No podem deixar de parlar de Senegal sense explicar tantes altres coses com: el munt de mobles de bambú preciosos i còmodes que formen part del seu paisatge ; de la malària que tothom passa de tant en tant com si fos un «refredat» ; de la nostra orientació en el temps que es basa ara en el sol, i l’hora de les pregàries del Ramadà; dels mils de nens i nenes que corren pels carrers i els que gairebé cada una de les dones que trobem porta penjat a l'esquena; de la varietat d'articles que transporten amb el cap, tot caminant i sense utilitzar les mans; de les compres de menjar que són en porcions minúscules, el necessari per cada dia (sigui pa,oli o sucre), res de compres setmanals, només el dia a dia, suposem que per qüestió de diners, cultura i la manca d’espais on conservar aliments (ni neveres, ni rebost). Aquí no hi ha previsions, no hi ha llistats de feines a fer, no hi ha agenda…només el dia a dia, un a un, poc a poc, «doucement».
.JPG)
