of Paolo Coelho. Being based in what the main character has learnt in the past, using the wit, the intuition, the reading of signs, new stages and realities, let him reconfigure his knowledge in order to achieve his most valuable goal, his personal legend. We read it like a praise to the particular thought as a maximum expression to attain his goals, with regard to the exchange and transformation of knowledge among people.
Therefore, following this individual aspect as a bedrock, privilege to preserve and enforce, people are able to establish ties based on values, interests principles that end up shaping a personal character that is met at the same time sharing it those with communities, groups or friends. Therefore we find villages, regions, associations, college mates as a representative instrument of shared personal legends.
Nowadays, we can even go further than villages, regions and states, because the space parameter is relative, because we can cut down time despite of we are aware that’s unstoppable, and because knowledge is an inexhaustible source for the creation of new wealth for our personal legends or new ones using new tools in a different reality of life.
It is like this, that we can assert that the administrative boundaries of personal legends are vanished, that the colors of the people who share them are from a huge arrange of tonalities and the modalities of generating wealth, social and economical model have gone transformed, reaching a payoff of shapes which where unimaginable on the times of conventional industry era. Thus we can find entrepreneurs from Timbuktu and Camprodon working together, “Camprodonins” social activists collaborating with people of Ouagadougou, Santa Marta or New Orleans, new sorts of online exchanges services without using the conventional currency, demonstrations for the rights of the farmers of the valley of Camprodon and receiving the support of Senegalese painters of Ile de Gore or Architects of Shanghai and so many others trough the net.
This new reality we have been able to live in first person, in the middle of “nowhere”, in a place bathed with strong wind and a pungent sun disguised of colors, where we have found a population with remembrances of places grotesque and with a look of carelessness, ascertained by the great amounts of instruments and spoiled cars that bathe the streets and the homes of the 400 inhabitants of Marathon in south of Texas.
Here is where our writing recovers its sense, thanks to the La Loma del Chivo, our hostel in Marathon as the icon of a personal shared legend. It is nourished by Stan and Guilford, two people whose way of living is based on the new models of people's lives on this twenty first century like the Aymara.
They are able to live in this corner of the world because the new technologies have reduced space and time in an overwhelming way, regarding to the new models of life because they have the knowledge to generate new wealth through the computer and because they exalt in the way of renewal energies and the art of the recycling; using the natural resources (eolian, solar energy) and recycled materials (70% of the structure of La Loma del Chivo is made combined of a mass of paper with concrete). Considering that their project fills with social, ecological and economical values into account it goes to being of interplanetary reach!.
We are already part of this shared personal legend, at the same time that we keep following our legends towards the inexhaustible and charming paths of the twenty first century

30 anys a la Xina

Viatjar, entre moltes coses, té l'avantatge de donar-te un marc on les hores no són plenes només d'obligacions, encara que les decisions siguin constants i puguin ser variades. Tens molts espais de reflexió, de "solitud": quan et trobes 10 hores dins un bus, un avió o tren, quan arribes a l'hostal cansada d'informació i només vols seure en un lloc agradable per ordenar pensaments, quan tens una imatge tranquil.la i pausada davant teu, un paisatge especial.... Viatjant trobes aquell apreciat temps per pensar, per deixar respirar la ment, per plantejar-te cap a on camines i què és el que busques. I si alguna cosa teníem clara des del principi, és que tindríem l'opció d'aprendre tots i cada uns dels dies, amb temps per gaudir d'experiències de tants colors i moments de nostàlgia quan sentiríem una olor o mirada que ens evoqués a una situació familiar propera, i al mateix temps llunyana. En resum, el viatge és una barreja entre el què tenim, el què esperem i el què rebem cada dia.
I és així que recordaré aquests 30 anys a la Xina, no només pel detall d'estar a l'altre costat del món, sinó perquè he vist que al llarg de cada un d'aquests anys he après a conèixer i compartir fins poder avui sentir-me apassionadament feliç amb l'Eduard i formar part de la gent que estimo.
Felicitats!

Travelling offers you a handful of empty hours framework without obligations, although you need to take decisions very often. When you travel you find time for reflexion, moments of solitude, for instance when you spend 10 hours on a bus, aeroplane or train, or when you arrive at you hostel exhausted with so much new information and you need to rest in a pleasant place just to order your thoughts, or to stare at an image in front of you, or a special landscape...In short, time to think, time to let your mind breathe and time for what you are looking for.
We already knew from the beginning of our trip that we would have the opportunity to learn from every single day and time to enjoy our “colorful” experiences,too. In addition, we would be able to feel a smell or a glance of what it could remind us a familiar place or people, which are now far away but we feel very close indeed, In fact, travelling is a mixture of what we have, what we are looking for and what we get from every step in every moment.
That’s the way I’ll remember this moment, being 30 years old in China. Because I’m on the other side of the world, but also because I’m going to remember that I have been learning how to know and share a lot of things from then to the times before, and as a consequence, today I’m feeling totally mad and happy with Eduard and with people who I love.
Congratulations!