El nostre camí per Colòmbia ens porta a Salento, un poble entre muntanyes, tranquil i amb un paisatge fascinant, on trobem grans cafetales i podem conèixer ben d’aprop tot el procés de producció del cafè. Allà és on passem el nostre Nadal, amb la gent de l’hostal Plantation House i molts altres estrangers que també es troben voltant pel món.
Des d’aquest poble, amb en Tito (català ja establert a Colòmbia), agafem els willys i arribem al Valle de Cocora, on fem una bona caminada fins a Acaime travessant pel bosc. Un cop allà, després de prendre un “chocolate con tajada de queso” que ens ofereix la simpàtica parella que són els únics habitants que trobem, prenem el camí de retorn seguint el riu, la pluja, el fang i travessant entre ponts de fustes, enmig d’una vegetació encara més excepcional. Una altra particularitat d’aquesta vall, són les palmas de cera, un tipus de palmera que sobresurt entre les muntanyes i que viu a més de 2000m d’alçada.
El següent destí és Cali, una ciutat sense massa encant i adormida durant el dia, però que és la cuna del rumbeo a les nits i és on començarem el nou any. Decidim més endavant, passar un parell de dies a San Cipriano, aprop de la costa pacífica, una zona ben diferent, on la gent és més pobre, el país més abandonant i hi trobem el percentatge més alt de població negre de Colòmbia. La gràcia d’aquest poble, apart de l’ambient i l’immens riu d’aigües transparents per banyar-te, és que no hi ha carretera per arribar-hi, i els habitants s’han inventat un transport que són unes fustes amb rodetes impulsades amb una moto, que pugen utilitzant els rails de la via del tren. Un lloc molt peculiar que guardem a la memòria i que haureu d’imaginar-vos, perquè en el següent lloc, Popayan (ciutat de cases blanques colonials), un parell de mangants desapareixen amb moto portant la nostra càmara i les nostres darreres fotos. Un cop a Ipiales, després d'un parell de dies d'un carnaval de bojos on la gent pel carrer s'embrut i es pinta amb farina o pintura blanca, travessem frontera i entrem a un nou país, una nova aventura, Equador.
Des d’aquest poble, amb en Tito (català ja establert a Colòmbia), agafem els willys i arribem al Valle de Cocora, on fem una bona caminada fins a Acaime travessant pel bosc. Un cop allà, després de prendre un “chocolate con tajada de queso” que ens ofereix la simpàtica parella que són els únics habitants que trobem, prenem el camí de retorn seguint el riu, la pluja, el fang i travessant entre ponts de fustes, enmig d’una vegetació encara més excepcional. Una altra particularitat d’aquesta vall, són les palmas de cera, un tipus de palmera que sobresurt entre les muntanyes i que viu a més de 2000m d’alçada.
El següent destí és Cali, una ciutat sense massa encant i adormida durant el dia, però que és la cuna del rumbeo a les nits i és on començarem el nou any. Decidim més endavant, passar un parell de dies a San Cipriano, aprop de la costa pacífica, una zona ben diferent, on la gent és més pobre, el país més abandonant i hi trobem el percentatge més alt de població negre de Colòmbia. La gràcia d’aquest poble, apart de l’ambient i l’immens riu d’aigües transparents per banyar-te, és que no hi ha carretera per arribar-hi, i els habitants s’han inventat un transport que són unes fustes amb rodetes impulsades amb una moto, que pugen utilitzant els rails de la via del tren. Un lloc molt peculiar que guardem a la memòria i que haureu d’imaginar-vos, perquè en el següent lloc, Popayan (ciutat de cases blanques colonials), un parell de mangants desapareixen amb moto portant la nostra càmara i les nostres darreres fotos. Un cop a Ipiales, després d'un parell de dies d'un carnaval de bojos on la gent pel carrer s'embrut i es pinta amb farina o pintura blanca, travessem frontera i entrem a un nou país, una nova aventura, Equador.
Itinerary: Salento ( famous for coffee plantations and where we spent Christmas’s day), Cocora’s Valley and Acaime (a nice trip around wax palms), Cali (just beautiful at night), San Cipriano (very particular coast Pacific’s village), Popayan (nice colonial city) and Ipiales (just to get the Equador’s border).
2 comentaris:
Hola bonics!! Com esteu? Moltes Felicitats Eduard!! Per aquí molt fred!! Ens feu una enveja!! Quina putada això de la càmara!! El món està ple de mamons!!
En Maji diu q li donis un número de compte pq t'enviarà euros per comprar-te una càmara com cal!! La q tenies era massa vella, com els teus 34 anys!! Ara q dubto q per aquests indrets trobeu alguna botiga per comprar-ne una!! Això és pitjor q Vilallonga!!
Molts petons i una bona llepadeta!!
Maji i Eva
Moltes bones Eva i Joan estimats, en breu rebreu el nostre número de compte per fer les aportacions que creieu convenients,jeje. Joan segueix fent llepadetes i esperem que a la tornada estigueu apunt per augmentar la família. Ptons
Publica un comentari a l'entrada