Aterrem a una estació de tren llunyana al centre, és hora punta i ens movem entre cents d'indis per agafar un nou tren que ens apropi a Colaba, el nostre barri. D'entrada no trobem la ciutat que esperàvem. L'oferta d'hostals econòmics és molt reduïda i poc satisfactòria, caminem pels carrers on es mou la riquesa i la pobresa en una barreja que fa la ciutat peculiar i desordenada. Alguns exemples són una botiga de luxoses làmpades davant la humil paradeta de tè del carrer, o la façana decadent del nostre hotel on als baixos hi ha una exposició de cadires de disseny.
Aquests carrers acullen un trànsit constant i sorollós fins arribar al mar, on les onades escampen la brutícia davant una increïble façana històrica que alberga un gran hotel de luxe.
No recorrem la gran extensió que és la ciutat, però podem assegurar que tot plegat es mou entre els "slums" que acumulen la màxima pobresa i uns barris rics i extremadament luxosos.
Direcció sud, els llargs viatges amb tren ens ofereixen molts canvis de paisatge, el nostre camí va prenent verdor i les pluges i els camps d'arròs són a dues bandes de la via.
El proper destí, Goa, la zona més gran de platges que rep tot el turisme de costa d'indis i estrangers. En època de pluges però tot té un caire diferent.
Ens insatal.lem en un hostal de Ayuna, si no fos per la humitat que s'hi respira seria un lloc perfecte, on passar les hores estirat sobre una hamaca de davant l'habitació llegint un llibre.
El poble és petit i en aquesta època de l'any no tot està obert, tot i que per nosaltres és suficient. Lloguem una moto i enmig de carreteres de vegetació i construccions petites fem camí fins Arambol, intentant recordar que aquí la conducció és sempre per l'esquerra. El trajecte és agradable i ens parem a dinar davant un mar valent i agitat per les pluges.
Seguim fins a Hampi amb un d'aquells busos que al llarg de les hores vas notant la seva incomoditat. Un poble que amb naturalitat i sense extravagància acull unes impressionants ruïnes hindús del que volia ser la capital del seu imperi fa ara uns 400 anys.
Les cases de la gent de la zona estan tan immerses dins les ruïnes que en algunes ocasions no saps on comença una edificació i on acaba l'altra. Un gran temple s'aixeca al mig del poble i en un recinte tancat a les afores hi ha les edificacions més ben conservades. No obstant, el que ens sorprèn és que els voltants estan plens de ruïnes, les manifestacions arquitectòniques formen part de la quotidianitat de vilatans i pastors que sense immutar-se pasturen el bestiar, i utilitzen algunes ruïnes, com a casa o eixopluc. Serà en aquest poble on una tarda de llarga pluja trobem 3 nord-americans i un anglès de pares indis, en Pramal, amb qui establim una efusiva i duradora conversa.
Llavors, la nostra arribada a Anantapur, on la figura de Vicenç Ferrer i la trobada amb la seva dona, Anna Ferrer, deixen una petjada important en el nostre viatge. Allà coincidim amb molts altres viatgers i "padrins", entre ells en Cristian, la Irma i la Mercè.
Les darreres visites són a dues ciutats del sud. La primera, Bangalor,d'entrada moguda i desordenada però acabem trobant el nostre lloc pels voltants del Mahatma Ghandi Road, veient munts de botigues de reconegudes marques, alimentant-nos amb uns quants bistecs que ja enyoràvem, i esmorzant en alguna cafeteria. La segona ciutat, Mysore, al peu d'un majestuós Maharaja's Palace, amb uns carrers i mercats que giren al voltant de unes glorietes que en realitat no acaben de definir un centre acollidor.
La nostra tornada a Bangalore ens permet experimentar un Couchsurfing a casa la Moksha que ens acull molt generosament i amb qui compartim una part de la Índia que no coneixiem encara.
Finalment, agafem un vol fins a Manila, Filipines, posant un punt i apart al nostre viatge.
Itinerary from Mombai to Bangalore
We arrived in Mumbai Railway Station and we caught another train to Colaba’s area. We found difficult to find out cheap hostels and a big arrange of them either. We hang out the streets and we noticed the big differences, as example, next to a simple store of basic goods, there was a shop of stylish lamps.
After a couple of days we headed to Goa, well known for being the Indian tourist destination for its beaches, and despite of having bad weather, our stay in Ayuna was great and pleasant, spending most of the time reading and relaxing, also riding a motorbike in order to visit the surrounding areas.
The next step was Hampi, capital of the Hindu empire 400 years ago, which acquires astonishing Hindu ruins, spread over a big area. A great talk with Pramal Lad, and some Americans improve with a great deal a raining afternoon in this village. After a couple of days and once visited some temples, we went to the region of Anantapur in Andra Pradesh state, to visit the NGO Vicente Ferrer, which left a big footprint in our trip. Once there we met a lot of travellers and sponsors of their projects, as Cristian, Mercè and Irma.
Finally, we came over Bangalore, then Mysore and back to Bangalore again, where we couch surfed in Moksha’s house, having a great time with her, her friends and parents. After two days we flew to Philippines.
Aquests carrers acullen un trànsit constant i sorollós fins arribar al mar, on les onades escampen la brutícia davant una increïble façana històrica que alberga un gran hotel de luxe.
No recorrem la gran extensió que és la ciutat, però podem assegurar que tot plegat es mou entre els "slums" que acumulen la màxima pobresa i uns barris rics i extremadament luxosos.
Direcció sud, els llargs viatges amb tren ens ofereixen molts canvis de paisatge, el nostre camí va prenent verdor i les pluges i els camps d'arròs són a dues bandes de la via.
El proper destí, Goa, la zona més gran de platges que rep tot el turisme de costa d'indis i estrangers. En època de pluges però tot té un caire diferent.
Ens insatal.lem en un hostal de Ayuna, si no fos per la humitat que s'hi respira seria un lloc perfecte, on passar les hores estirat sobre una hamaca de davant l'habitació llegint un llibre.
El poble és petit i en aquesta època de l'any no tot està obert, tot i que per nosaltres és suficient. Lloguem una moto i enmig de carreteres de vegetació i construccions petites fem camí fins Arambol, intentant recordar que aquí la conducció és sempre per l'esquerra. El trajecte és agradable i ens parem a dinar davant un mar valent i agitat per les pluges.
Seguim fins a Hampi amb un d'aquells busos que al llarg de les hores vas notant la seva incomoditat. Un poble que amb naturalitat i sense extravagància acull unes impressionants ruïnes hindús del que volia ser la capital del seu imperi fa ara uns 400 anys.
Les cases de la gent de la zona estan tan immerses dins les ruïnes que en algunes ocasions no saps on comença una edificació i on acaba l'altra. Un gran temple s'aixeca al mig del poble i en un recinte tancat a les afores hi ha les edificacions més ben conservades. No obstant, el que ens sorprèn és que els voltants estan plens de ruïnes, les manifestacions arquitectòniques formen part de la quotidianitat de vilatans i pastors que sense immutar-se pasturen el bestiar, i utilitzen algunes ruïnes, com a casa o eixopluc. Serà en aquest poble on una tarda de llarga pluja trobem 3 nord-americans i un anglès de pares indis, en Pramal, amb qui establim una efusiva i duradora conversa.
Llavors, la nostra arribada a Anantapur, on la figura de Vicenç Ferrer i la trobada amb la seva dona, Anna Ferrer, deixen una petjada important en el nostre viatge. Allà coincidim amb molts altres viatgers i "padrins", entre ells en Cristian, la Irma i la Mercè.
Les darreres visites són a dues ciutats del sud. La primera, Bangalor,d'entrada moguda i desordenada però acabem trobant el nostre lloc pels voltants del Mahatma Ghandi Road, veient munts de botigues de reconegudes marques, alimentant-nos amb uns quants bistecs que ja enyoràvem, i esmorzant en alguna cafeteria. La segona ciutat, Mysore, al peu d'un majestuós Maharaja's Palace, amb uns carrers i mercats que giren al voltant de unes glorietes que en realitat no acaben de definir un centre acollidor.
La nostra tornada a Bangalore ens permet experimentar un Couchsurfing a casa la Moksha que ens acull molt generosament i amb qui compartim una part de la Índia que no coneixiem encara.
Finalment, agafem un vol fins a Manila, Filipines, posant un punt i apart al nostre viatge.
Itinerary from Mombai to Bangalore
We arrived in Mumbai Railway Station and we caught another train to Colaba’s area. We found difficult to find out cheap hostels and a big arrange of them either. We hang out the streets and we noticed the big differences, as example, next to a simple store of basic goods, there was a shop of stylish lamps.
After a couple of days we headed to Goa, well known for being the Indian tourist destination for its beaches, and despite of having bad weather, our stay in Ayuna was great and pleasant, spending most of the time reading and relaxing, also riding a motorbike in order to visit the surrounding areas.
The next step was Hampi, capital of the Hindu empire 400 years ago, which acquires astonishing Hindu ruins, spread over a big area. A great talk with Pramal Lad, and some Americans improve with a great deal a raining afternoon in this village. After a couple of days and once visited some temples, we went to the region of Anantapur in Andra Pradesh state, to visit the NGO Vicente Ferrer, which left a big footprint in our trip. Once there we met a lot of travellers and sponsors of their projects, as Cristian, Mercè and Irma.
Finally, we came over Bangalore, then Mysore and back to Bangalore again, where we couch surfed in Moksha’s house, having a great time with her, her friends and parents. After two days we flew to Philippines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada