El dia 25 d’agost a la matinada arribem a Yoff,uns 15 km de Dakar, nosaltres sí, però no les maletes. Això ens suposa quedar-nos 2 nits en un poble on les construccions estan a mig fer, la platja és una costa bruta a on es banya l’Atlàntic i els avions aterren passant a no gaires metres del teu cap. És un lloc car i amb poc encant. Un cop tenim l’equipatge ens dirigim a Taobab Dialao, un poble de pescadors a uns 40km de Dakar, però que tardem més de 7h per arribar-hi, pensem que serà un bon lloc per estar tranquils i situar-nos. És el nostre primer contacte amb el país i la seva gent, i no volem precipitar-nos, però tot i estar-hi bé, notem que alguna cosa ens separa dels senegalesos.
.JPG)
Després d’uns dies i les primeres remullades pels xàfecs que cauen de forma contundent i sense avisar, decidim entrar cap a l’interior del país. Travessem direcció Kaolack i Tambacunda, ciutats de pas de molts viatgers, brutes i desordenades, amb petits comerços, transports senzills i gent poc accessible. 
Arribem finalment a Kedougou, on passarem una setmaneta, aquí coneixem la Montse (cooperant de Jamiakafo) i l’Ibu, la Míriam, la Núria, en Quim i família. .JPG)
En aquesta zona es respira un aire diferent, i podem gaudir uns dies de la seva vida quotidiana, imitar el seu ritme tranquil i fer una excursió inoblidable passant per Bandafaci, Salemata, Ibel, Iwol (on trobem l’ètnia Bedik) i Eiolo (on trobem els Bassari), en aquest darrer lloc podem gaudir de la gentilesa de Chez Balingo. .JPG)
.JPG)
De nou retornem a Tambacunda per continuar el nostre camí cap a Mali, un nou país i una nova gent…
