Abcd-ari

Nascuts a la dècada dels 70, el nostre aprenentatge de l’anglès ha estat discontinu tant en l’espai com en el temps, per arribar a assolir un nivell de comprensió acceptable i amb una capacitat d’expressió bàsica.
Ens trobem gent de tonalitats diferents; danesos, suecs, polacs, noruecs… que ens provoquen sensacions dissipades.
De felicitat continguda quan ets capaç d’entendre, respondre i preguntar sobre les primeres impressions centrades en orígens i propòsits de viatge. D’incredulitat i ràbia quan la conversa s’allarga i no ets capaç de trobar les paraules adients per poder fluir en l’expressió. De resignació quan palplantat davant d’ells ja només contestes amb monosíl•labs i assenteixes o negues emprant el recurs del llenguatge no verbal.
I després? Després és quan et sorgeixen els per quès. Per què no domino l’idioma amb la fluïdesa del danès, o de l’eslovè, per exemple? Per què després de més de 15 anys coquetejant amb l’anglès segueixo patint l’oblit de moltes i moltes paraules malgrat que les he estat buscant any rere any? Per què no l’hem après a la perfecció quant als anys 90 ha estat factor cabdal i estratègic per ocupar alguns llocs de treball en aquesta societat tant competitiva? Per què ens hem perdut converses amb gent per aquestes mancances? Per què?
I afortunadament també ens apareixen respostes de tota mena: perquè la facilitat que tenim pels idiomes probablement no sigui la mateixa que gairebé tots els eslovens, gairebé tots els holandesos, gairebé tots els danesos... que com nosaltres l’han après com a segona llengua; perquè les converses que ens pensem que vàrem perdre era una qüestió de cost d’oportunitat, per tant en aquell moment ens vàrem beneficiar d’altres aspectes; perquè l’anglès al mercat laboral el demanaven molt poques empreses o senzillament dominant el llenguatge empresarial n’hi havia prou; perquè a l’escola vàrem viure millor i sense tants maldecaps fins ben entrats els 13 o 14 anys; o potser també podríem parlar que hem patit en la vessant idiomàtica d’un sistema educatiu amb poca visió i/o capacitat d'adaptació.
Sortosament, l’administració ha près nota d’aquest retard, fet que es reflecteix en la iniciació de l’anglès des de molt petits, la introducció de l’idioma d’una manera intensiva a les universitats sigui quina sigui l'especialitat escollida, la proliferació de programes d’intercanvis europeus...i les múltiples facilitats que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació.
Arribats aquest punt, sembla ser que podrem veure Catalans trilingües, i només ens resta saber si ens caldria incorporar algun altre abcd-ari per no patir els retards, la incomprensió i la competitivitat que ens han distanciat tant d’altres països. Bé, nosaltres no ho sabem però esperem que erudits, visionaris o estrategs orientin a les noves generacions sobre si cal aventurar-se en un nou abcd-ari. Potser mandarí?


Born in the 70s, our English learning language hasn’t been constant neither in time nor in space. We feel weird while meeting those people whose mother tongue language is not English either.
We have feelings of happiness when we are able to understand some matters related to the trip, focus on origins and purposes. However, We feel angry and disappointed once we try to sweep deeply in our arguments and we miss many words that we had already looked it up many times and we keep on our speech making questions and suggesting answers.
On the one hand, in an ironic sense, we say that maybe the others are more skilled than us learning languages, or maybe we didn't consider English as important as people from other countries did...
On the other hand, many answers come to our mind;for instance, we could have gone to great lenghts in learning the language or our government should have done something else, too. We point out the government as the main responsible because they didn’t set up the right framework for learning that new abcd-ari (English) and didn’t provide the tools either. So we think that it was a matter of unplanned work and a lack of vision for future. In addition, we must say that nowadays this issue has been repaired by the government providing new tecnologies and encouraging students to join a wide range of international school exchanges all over the world.
Finally, we wonder whether or not we need a new abcd-ari in order not to suffer from the lack of time as it happenned in the past. Is it time for learning mandarin?