ITINERARI New Mexico, Arizona, California & Maryland

Tot i el gran interès que segur que tenen els estats de New Mexico i Arizona, no tenim més temps per aturar-nos, així doncs, seguim les llargues autopistes fent altre cop una bona tirada de milles per arribar a Los Angeles el dia esperat, on finalment ens trobem amb la Mireia a l'aeroport. Decidim no visitar encara la ciutat i agafem el cotxe direcció nord, la primera parada serà a Carpinteria i ens servirà de punt de sortida per descobrir Santa Barbara, un lloc de platja tranquil i agradable, ple d'estiuejants. Continuarem per endinsar-nos en un paisatge de vinyes fantàstic, camí de Santa Maria, ens mourem entre els tastets de vi i ceps que van donar vida a la pel.lícula Entre copas.
Després comencem la ruta per la costa de Califòrnia. La primera parada és a San Simeon, on visitem el Hearts Castle, conegut per la seva arquitectura, riquesa, i per ser un lloc on famoses figures eren convidades.
Continuant la costa veiem munts de foques marines jeien a les platges, amuntegades unes sobre les altres, sense més acció que algun ronc o mossegada de tant en tant. La ruta per la costa és excel.lent, qualsevol moment és bo per parar-te en la sinuosa carretera i observar el mar donant cops a les roques i a la terra abrupta que el voreja. Així doncs, sense presses anem seguint el camí.
La pròxima parada és Half Moon Bay on rebem una càlida acollida de la Kathy i la seva filla Alicia que ens conviden a passar la nit a casa seva, i on coneixerem també la Mary Lou. Junts compartirem una bona estona!
I seguim endavant, aquesta vegada fins a San Francisco, una ciutat peculiar i encantadora, amb carrers de forta pendent que donen bones vistes de la ciutat, un gran port, uns bons parcs per reposar, carrers de botigues, la presó d'Alcatraz, uns barris característics per l'origen de la seva gent, com Chinatown i Little Italy, o altres coneguts per moviments socials en defensa de gays i lesbianes, com el barri de Castro, i com no, un famós Golden Gate Bridge que ens va portar fora de la ciutat i des d'on fem una breu parada a la Universitat de Berkley.
El següent destí, els parcs naturals. D'una banda el Yosemite National Park, format per immenses roques de granit que deixen caure l'aigua en forma de cascada i que combinen amb una vegetació de pins sobretot. D'altra banda, el Sequoia National Park, conegut per tenir els arbres amb més volum de fusta del món, amb una extensió increïble i un entorn immillorable, com és el cas del General Sherman Tree que fa 11m de diàmetre. No hi ha prou paraules per definir la bellesa de cada un d'aquests parcs, i amb l'afegit que ens va quedar molt encara per veure.
En aquest punt del viatge fem camí de tornada a Los Angeles, on passarem uns quants dies. La ciutat és molt extensa i el fet que ja no tinguem cotxe ens limita totalment, tot i així, visitem el passeig de les famoses estrelles, el Kodak Theatre i el Chinese Theatre de Hollywood, veiem les platges de Santa Mònica i Venice on pots trobar qualsevol tipus de vestimenta o activitat, voltem amb cotxe per Beverly Hills i Rodeo Drive per veure luxoses botigues de renom, i visitem un downtown per nosaltres poc interessant. En aquesta ciutat fem un nou couchsurfing, serà a casa en Jon i la Liz, amb qui passem bons moments i ens permeten entendre millor quina és la vida en una zona on molta gent ve perseguint el conegut somni americà, ple d’il.lusions, però també decepcions, en una ciutat on les coses són tan efimeres i on els locals, les modes i les botigues es troben en un trànsit cosntant.
I ja només ens queda acompanyar la Mireia a l'aeroport, i un cop allà ens adonem de com de ràpid han passat aquestes dues setmanes! I com de ràpid passa tot plegat...perquè volem a Washington, una ciutat que ens encanta i ens sorprèn, fem una breu visita a la Casa Blanca, al National Mall i al cementiri d'Arlinton, mentre estem instal.lats a casa en Brain i la Lauren, i ja agafem el nostre vol cap a la Xina!! Nou continent i noves sensacions del nostre camí!

Despite of New Mexico and Arizona states seems very interesting, we were running out of time so we just experienced the large highways which took us to L.A where Mireia was expecting us. We picked her up in the airport and we drove up to the coast until Carpinteria. We slept in a motel and from this city we visited two areas: Santa Barbara, whose beaches were really nice and Santa Maria and its surroundings fulls of vineyards, where the movie “Sideways” was shot. Next stop was in San Simeon where we came over the Hearts castle, well known by its architecture and the famous people from Hollywood who where hosted in either. We kept following the coast enjoying the beauty of its landscape and watching tons of elephant seals laying in the sand . Traveling up north to Half Moon Bay, we spent one night in Kathy’s and Alice house. There we had a nice dinner talking with them and her friend Mari Lou who made us feel like being at home.
The following day we drove to San Francisco, a particular and wonderful city with its up and down slope roads, a big harbour, green parks, the Alcatraz jail, and different neighborhoods like Little Italy, Chinatown or Castro which is known for its challenge of the gay and lesbian rights. Finally, we drove across the gorgeous Golden Gate Bridge until Berkeley where we visited the University.
Next step was facing two Nationals Parks. One was Yosemite National Park recognized for its huge amounts of granite stones, waterfalls and landscape. And the other was Sequoia National Park well known for having the trees with the biggest amount of wood in the world. As a curiosity, General Sherman’s tree has 11 metres of diameter.
After that, we came back to L.A and we started exploring it. The city is huge, bad communicated and leaving the car made difficulties higher due to explore it. However, we visited the Kodak Theatre, the Street of the Fame and the Chinese Theatre in Hollywood; Santa Monica and Venice beaches; Beverly Hills and his famous Rodeo Drive Rd where the most expensive shops are located; and finally, the Downtown that didn't have any appeal at all. In that city we couchsurf one more time. It was with Jon and Liz, with them we had a very good time and they gave us a lot of information about the city, like the meaning for many people who goes to live in looking forward to fulfill their dreams, sometimes successfully and other times turning out to big deceptions, or how in L.A everything is make up in a few moments and disappear in the same amount of time.
We went along with Mireia to the airport and then we realized how fast time goes by. Not only for the last two weeks, also for the last months because after that, we flew to Washington where we visited the White House, the National Mall and Arlington Cemetery, staying at the house of Brian and Lauren, and it was time to took the next flight to China!!! New sensations and experiences in our road!

Moments

Quan l'Ariadna i l'Eduard van decidir fer el llarg viatge ja sabíem que en algun moment, en algun lloc del camí ens trobaríem.
Després de set mesos aquest instant va arribar i va ser a l'altre costat de l'Atlàntic, als Estats Units, concretament, a Los Angeles.
Quan planeges un viatge, sigui amb amics, família o la parella, tens un munt de sensacions, il.lusions, pensaments de com anirà, què passarà, quines aventures viuràs...En el meu cas els dies previs al viatge van estar moguts per una successió de moments i pensaments d'incertesa, de nerviosisme, d'inquietud, però el que més em neguitejava, el que més em colpia, i amb el que havia imaginat, pensat, somiat moltes vegades era el retrobament, l'instant. L'instant aquell que busques dues cares més que conegudes entre la multitud, on les mirades es creuen i arriba el que tantes vegades havia visualitzat.
És llavors quan començo a compartir amb ells uns dies del seu viatge, com diuen, en un moment d'incertesa global.

Mireia Sala Isern

When Ariadna and Eduard decided to take the trip, we all knew that sometime, somewhere our paths would cross again. After seven months, that particular moment arrived on the other side of the Atlantic Ocean, specifically in Los Angeles.
When you start planning a trip, with friends, family or a couple, many sensations and illusions come to your mind. In my case, this happened in the days before I left home. Thoughts and moments came together bringing nervousness and anxiety that shook all my body, wanting to live that special moment that I had dreamt of since the date of their departure; our meeting.
From that moment on I would go along with them, sharing all those experiences that traveling would offer us, and as they say in the title of their blog, this would happen in "un moment d'incertesa global" which means a period where the world is trembling.

Mireia Sala Isern

ITINERARI Virgina,Tennessee,Mississippi,Louisiana & Texas

Passem uns quants dies conduïnt, volem travessar Virgina pel Shenandoah National Park i seguir per un munt de camins que sabem que les vistes han de ser spectaculars, però una boira espesa i la pluja ens en fan desdir. Així doncs ens toca autopista fins a les portes de Nashville, per poder agafar el Natchez Trace Pkwy, una petita carretera, coberta de vegetació que tot just comença a brotar, fem moltes milles sense trànsit, envoltats d’arbres i amb uns paratges genials que ens fan el viatge ben agradable fins entrar a Mississippi. Parem a Vicksburg, on ens passagem al costat del mític riu Mississippi i visitem algunes de les Plantation House, les antigues i espectaculars cases de les plantacions de cotó del s.XIX, la seva arquitectura i els grans jardins fan que avui en dia encara siguin admirades.
Seguint la direcció del riu arribem fins a New Orleans, ciutat de naixement de Louis Armstrong, un lloc ben peculiar, amb un famós centre de botigues, bars i locals de música anomenat French Quartier, un barri de alts gratacels i centre de negocis davant el riu, i un entorn ple de cases unifamiliars. Al primer veïnat on dormim, el pas del Katrina encara és ben present, façanes per renovar, cases abandonades, vidres trencats, fustes caigudes...Però al següent barri les cases són noves, ben pintades, cuidades i amb un bon jardí. Tot i que no presenciem cap espectacle de música, notem la seva presència pels carrers, on espontanis toquen la guitarra, el violí o improvitzen Jazz.
Deixem Louisiana i entrem a Texas, la primera parada és Austin, la capital, també amb molt moviment musical, encara que aquesta vegada més proper al country, i ple d’esdeveniments culturals, la ciutat en sí no té massa interès, el que més ens crida l’atenció és una gran piscina natural no massa lluny del centre. Evoltats de ranxos ens movem per una zona de petits pobles texans com Wimberly, Bandera o Fredericksburg, tot i que no acabem de veure massa bestiar, ja que des de la carretera només pots veure el principi d’una immensa propietat.
Reemprenem l'extensa highway 10 fins a Sonora, on passem la nit agitats per un fort vent fred, i a partir d’aquí comencen milles i milles enmig del no-res, la terra és àrida i les carreteres llarguíssimes. Arribem a Marathon, un poble de quatre cases, qui sap si algunes abandonades, amb patis plens de trastos i un silenci trencat només pel vent, enmig d’aquest paisatge trobem el millor lloc on haurem dormit mai, La Loma del Chivo. L’estructura és el primer que et crida l’atenció, són petits edificis de formes arrodonides contsruïdes a base d’una massa de paper, encara que increïble, l’estructura és perfecte i dóna un to molt peculiar, estan decorats de colors i amb materials reciclats de diferents tipus formant autèntiques obres d’art a cada racó. Amb l’afegit que en Guil i l’Stan són dos persones excel.lents.
Des d’aquest punt tenim accés al Big Bend National Park, un dels parcs menys visitats d’EEUU, però no perquè no sigui atractiu, al contrari, és fascinant poder moure’t entre un desert de cactus i arbustos, al peu de les rocoses Chisos Mountains i banyar-te en unes aigües termals naturals al costat del petit Río Grande a pocs metres de Méjico.
Finalment tornem a l'autopista 10 direcció El Paso disposats a deixar Texas, amb ganes de continuar cap a l’oest perquè quan arribem a California ens espera una visita de casa ben especial!

Ready to drive we would liked to get Virginia across Shenandoah National Park to experience there spectacular views, but we changed our minds because of the bad weather conditions, the fog and the rain. That's why we drove on the highway until Nashville, where we arrived at Natchez Trail Pkwy, a small road canopied with vegetation that was sprouting. There was no traffic, we were just sourrounded by trees and an awesome environment that made our trip pleasant all the way Mississippi. Next stop was Vicksburg. We walked next to the Mississippi River and we came upon some old and spectacular cotton plantation houses dated back to in the nineteenth century, whose architecture and big gardens are still admired by the tourists for their beauty.
Following the river we arrived at New Orleans, a city where Louis Armstrong was born. Ii is a special place, with a famous center full of shops, pubs and music called French Quartier, a financial district with skyscrapers in front of the river, and a detached-house neighborhoods. We spent two days in a place where Katrina's damage is still present. However, nice and careful houses with great gardens were in the second house we slept in. Although we didn't go to any music show, we heard music everywhere in the streets, where people played the guitar, violin or improvised jazz.
We left Louisiana in order to go to Texas, we stopped in Austin, the capital which has many cultural acts and lots of music attractions. We had the chance of seeing a great performance of country music at Jenny's little Longhorn. Apart from that, the city didn't have more interest for us, except for a natural pool near the center. We walked around some ranches between small villages like Wimberley, Bandera or Fredericksburg, but their extensions were so big that we couldn't see any cattle from the road.
We kept driving on 10 Hwy until Sonora where we spent one night feeling the cold heavy wind. From that point we started passing miles and miles in the middle off nowhere, in dry lands and long roads. We arrived in Marathon, a tiny village with deserted houses, junk in the gardens and a silence just broken by the wind. It was there where we found the best place we've ever slept, La Loma del Chivo. We were very surprised by its structure, rounded small houses made of paper, although it seems impossible. The result is perfectly amazing and they are decorated using different colors and all kinds of recycling materials. In short, there is some work of art in any part of the house. In addition, Guil and Stan where two excellent people!
From there we entered Big Ben National Park, which receives fewer visitors than any other national park in this country. In spite of that, it was very interesting to visit a desert full of cactus and bushes, and to soak in a natural hot spring just a few meters from the border of Mexico, next to the Rio Grande. The beautiful rocky Chisos Mountains complete the panorama.
We left the village of Marathon and kept driving on our way to California, where we were expecting a special visit from home!

ITINERARI Georgia, New York & Pennsylvania

Tothom sap que estem als Estats del "big", on la coca-cola és gran, també les pizzes, les tasses de cafè, els gratacels, les autopistes,etc. Però hem d'afegir que hi ha un munt de "grans" persones. La nostra arribada a EEUU ha estat agradable i les persones que hi hem trobat ens han facilitat sempre moure'ns i trobar bons llocs, només calia badar en alguna cantonada perquè algú es parés pel carrer per demanar-nos si necessitàvem ajuda.
L'avió arriba a Atlanta (Georgia) i com a fet inusual per l'època ens espera una bona nevada! Tenim sort que ens vénen a buscar a l'aeroport i arribem a casa del nostre primer Couchsurfing. És a dir, formem part d'una comunitat virtual de persones de tot el món que acollim viatgers a casa nostra i busquem gent que ens ofereixi un llit o un sofà quan estem viatjant, en aquest cas la Caroline és el nostre contacte i amb ella i els seus companys de pis, en Mad i la Liah compartim uns bons moments. Atlanta en certa manera sembla deshabitada, hi ha moltes zones residencials, tothom es desplaça amb cotxe i els carrers són buits, per nosaltres el més interessant és visitar el museu de Martin Luther King Jr, on exposa la seva vida, el seu pensament i tot el que va permetre un moviment de gent negra lluitar a favor dels seus drets.
Després d'uns dies agafem un bus i anem fins a New York city, aquí comença la nostra adaptació al nou medi. En primer lloc, ens comprem un petit portàtil, és més economic i fàcil comprar-lo que conectar-nos a cybercafes cars i difícils de trobar, ja que aquí tothom té el seu propi ordinador. En segon lloc, lloguem un cotxe per poder recórrer els indrets més perduts, gaudir del paisatge i de certa independència, ja que fa més de 6 mesos que només utilitzem transport públic. New York ens encanta té un munt de coses per descobrir: anem als llocs turístics i mítics de Manhatan, veiem la immensitat de la ciutat des de l'Empire State, passegem per Central Park, anem a alguns museus com el MOMA (museu d'art contemporani que ens va sorprendre molt), visitem locals de nit, de dia...i també coneixem el barri de Brooklyn, una zona amb molta personalitat, amb una estructura de grans naus industrials o edificis, convertits en locals i restaurants "cool" i ple de lofts a preus poc econòmics, on tots els joves més inmersos en les noves tendències volen viure. En aquesta ciutat tenim la sort de fer un segon Couchsurfing a casa la Martha Ma amb qui tenim grans xerrades, intercanviem experiencies de viatges i recollim bona informació.
Il.lusionats per conduir i amb un cotxe espaiós i amb canvi de marxes automàtic iniciem la nostra ruta cap a l'Oest. La primera parada és Lancaster (Pennsylvania) coneguda turísticament per viure-hi els Amish. En aquesta ciutat ens acullen una família amable i senzilla que ens apropen a les seves costums i formes de viure de la seva comunitat, són en Clair, l'Anna i els seus fills Kirsten i Brennen. El seu tarannà actiu i amb ganes de conèixer ens permet tenir llargues converses amb ells i entendre més d'aprop quina és la seva realitat i la dels Amish més conservadors. Tenim la sort de poder visitar la granja dels pares de l'Anna i compartir un dissabte amb tota la família fent melmelada de pomes i també veient el procés de producció dels productes que vènen a les seves botigues. la nostra aportació és fer un bon plat de pasta amb bolets per tota la colla, un menú que no té froneteres.
El següent lloc és Gettysburg, on parem un matí per veure on va tenir lloc la batalla més important de la Guerra Civil al 1863, que va facilitar uns anys més tard que la victòria dels estats de la Union Army fos possible. Com a curiositat, el nostre guia va ser un CD on explicava cada punt que recorries amb el cotxe i t'indicava com arribar al següent lloc, ja que la visita dura més de 2h.
Per cert, un canvi important des que som per aquí son les mesures, perque sí és cert que al llarg del viatge hem canviat els euros per CFA, pesos, dolars, soles o bolivianos i ens alguns casos els kilos per libras, però ara és un jeroglífic. Tenim Fahrenheits per la temperatura, milles, inches i yardes per les distàncies, galons pels litres, els feet per l'altitud, les àcrees pels terrenys, els pounds pels kilos i...en fi, nosaltres no sabem ni quin dia, ni quin mes vivim, tot i que això, almenys de moment, no canvia!

Everybody Knows that in the States everything is huge, a coke, portions of pizza, cups of tea, skyscrapers, highways,etc. but we want to add that we met awesome people that make us easy to move to everywhere.
We arrived in Atlanta (Georgia) by aeroplane while was snowing, something weird in March and a friend came to pick us up fortunately, she was our first Couchsurfer, a member of the virtual community that host people and ask to be host when they are traveling like us. She was Caroline and we had a nice time with her and her roommates Liah and mad. Atlanta seems an uninhabited city, is a residential place where everybody moves by car and streets are always empty, for us the most important thing was visiting the Martin Luther King Jr. Museum, where is showed his life, thinking and all around the black people movement that was fighting for their rights.
After a few days we took the bus until New York where we faced adapting our new environment. First of all we bought a mini laptop, more economic and easy to have one of this than use the few and expensive cybercafes in the city. Secondly, we rented a car because we'd like to travel to remote places, to get to scenic roads and we would have more independence after 6 month using public transport. We loved New York, there were a lot of things to visit: we went to the touristic places in Manhatan, we saw the city from the top of Empire State Building, walked around Central Park, visited museums for instance MOMA, art museum. We were impressed. We went out at night and during the day...and also, we visited Brooklyn, Particularly places that were built as huge warehouses or factories that now are cool places such as restaurants and expensive lofts, where all cool young people would like to live. In Manhattan we couch-surfed again. This time with Martha Ma. All of us together chatted a lot and exchanged traveling experiences and we got tips for our travel.
We were excited about driving a big American car with automatic transmission. It's this car that will get us started on the trip to the West coast. The first stop was Lancaster, Pennsylvania well known its Amish people.
In that city, a welcoming family took us in. They let us see their customs and the ways of their community. They, Clair, Anna and their children Kirsten and Brennen were so helpful. The way they live and their anxiousness for knowledge led us into long conversations. We learned a lot about them and the Amish who are more conservative. We were lucky to visit Anna's parents house and spent a Saturday with them making some apple jam and learning the process to make some other products that they sell in their own shop. We cooked some pasta with mushrooms to thank them their kindness.
Next place was Gettysburg, where we spent one morning around the most important battlefield of the Civil War. That battle in 1863, was what permitted to Union forces to proceed to get the power some years later. Our guide was a CD which gave us the tour, explained to us where we had to go and where to stop every time and explained all the stories about every interesting point, during 2 hours.
Anyway, something that is so different from what we are used to are the measures. We 're used to changing euros for CFA, pesos, dollars, soles or bolivianos during our trip. But now is incredible, we use Fahrenheits instead of Celsius degrees, or miles, inches and yards instead of Kilometers, meters and centimeters for distances, gallons instead of liters, feet for the altitude, acres for square meters, pounds instead of kilos and...in fact, we never know which day or month we are at, although this hasn't changed yet!

ITINERARI Bolívia

Arribem pel nord de Bolívia, travessar frontera és molt senzill i aquesta vegada en un entorn privilegiat, vorejant el mateix llac Titicaca. Al cap de pocs quilòmetres estem a Copacabana on restem una nit i despertem aviat per agafar una barca fins a la Isla del Sol on passem uns dies ben agradables (text dels Aymara). Un cop tornem a terra arribem fins a la capital, La Paz, en algunes zones caòtica i desordenada, plena de cases que s'enfilen en el pendent de les muntanyes fins que no deixen ni un tros de terreny verge. Ens passegem pels carrers i barris del centre i per sorpresa nostra veiem gent amb la cara completament tapada amb passamuntanyes, treballen de limpiabotas.
El nostre camí continua fins a Oruro, famós per la música i els colors del seu Carnaval i des d'allà agafem un tren còmode i espaiós que ens porta a Uyuni, on comença el nostre impressionant tour pel Salar (explicat a No només Pura Sal) .
Més endavant ens parem uns dies a Tupiza amb la idea de fer noves excursions per les quebradas, però finalment acabem reposant i fent vida al poble.
El següent pas és Pototsí, la ciutat mes alta del món (en principi), a més de 4000m, un lloc agradable tot i tenir temperatures fredes durant gran part de l'any. Coneguda per les seves mines, on el desconcert de les condicions dels miners i la manca d'aire quan t'endinses a elles et deixen en un estat de xoc durant uns instants (text El Tío).
Continuem fins a Sucre, l'anomenada ciutat blanca, antiga capital boliviana, neta, colonial i ordenada, amb un centre espaiós i tranquil. Aquí, en una casa familiar amb terrasseta passarem una setmana, compartint experiències amb altres viatgers i celebrant els dies de carnaval. De fet, la festa grossa serà el pròxim cap de setmana, però fa molts dies que pel carrer sona música i xerangues i a tothora esta permès tirar globus d'aigua i espuma a la gent que passa pel carrer, des dels balcons, cotxes o cantonades, però sempre de lluny, sempre evitant ser vistos cara a cara...i això és graciós una estona, però pesat durant dies, i més quan no ets a casa i tens poca roba per canviar-te… En fi, estem al continent dels carnavals! I en realitat per la gent d’aquí té gran importància i el gaudeix i l'espera amb ànsies durant tot l'any!
El nostre punt de sortida serà La Paz, on agafarem un vol fins a Bogotà i després d'uns dies de preparar-nos pel gran salt...volarem cap als States!!

We reached Bolivia, crossing the border near the Titicaca’s lake. We spent one night in Copacabana and then we took a boat to Isla del Sol (we talked about it in the Aymaras's text). After that, we went to the capital, La Paz, sometimes chaotic and untidy, and it was very surprising for us to see people who were working like a shoeshine boy wearing a balaclava.
We went south to Oruro, famous for its carnival, where we took the train until Uyuni where we visited the Salt Flat (we mentioned it in ”No Només Pura Sal”) and then we came over Tupiza for a few days.
Next step was Potosi, the highest city in the world, 4000m above sea level, which is well known for its mining traditions since the last 500 hundred years. Once there, we visited them and we were able to feel just a little bit like what these people experience in their lives. Besides, we can assert that the city is pretty cold but comfortable, and people are very easygoing so a long stay is pretty advisable.
Facing ……. East we got to Sucre, the ancient capital of Bolivia, with its whitewashed colonial buildings and peaceful atmosphere that let us has a tremendous rest. We spent a week in a magnificent familiar house, exchanging our experiences with other travellers and celebrating the Carnival. In fact, the Carnival has been taking place every day and it has lasted after fifteen days; there was always music and people who threw water balls everywhere, something that it wasn't always funny for us. Anyway, we realized that we were in the continent of the best Carnivals and most of the people had longed for these days with extremely anxiousness.
Our last stop was in La Paz where we took an airplane to Bogotà, where we spent some days preparing our next trip to the States!!

El Tío

Per nosaltres una nova realitat, un món desconegut, un espai d'interès per conèixer entre passadissos foscos, estrets, plens de pols i d'aire asfixiant; per altres el seu espai de treball sabent que això comporta una mort directe o un camí mes curt en la vida. Una bona referència per veure els miners de Potosí és el documental El minero del Diablo que va ser gravat dins el mateix Cerro Rico.
Les mines estan explotades per Cooperatives, però la contradicció és que el treball és individual, no es regulen ni les hores, ni la seguretat, ni l'edat dels miners...cadascú lluita per trobar una zona de minerals i un cop descoberta treballa hora rera hora sens parar, mastegant fulles de coca per reduir el cansament i la gana, sense un sol àpat que no sigui a la matinada, sense més espai que un m², sense més llum que un frontal, sense més esperança que aconseguir algun mineral. En definitiva, són Cooperatives però la seva tasca més rellevant és la celebració de festivitats de gran importància per ells.
Quan entres dins les mines sembla que el temps no ha avançat, les condicions i el material que utilitzen és gairebé el mateix que fa 500 anys, i d'aquí també surt l'origen de moltes creences dels miners, així com l'existència de El Tío.
Els colons que fa segles van arribar a Potosí van crear un Dios al qual els indígenes poguessin témer dins la mina, com que en l'alfabet quechua no pronuncien la "d", va ser aviat anomenat Tios, i finalment va passar a ser el Tío. Aquest està escenificat a cada mina amb un ninot en forma de diable, i encara avui en dia els miners l'adoren i li demanen protecció amb regals i oracions, de fet els miners creuen absolutament que la seva sort dins la mina està totalment a mans d'aquest. Però és difícil pensar que no hi ha res més que pugui definir o millorar les seves condicions, el seu poder adquisitiu, el seu funcionament...
Dins els passadissos respires foscor, angoixa, incertesa, silicosis, manca d'escolaritzacio, mort prematura, atzar, contaminació i por. Tot en mans del Tío? I és que no et pots quedar indiferent, totes les sensacions que vam poder sentir s'allarguen quan surts a la claror del dia i deixes enrere tot aquest món de gent que pràcticament viu en un forat.
Una experiència més del nostre viatge per no oblidar, però aquesta vegada no per la seva bellesa.

For us another reality, an unknown world, a place where we are interested in, among dark narrow corridors, a lot of dust and suffocation air; for others their work place although they know it means to die or a shorter life. We recommend you a good documentary to see, "Devil's Miner", WHICH was recorded in the same Cerro Rico (Rich Mountain).
The mines are exploited by Cooperatives. However, the work is individual, working hours are not under control, there's no security, the miner's age is not regulated...everyone tries to find a rich zone of minerals and when they get it, they work long hours without stopping, chewing coca leaves to reduce their fatigue and their hunger, eating once a day in the morning, without more space than a few square meters, without more light than a torch, without more hope than to achieve some minerals. In short, they are Cooperatives but their most important task is being in charge of celebrations or festivities, which has great importance for them.
When you get inside one of these mines it seems that time didn't go by , conditions and material are pretty the same than 500 years ago. In the same way, they have a lot of beliefs from that period of time, as well as the existence of The Tío.
When colonisation arrived at Potosí they made up a Dios (God) whom natives could fear inside the mine. As in the quechua alphabet they don't pronounce the "d", It was soon called Tios and finally,Tío. He's represented like a devil, and it is located inside every single mine, and nowadays the miners still adore him and ask for protection offering presents and prayers. In fact, the miners believe that their luck inside the mine is on to the Tío's hands. But It is difficult for us to think that anything else can improve their conditions, purchasing power, way of working...
Inside the corridors you feel darkness, anxiety, uncertainty, silicosis, lack of education, premature death, luck, pollution and fear. Is Everything in hands of The Tío?
You can be insensitive in front of that. When you reach the sun outside, you are not able forget that entire people who are almost living inside that hole. That's another experience that we'll never forget about our trip, but this time not for its beauty.

Shane

Apassionat del cinema sempre m'han commogut els clàssics. És evident, que donat el ventall de gèneres que ens ofereix la indústria cinematogràfica, drama, musical, aventura, comèdia, eròtic, històric... sempre tens predilecció per algun d'ells. En el meu cas, ja de ben petit sempre em van fascinar els Westerns.
Recordo com amb el pare mobilitzàvem a la resta de la família per prémer aquell famós botó vermell del vídeo, el REC, per poder anar ampliant la videoteca de Can Sala, i després, un cop immortalitzades les pel.lícules ens passàvem hores i hores "flipant" amb totes aquelles americanades, que reflectien la lluita de poders, les colonitzacions i els canvis que anaven patint i transformant la societat dels diferents estats d’Amèrica.
La llista és extensa, des de L'Home que va matar a Liberty Valance amb un Lee Marvin estelar; Rio Bravo amb John Whayne i Robert Mitchum; Sólo Ante el Peligro amb l'atractiu i camaleònic Gary Cooper i la bellesa de la Grace Kelly; La Diligencia altra vegada amb John Whayne; El Sargent Negre amb en Woody Strode i en Jeffrey Hunter; L'Home de Laramie i Winchester 73 amb en James Stewart; Duelo de Titanes amb Kirk Douglas i en Burt Lancaster i un llarg etcètera. Totes elles fantàstiques, particulars, diferents, però n'hi ha una que especialment va copsar a tota la família de manera desproporcionada, inclús a la meva germana, que per norma general no aguantava aquest tipus de pel.lícules, va ser Shane, traduïda a l'espanyol amb el nom de Raíces Profundas.
El nostre viatge és tant apassionant, tant ric, que la barreja d'escenaris, olors, paisatges i gent és capaç de transportar-te de manera viva i fugaç al record de temps passats a partir de la composició d’imatges i paraules que s’entertolliguen en aquest interval de temps passat i present. Així, la situació de conèixer un jove viatger australià, prim i esvelt, simpàtic, aventurer, amb ganes de viure món abans de tornar a les seves terres, m'ha permès reviure aquella obra d'art interpretada per actors de primer nivell. Amb un jove Jack Palance, fent de pistoler a sou, mercenari sense escrứpols, sense cap mena d'ideal més lluny del whisky, les seves pistoles negres àvides de mort i anhelant mostrar que era el més rápid del far west; l'Alan Ladd com a pistoler penedit, trist, amargat, carregat de valors, amant de les causes perdudes i amb ànsies per establir arrels en algun indret on no el coneguéssin per poder canviar de vida; i en Brandon De wilde, en Joey, un xicot de poca edat que va captivar al món per la seva tendresa, pel seu somriure aclaparador i per un físic esquifit on ressaltava el seu cabell ros radiant.
Amb l'amic australià, hem interpretat i recordat famosos passatges de la pel.lícula, els hem compartit amb altres backpackers i l'escena ha esdevingut entranyable quan en despedir-nos donant per acabat el dia, arribava aquell moment màgic on li etzibíem allò de: No te'n vagis Shane, Shane no te'n vagis... Shane!!! I és que aquest és el nom del jove viatger.

Excited from the cinema always the classics have been me touching. Obviously there are many types of films in the cinematographic industry, drama, comedy, musical comedies, erotic, historical… but you always have predilection for one of them. In my case, since I was a kid I have been always fascinated by the westerns.
I remember when my father and I made efforts to mobilize the substraction of the family in order to press that famous red button of the video, the REC, in order to keep on extending the video library of Can Sala, and afterwards, time went by resting in front of the TV and admiring those fabulous movies which reflected the changes due to colonization and fights of powers that reshaped the American society in every state.
The list is extensive, from The Man who killed Liberty Valance, with a great performance by Lee Marvin; Rio Bravo with John Whayne and Robert Mitchum; High Noon with Gary Cooper and the beauty of Grace Kelly; Stagecoach another time with John Whayne; Sergeant Rutledge with Woody Strode and Jeffrey Hunter; The Man from Laramie and Winchester 73 with James Stewart; Gunfight at the Ok Corral with Kirk Douglas and Burt Lancaster, and a length etc. All of them are particular, especial, different from one to another, but there is one that especially impact our family with a great deal, even to my sister, who normally couldn’t stand this sort of movies, it was Shane.
The trip is so amazing, as much passionate, as rich, that the mixture of stages, smells, and people drive us vividly and fastly to the past thanks to the composition among images and words interconnected in this range of time between past and present. Thus, meeting an Australian guy, thin and slender, friendly, and adventurous, who got a mind to know and see as much as he can travelling around the world, before he comes back to his Australian shores, has allowed me relieve that work of art, performed by actors of first level, such a young Jack Palance, acting as a gunman on salary, without neither sentiment nor ideals further than his whisky his guns and expecting to show to everyone that he was still the fastest gunner in the far west, the Alan Ladd, as a regretted gunman, turned bitter, sad, loaded of values, loving the lost causes and willing to start a different life somewhere his past wasn’t known, and Brandon De wilde, Joey, a young kid with a tiny body where his blond hair highlighted radiant and whose smile and tenderness captivated the world.
Along with the Australian guy, we have performed, remembered famous passages of the movie, we have shared them with other backpackers and the biggest moment comes when we say goodbye because the day has gone, and it arrives that great and magic moment when we claim louder, Don’t go Shane, Shane don’t go, Shane!!!Thus, this is the name of the Australian guy.