El nostre pas per Equador és breu, de fet quan hi som veiem que seria un país interessant per visitar, però nosaltres tenim pensat caminar direcció Perú. Així doncs només estem una setmana en aquest país. Parem a Quito, una gran capital a quasi 2000m d’alçada i amb 3 milions d’habitants, allà trobem el millor hostal que hem estat mai, el Bambú Hostel, tenim tot el que podem necessitar, és en part com sentir-nos a casa, i des de la cuina o la terrassa que queden a força alçada tenim una imatge meravellosa de la ciutat, veiem un perfil de cases, carrers i blocs de pisos enclotats entre les muntanyes. Després anem fins a una nova ciutat colonial, Cuenca, al sud del país. Travessar frontera ens suposa molt de temps, llargues cues de persones que volem creuar, moltes finestretes d’atenció i poc personal d’immigració treballant. Finalment, és el nostre torn, entrem a Perú.
Fem un llarg camí fins a Lima. I al contrari de la imatge verda i muntanyosa que sovint tenim d’aquest país, travessem en bus per la Panamericana, trobant zones completament àrides, grans dunes al costat del mar, pobles amb cases precaris i les restes d’un huracà que no fa massa temps va afectar la zona.
Lima és de nou una capital immensa, però no ens desperta massa interès, per tant, baixem d’un bus per pujar a un altre fins arribar a Nazca. Aquest poble és conegut per unes línies que només pots veure amb avioneta i que diuen que van traçar els Incas, hi ha algunes incògnites sobre la seva aparició.
Després d’uns dies anem a Cuzco, capital de l’imperi Inca, una ciutat molt rica, plena de turistes TOT l’any, amb una immensa Plaza de Armas al centre, envoltada de esglésies, carrers empedrats, passadissos de voltes i estrets carrers plens de botigues de jerseis i gorros d’alpaca, motxilles, agències de viatges, etc. La ciutat i tots els seus voltants acullen un munt de testimonis dels assentaments Incas en aquesta zona.
Aquest és el nostre punt de partida fins al Machupicchu. Després d’una excursioneta amb colectivos, uns km a peu per la via del tren i una breu parada a Aguas Calientes, ens aixequem a les 4h de la matinada per pujar una forta pendent de 1746 escalons (que vam comptar un a un), per arribar finalment a La ciutat perduda del Incas, al cim del famós MACHUPICCHU. Passegem entre les pedres, la història, les creences i la sabiesa del Incas, entre la boira fugissera habitual d’aquesta epoca, esperant que no ens plogui i respirant assentats observant tal riquesa. Impressionant!
Retornem a Cuzco, on passem encara uns quants dies a l’Hospedaje Inka, un lloc molt agradable, al cim de la ciutat, amb unes vistes increïbles, i on coneixem altres viatgers com la Megan i en Crispin, de Nova Zelanda.
El nostre camí ens porta a Puno, al peu del llac més alt del món, el Titicaca. Seguim la carretera que el volteja fins a travessar frontera i entrar a Bolívia sense deixar el llac.
Fem un llarg camí fins a Lima. I al contrari de la imatge verda i muntanyosa que sovint tenim d’aquest país, travessem en bus per la Panamericana, trobant zones completament àrides, grans dunes al costat del mar, pobles amb cases precaris i les restes d’un huracà que no fa massa temps va afectar la zona.
Lima és de nou una capital immensa, però no ens desperta massa interès, per tant, baixem d’un bus per pujar a un altre fins arribar a Nazca. Aquest poble és conegut per unes línies que només pots veure amb avioneta i que diuen que van traçar els Incas, hi ha algunes incògnites sobre la seva aparició.
Després d’uns dies anem a Cuzco, capital de l’imperi Inca, una ciutat molt rica, plena de turistes TOT l’any, amb una immensa Plaza de Armas al centre, envoltada de esglésies, carrers empedrats, passadissos de voltes i estrets carrers plens de botigues de jerseis i gorros d’alpaca, motxilles, agències de viatges, etc. La ciutat i tots els seus voltants acullen un munt de testimonis dels assentaments Incas en aquesta zona.
Aquest és el nostre punt de partida fins al Machupicchu. Després d’una excursioneta amb colectivos, uns km a peu per la via del tren i una breu parada a Aguas Calientes, ens aixequem a les 4h de la matinada per pujar una forta pendent de 1746 escalons (que vam comptar un a un), per arribar finalment a La ciutat perduda del Incas, al cim del famós MACHUPICCHU. Passegem entre les pedres, la història, les creences i la sabiesa del Incas, entre la boira fugissera habitual d’aquesta epoca, esperant que no ens plogui i respirant assentats observant tal riquesa. Impressionant!
Retornem a Cuzco, on passem encara uns quants dies a l’Hospedaje Inka, un lloc molt agradable, al cim de la ciutat, amb unes vistes increïbles, i on coneixem altres viatgers com la Megan i en Crispin, de Nova Zelanda.
El nostre camí ens porta a Puno, al peu del llac més alt del món, el Titicaca. Seguim la carretera que el volteja fins a travessar frontera i entrar a Bolívia sense deixar el llac.
Itinerary in Equador: We visited just Quito (nice big city, 3 million of inhabitants and 2000m d’altitude) and Cuenca (colonial city).
Itinerary in Perú: We passed trough Panamericana road until Lima. Then we visited Nazca Lines, Cuzco (Inca’s capital, very interesting). We climbed Machupicchu (gorgeous) and we arrived in Puno and Titicaca’s Lake.
Itinerary in Perú: We passed trough Panamericana road until Lima. Then we visited Nazca Lines, Cuzco (Inca’s capital, very interesting). We climbed Machupicchu (gorgeous) and we arrived in Puno and Titicaca’s Lake.
2 comentaris:
Eoooooo familyyyyyyyy!!!
Tutto bene??
Ara escriure mail extens amb parrafada, de fet podria esperar a escriure'l la stemana que ve, q amb cap de setmana de carnestoltes inclòs, segur que promet i n'hi ha alguna de bona per epxlicar. Ens disfressem amb la Ju i tota la colla...jajajaja només de pensar amb la Ju l'any passat ja em "pixo".
Apa parella, un petonàs enorme i a cuidar-se
marta
Ei, Marta esperem les vostres novetats sobre el Carnaval, aquí fa ja massa dies que dura, en qualsevol moment et mullen o et tiren espuma pel carrer. El més famós de la zona: el Carnaval de Oruro!!! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada