265 dies caminant

Seguim caminant, aquesta vegada fins a un nou continent que tot i demanar-nos unes hores d'aterratge, coneixem perfectament el seu idioma, idiosincràsia i la seva gent, des de l'avió reconeixem el perfil de Catalunya, en l'aterratge ja percebem el bullici de Barcelona, i finalment sorprèn als nostres ulls la verdor de Camprodon, ja estem a casa!
Superant el cansament de les primeres hores, ens il.lusiona el retrobament amb la família, amb qui no hem perdut mai contacte, però aquesta vegada els petons i les abraçades ja no són virtuals, i notes la calor d'uns llavis i l'escalfor d'uns braços, i això és increïble! Més enllà, pausadament, vénen els retrobaments amb totes i cada una de les persones que fa temps que no veiem.
De tot aquest viatge no seriem capaços d'establir unes conclusions finals, perquè en realitat quan el coneixement s'amplia, se't plantegen encara més preguntes i com a conseqüència, pots imaginar més respostes, contemplar més premisses i tenir en compte més combinacions d'elements que defineixen aquest tot. Ens sentim lluny encara d'haver començat a pair aquests 265 dies caminant, plens d'indrets, continents, experiències, itineraris, sensacions, imatges i persones que ja formen part de la nostra vida. Hem vist junts un món immens i interessant on sempre ens quedaran espais nous per descobrir, racons coneguts per tornar a trepitjar, i amb la plena satisfacció que el nostre entorn més proper és també part d'aquesta bellesa planetària!

Step by step, we arrived to a new continent, this time we knew their language, idiosyncrasy and people. Nevertheless, we needed some hours to adjust to this new reality. We saw Catalonia from the aeroplane, we landed next to the crowded Barcelona and finally, we were amazed for the green landscape of our village, Camprodon. We were at home!
We spent some hours having a rest and after that, we were looking forward to meeting again our family, despite having been in touch the whole trip, that day was special because kisses and big hugs were real. We could feel they held us tight and warm and that was great! Next few days, without a rush, we started meeting some people that we hadn’t seen from long time ago.
Now, we are thinking about our trip and it becomes impossible for us to write some conclusions. On the one hand, as long as you acquire more knowledge more questions come up to your mind, because answers and tones of information you can use them in different ways. On the other hand, we haven’t assimilated this 265 days walking around because we have visited and met a lot of places and people, we have felt new sensations and experiences and now, all of them belong to our lives. We´ve seen together a huge and interesting world, where we'll always have new places to come around and landscapes to visit again. In addition, we have the chance to keep on coming over the surroundings of our area which are exciting and well known for its beautifulness!

ITINERARI Xina

La nostra arribada a la Xina ens demana uns dies per situar-nos, ens trobem en un canvi d'horari de 12 hores, un món de incomprensió lingüística absolut i una cultura i un sistema de funcionament totalment diferent al nostre. Passem uns quants dies a Shanghai, la ciutat en sí no ens emociona, voltem pel Pudong, un barri nou amb un perfil de gratacels peculiar al costat del riu, i per un carrer comercial ple de mils de xinesos passejant, el Nanjing Road. La ciutat és grisosa, hi ha una constant contaminació i el trànsit caòtic, on no respecten semàfors, ni peatons, on alguns guàrdies urbans es col.loquen a les cantonades per ordenar sense massa èxit.
El nostre següent pas és arribar a la zona de Huang Shan, tot i no ser lluny en quilòmetres, tardem unes 14 hores, i vivim la primera experiència xinesa amb tren. Aquest transport és perfecte, amb uns compartiments oberts, dues lliteres de 3 llits cada una i uns lavabos bàsics. Tot i la barrera idiomàtica, en realitat passem molt bona estona, entre alguns mots en anlès i moltes gesticulacions parlem amb el veí de dalt, en Wang Xiao Bing. Arribem a Tunxi que ha de ser el nostre punt de partida pels indrets de la zona, però el temps i la pluja no ens acompanyen massa i coïncidim amb l'1 de maig, festivitat internacional, on mils i mils de xinesos es mouen per fer una visita pels voltants. En fi, passegem pel poble entre la població xinesa, per una part antiga molt agradable i on destaca l'arquitectura dels seus grisos teulats. Apart d'això, agafem el bus per conèixer Yuliang, un altre petit poble tradicional.
Tornem a fer una llarga tirada de transport, però aquesta vegada amb dos fases. Primer fins a Nanjing, on esperem més de 8 hores l'enllaç, per fortuna nostre en una estació ben agradable i un espai obert al costat del riu, on observem el perfil de la ciutat de fons, altre cop entre mils de xinesos. A les 12h de la nit arriba el nostre tren i continuem el camí.
L'endemà arribem a Xi'an, la ciutat segueix sent una acumulació de botigues, taxis, bicicletes, modernització i antics temples, rodejada d'una muralla per tots costats i on tenim l'accés a la visita del coneguts Guerrers de Terracota. La veritat és que és un dels llocs que ens ha impressionat més, mils de figures de soldats, cada un amb una cara i vestimenta diferent, fins a formar un exèrcit que va ser enterrat per protegir la tomba de l'emperador Qin. Un espai immens on moltes figures han estat restaurades i encara queda molt per descobrir i per recuperar.
En aquest punt fem un nou llarg tram, ara fins la capital, Beijing, on passarem una setmaneta. Tenim la sort de tenir una amiga que ens espera i ens instal.lem uns dies a casa seva, la Teresa. Les llargues xerrades de sol a sol i alguna caminadeta pel veïnat ens donen encara més informació de com funciona la vida xinesa.
La ciutat és immensa i amb la sort que el metro funciona perfecte, ens desplacem sense problema sempre hi quan no enganxem les hores "punta", on no para de pujar gent a cada parada, mentre ningú baixa i desocupa espai.
Visitem el centre de Beijing, l'entrada de la Ciutat Prohibida, la plaça de Tiananmen, i ens arribem a un ample carrer comercial anomenat Wangfujing, on trobem un petit carreró de botiguetes i restaurants al carrer, amb pinxos de tot tipus, des de beef, a estrelles de mar o escarabats. Un matí el dediquem a l'interior de la mateixa Ciutat Prohibida, on va viure el darrer emperador xinès, un extens terreny d'edificis d'arquitectura ben particular, halls, sales i jardins reials. La cirereta del pastís la trobem el darrer dia quan fem l'excursioneta a la Gran Muralla xinesa, construïda també sota les ordres de l'emperador Qin i que demostra la gran força i majestuositat del seu imperi. Encara que una imatge que tothom té molt present, val realment la pena de trepitjar-la!

When we arrived in China we needed some days to adjust because we had changed 12 hours our timetable and we were absolutely lost in their language, culture and way of life. We spent some days in Shanghai and we really didn’t like it. We hanged out in Pudong that shows a nice skyline next to the river. After that, we went to Its commercial road, called Nanjing Road, where thousands of Chinese walked around. It´s a grey city with a lot of contamination and chaotic traffic, where no one respect the traffic lights or zebra crossing either, despite police was trying to order all that mess unsuccessfully.
Next step is Huang Shan, although It´s not so far we spent long hours to arrive. Our experience in the train was perfect. We slept in an open cabin with 6 people and basic shared bathrooms. In this place we met a nice Chinese guy to chat with using some English words and a lot of non verbal language, his name is Wang Xiao Bing.
When we finally arrived in Tunxi we spent some days there. During that period of time the wheatear was quite bad and there were a lot of Chinese people because of the festivity of 1st of May. In short, we relaxed in the small ancient city center, enjoying Its particular architecture based on grey tales roofs. Next day we went by bus to Yuliang, another ancient village.
Another long way by transport was expecting us to reach Xi’an. We were in Nanjing station next to the river with nice views of the city during 8 hours, where thousands of Chinese were waiting either their train. Finally, we arrived in Xi’an. This fortified city was full of shop centers, taxis, bicycles, new and ancient buildings and has the fabulous Terracota Army nearby, which was one of the best places that we visited in China. There were thousands of soldiers, each one different from the other, buried next to Qin´s tomb in order to protect him after his dead. Some statues are totally recovered, but some of them are in the way of being restored.
Last stop was in the capital, Beijing, where we spent one week in Teresa’s house. We discovered the neighborhood and chatted hours and hours until the sun rose, that let us acquire a lot of information about Chinese life and habits.
The city is enormous and fortunately the subway was great, you can move from one place to another without a problem but you need to be careful in the rush hours.
In Beijing we hung out to Tiananmen Square and its surroundings. We also visited Wangfujing Commercial Street, where we found a place full of people, restaurants and everywhere you can eat estrange things like beetles or starfish. We spent one morning in the Forbidden City, where last emperor lived. It´s an amazing place, full of halls, room and royal gardens. The best thing was saved for the last day when we walked through the majestic Great Wall whose construction started during Qin’s dynasty, in order to show the power and magnificence of his empire. Despite everybody has seen some images of the Great Wall, to be there is completely worthy.

Icona d'una llegenda personal compartida

Sortosament la vida es troba marcada per un camí sinuós, d'alts i baixos on intentem mitigar les cotes soterrades, i que ens permet seguir la traça per assolir la nostra llegenda personal. Aquesta molt ben caracteritzada pel personatge del pastor a la novel•la L'Alquimista, de Paolo Coelho. Basant-se amb el que ha après, emprant l'enginy, la intuició, la lectura de signes, d'escenaris i realitats noves, va moldejant el seu coneixement fins a la consecució del seu objectiu preuat, la seva llegenda personal. Per tant, això ens evoca a elogiar al pensament particular i poder de decisió inquebrantable de tot ser, com a expressió màxima per assolir els seus objectius, en base a l'intercanvi i transformació de coneixement entre les persones.
A partir d'aquesta vessant individual com a pedra angular, privilegi a preservar i enaltir, hom és capaç d'establir lligams basats en valors, afeccions i principis que li acaben configurant un caràcter particular que alhora es retroba compartint-lo amb grups, comunitats o amics; així trobem pobles, regions, estats, associacions, colles... actuant com a instrument representatiu de llegendes personals compartides.
Però avui en dia encara podem anar mes enllà de pobles, regions o estats, perquè la variable espai la podem relativitzar, perquè el temps malgrat ser impecable el podem escurçar, i perquè el coneixement és font inesgotable per a la creació de nova riquesa per les mateixes llegendes personals o de noves, però amb instruments i realitats diferents. És així, que els límits administratius de les llegendes s’esfondren i abarquen l'espai global, que els colors de la gent que els comparteixen són de games i tonalitats variades, i les modalitats de generar nova riquesa, social i econòmica s'han anat transformat, podent donar formes inimaginables en el temps de la indústria convencional; emprenedors de Timbuktu i Camprodon treballant junts, activistes socials camprodonins col.laborant amb gent de Ouagadougou, Santa Marta o New Orleans, noves modalitats d'intercanvis de serveis online sense emprar la moneda convencional, manifestacions dels drets del pagès de la Vall de Camprodon rebent el suport de pintors Senegalesos de l'Ile de Gore, arquitectes de Shanghai i tants d'altres, a través de la xarxa.
Aquesta nova realitat l'hem pogut viure en primera persona, en mig del no-res, en un indret banyat amb ventisques capcioses i un sol punyent disfressat de colors aterradors, on hem trobat una població amb tons fantasmagòrics, records d'indrets esperpèntics i amb un caire de deixadesa, constatat per les grans quantitats d'instruments i cotxes destartalats que banyen els carrers i les llars dels 400 habitants de Marathon al sud de Texas.
Aquí recobra sentit l'escrit, gràcies a La Loma del Chivo, el nostre allotjament a Marathon com icona d'una llegenda personal compartida. Aquesta alimentada per l'Stan i en Guil, dos persones que com els Aymara actuen en base als nous models de vida del segle XXI, podent viure en aquest racó de món perquè les noves tecnologies han retallat espai i temps de manera aclaparadora, perquè compten amb el coneixement per generar nova riquesa mitjançant el computer i perquè excel•leixen en l'ús d'energies alternatives i l'art del reciclatge; aprofitant els recursos naturals (energia eòlica, solar) i materials usats (el 70% de l'estructura de La Loma del Chivo és feta d'una massa de paper combinada amb ciment). Tenint en compte que el seu projecte s'omple de valors socials, ecològics i econòmics passa a ser d'abast interplanetari!
Nosaltres, ja formem part d'aquesta llegenda personal compartida, al mateix temps que anem moldejant la nostra cap als camins inesgotables i encisadors del S.XXI.

Fortunately, life is a sinuous path with its ups and downs, where we attempt to mitigate the buried heights that allow us to follow the string for achieving our personal legend. This is very well characterized by the shepperd in the novel the Alchemist of Paolo Coelho. Being based in what the main character has learnt in the past, using the wit, the intuition, the reading of signs, new stages and realities, let him reconfigure his knowledge in order to achieve his most valuable goal, his personal legend. We read it like a praise to the particular thought as a maximum expression to attain his goals, with regard to the exchange and transformation of knowledge among people.
Therefore, following this individual aspect as a bedrock, privilege to preserve and enforce, people are able to establish ties based on values, interests principles that end up shaping a personal character that is met at the same time sharing it those with communities, groups or friends. Therefore we find villages, regions, associations, college mates as a representative instrument of shared personal legends.
Nowadays, we can even go further than villages, regions and states, because the space parameter is relative, because we can cut down time despite of we are aware that’s unstoppable, and because knowledge is an inexhaustible source for the creation of new wealth for our personal legends or new ones using new tools in a different reality of life.
It is like this, that we can assert that the administrative boundaries of personal legends are vanished, that the colors of the people who share them are from a huge arrange of tonalities and the modalities of generating wealth, social and economical model have gone transformed, reaching a payoff of shapes which where unimaginable on the times of conventional industry era. Thus we can find entrepreneurs from Timbuktu and Camprodon working together, “Camprodonins” social activists collaborating with people of Ouagadougou, Santa Marta or New Orleans, new sorts of online exchanges services without using the conventional currency, demonstrations for the rights of the farmers of the valley of Camprodon and receiving the support of Senegalese painters of Ile de Gore or Architects of Shanghai and so many others trough the net.
This new reality we have been able to live in first person, in the middle of “nowhere”, in a place bathed with strong wind and a pungent sun disguised of colors, where we have found a population with remembrances of places grotesque and with a look of carelessness, ascertained by the great amounts of instruments and spoiled cars that bathe the streets and the homes of the 400 inhabitants of Marathon in south of Texas.
Here is where our writing recovers its sense, thanks to the La Loma del Chivo, our hostel in Marathon as the icon of a personal shared legend. It is nourished by Stan and Guilford, two people whose way of living is based on the new models of people's lives on this twenty first century like the Aymara.
They are able to live in this corner of the world because the new technologies have reduced space and time in an overwhelming way, regarding to the new models of life because they have the knowledge to generate new wealth through the computer and because they exalt in the way of renewal energies and the art of the recycling; using the natural resources (eolian, solar energy) and recycled materials (70% of the structure of La Loma del Chivo is made combined of a mass of paper with concrete). Considering that their project fills with social, ecological and economical values into account it goes to being of interplanetary reach!.
We are already part of this shared personal legend, at the same time that we keep following our legends towards the inexhaustible and charming paths of the twenty first century

30 anys a la Xina

Viatjar, entre moltes coses, té l'avantatge de donar-te un marc on les hores no són plenes només d'obligacions, encara que les decisions siguin constants i puguin ser variades. Tens molts espais de reflexió, de "solitud": quan et trobes 10 hores dins un bus, un avió o tren, quan arribes a l'hostal cansada d'informació i només vols seure en un lloc agradable per ordenar pensaments, quan tens una imatge tranquil.la i pausada davant teu, un paisatge especial.... Viatjant trobes aquell apreciat temps per pensar, per deixar respirar la ment, per plantejar-te cap a on camines i què és el que busques. I si alguna cosa teníem clara des del principi, és que tindríem l'opció d'aprendre tots i cada uns dels dies, amb temps per gaudir d'experiències de tants colors i moments de nostàlgia quan sentiríem una olor o mirada que ens evoqués a una situació familiar propera, i al mateix temps llunyana. En resum, el viatge és una barreja entre el què tenim, el què esperem i el què rebem cada dia.
I és així que recordaré aquests 30 anys a la Xina, no només pel detall d'estar a l'altre costat del món, sinó perquè he vist que al llarg de cada un d'aquests anys he après a conèixer i compartir fins poder avui sentir-me apassionadament feliç amb l'Eduard i formar part de la gent que estimo.
Felicitats!

Travelling offers you a handful of empty hours framework without obligations, although you need to take decisions very often. When you travel you find time for reflexion, moments of solitude, for instance when you spend 10 hours on a bus, aeroplane or train, or when you arrive at you hostel exhausted with so much new information and you need to rest in a pleasant place just to order your thoughts, or to stare at an image in front of you, or a special landscape...In short, time to think, time to let your mind breathe and time for what you are looking for.
We already knew from the beginning of our trip that we would have the opportunity to learn from every single day and time to enjoy our “colorful” experiences,too. In addition, we would be able to feel a smell or a glance of what it could remind us a familiar place or people, which are now far away but we feel very close indeed, In fact, travelling is a mixture of what we have, what we are looking for and what we get from every step in every moment.
That’s the way I’ll remember this moment, being 30 years old in China. Because I’m on the other side of the world, but also because I’m going to remember that I have been learning how to know and share a lot of things from then to the times before, and as a consequence, today I’m feeling totally mad and happy with Eduard and with people who I love.
Congratulations!

3 fulles d'enciam

Un dels aspectes evidents i claus que ens diferencien als diferents continents, parlant en termes generals, són els avenços i les noves tecnologies. Salvant les distàncies i tenint en compte que les generalitzacions fallen per definició i manca d'exactitud.
I és en aquest sentit que en un país com EEUU hem vist introduïdes noves tecnologies i hem pogut palpar com canvien clarament la comunicació i els hàbits de les persones. Alguns ja arribats a Europa i altres de camí.
Volem destacar en tot això dos punts diferents. El primer, tens la possibilitat d'estar a tothora connectat amb qui vulguis i on vulguis. Fet que té una part negativa, ja que pots estar molt lluny de les persones i de l'ambient del teu voltant en aquell precís moment, però té una part excel.lent, només cal pensar que amb la nostra família ens hem vist i hem estat comunicats durant tots aquests mesos des de qualsevol racó de món, amb millors o pitjors instruments.
Aquest fet crea canvis en l’ambient ja que darrera tot això hi ha un munt de cafès plens de gent només amb els ulls clavats a la pantalla, la gent parlant sola pel carrer a través d'auriculars i un ús constant de iPots, iPhones i no sabem quants més noms de nous aparells amb funcionament permanent. Però al mateix temps hi ha una gran facilitat per trobar informació, per poder treballar des de casa o des d'una plaça, o per saber que està passant a on vulguis del nostre planeta terra.
El segon punt és que hem vist una filosofia en comerços, bars i altres serveis de fes-t'ho tu mateix. I també això té dues vessants. En un sentit demana que sàpigues tot com funciona, fet que només necessita entrar en aquesta dinàmica, i com a resultat obtindràs la precisió, rapidesa i agilitat pel que busques, podràs escollir la quantitat de sucre que vols al cafè, les 3 fulles d'enciam en un entrepà o la quantitat exacte de minuts en una targeta de metro. I com a contrapartida et trobaràs que en algunes situacions no hi ha marge pels paràmetres intermedis, la resposta ha de ser blanc o negre, no hi ha una franja gris davant certs funcionaments i de vegades et trobes lluny de poder ser atès per una persona.
En resum, la nostra capacitat de pensar i escollir com a persones humanes és la que ens pot permetre viure feliçment amb les noves tecnologies. Tot dependrà fins on deixem que formin part de la nostra rutina, quins funcionaments són avantatjosos i útils, i quins innecessaris. Nosaltres, mostrem quina importància tenen les persones que formen part de la nostra vida i cap a on desviem l'atenció, i el temps, cada hora que passa.

One of the key aspects of the differences between continents are the breakthroughs in high tech, although we are aware of most of general assertions fail by definition and they lack accuracy into account.
Is in this sense that in a country like EEUU we have experienced the changes in habits and people’s comunications trough the introduction of new technologies. Some arrived in Europe and other possibly on the way.
Thus, we want to highlight two different points in all of this. The first, that high tech allows you being in touch at anytime and anywhere in the world with anybody. As result of that, there's a negative aspect because you don’t pay attention of people who are around you, but also there’s a positive side that comes directly trough our minds, just glancing back the trip we’ve done letting us being in touch with our families for such a long time.
So this changes due to new technologies, in one hand let us see many bars with a lot of people on their own, people on the streets talking by earphones and others using iPods and iPhones permanently. On the other hand, this new tools make easy our access to information, let many people to work from home and keep us up dated about the fresh news in the world.
The second point is the rise of the philosophy of Do It Yourself in shops, bars, restaurants and others. And this issue has two different aspects too. By one side, once the consumers acquire how to use this new tools, then they can customize his product, so they can get it as fast as they want, with the amount of sugar that they desire, the 3 leaves of lettuce in their sandwich and even the exact amount of metro car. On the other side, you may be involved in situations that you have to choose between white and black because grey doesn’t exist dealing with machines and you require someone to talk to desperately.
All in all, we think that our capacity of adjustment with the new technologies is what will allow us to live happy. Thus, it will depends on everyone of us to find out the best way to fit this breakthrough in our common live and gave its importance when it really is deserved.

ITINERARI New Mexico, Arizona, California & Maryland

Tot i el gran interès que segur que tenen els estats de New Mexico i Arizona, no tenim més temps per aturar-nos, així doncs, seguim les llargues autopistes fent altre cop una bona tirada de milles per arribar a Los Angeles el dia esperat, on finalment ens trobem amb la Mireia a l'aeroport. Decidim no visitar encara la ciutat i agafem el cotxe direcció nord, la primera parada serà a Carpinteria i ens servirà de punt de sortida per descobrir Santa Barbara, un lloc de platja tranquil i agradable, ple d'estiuejants. Continuarem per endinsar-nos en un paisatge de vinyes fantàstic, camí de Santa Maria, ens mourem entre els tastets de vi i ceps que van donar vida a la pel.lícula Entre copas.
Després comencem la ruta per la costa de Califòrnia. La primera parada és a San Simeon, on visitem el Hearts Castle, conegut per la seva arquitectura, riquesa, i per ser un lloc on famoses figures eren convidades.
Continuant la costa veiem munts de foques marines jeien a les platges, amuntegades unes sobre les altres, sense més acció que algun ronc o mossegada de tant en tant. La ruta per la costa és excel.lent, qualsevol moment és bo per parar-te en la sinuosa carretera i observar el mar donant cops a les roques i a la terra abrupta que el voreja. Així doncs, sense presses anem seguint el camí.
La pròxima parada és Half Moon Bay on rebem una càlida acollida de la Kathy i la seva filla Alicia que ens conviden a passar la nit a casa seva, i on coneixerem també la Mary Lou. Junts compartirem una bona estona!
I seguim endavant, aquesta vegada fins a San Francisco, una ciutat peculiar i encantadora, amb carrers de forta pendent que donen bones vistes de la ciutat, un gran port, uns bons parcs per reposar, carrers de botigues, la presó d'Alcatraz, uns barris característics per l'origen de la seva gent, com Chinatown i Little Italy, o altres coneguts per moviments socials en defensa de gays i lesbianes, com el barri de Castro, i com no, un famós Golden Gate Bridge que ens va portar fora de la ciutat i des d'on fem una breu parada a la Universitat de Berkley.
El següent destí, els parcs naturals. D'una banda el Yosemite National Park, format per immenses roques de granit que deixen caure l'aigua en forma de cascada i que combinen amb una vegetació de pins sobretot. D'altra banda, el Sequoia National Park, conegut per tenir els arbres amb més volum de fusta del món, amb una extensió increïble i un entorn immillorable, com és el cas del General Sherman Tree que fa 11m de diàmetre. No hi ha prou paraules per definir la bellesa de cada un d'aquests parcs, i amb l'afegit que ens va quedar molt encara per veure.
En aquest punt del viatge fem camí de tornada a Los Angeles, on passarem uns quants dies. La ciutat és molt extensa i el fet que ja no tinguem cotxe ens limita totalment, tot i així, visitem el passeig de les famoses estrelles, el Kodak Theatre i el Chinese Theatre de Hollywood, veiem les platges de Santa Mònica i Venice on pots trobar qualsevol tipus de vestimenta o activitat, voltem amb cotxe per Beverly Hills i Rodeo Drive per veure luxoses botigues de renom, i visitem un downtown per nosaltres poc interessant. En aquesta ciutat fem un nou couchsurfing, serà a casa en Jon i la Liz, amb qui passem bons moments i ens permeten entendre millor quina és la vida en una zona on molta gent ve perseguint el conegut somni americà, ple d’il.lusions, però també decepcions, en una ciutat on les coses són tan efimeres i on els locals, les modes i les botigues es troben en un trànsit cosntant.
I ja només ens queda acompanyar la Mireia a l'aeroport, i un cop allà ens adonem de com de ràpid han passat aquestes dues setmanes! I com de ràpid passa tot plegat...perquè volem a Washington, una ciutat que ens encanta i ens sorprèn, fem una breu visita a la Casa Blanca, al National Mall i al cementiri d'Arlinton, mentre estem instal.lats a casa en Brain i la Lauren, i ja agafem el nostre vol cap a la Xina!! Nou continent i noves sensacions del nostre camí!

Despite of New Mexico and Arizona states seems very interesting, we were running out of time so we just experienced the large highways which took us to L.A where Mireia was expecting us. We picked her up in the airport and we drove up to the coast until Carpinteria. We slept in a motel and from this city we visited two areas: Santa Barbara, whose beaches were really nice and Santa Maria and its surroundings fulls of vineyards, where the movie “Sideways” was shot. Next stop was in San Simeon where we came over the Hearts castle, well known by its architecture and the famous people from Hollywood who where hosted in either. We kept following the coast enjoying the beauty of its landscape and watching tons of elephant seals laying in the sand . Traveling up north to Half Moon Bay, we spent one night in Kathy’s and Alice house. There we had a nice dinner talking with them and her friend Mari Lou who made us feel like being at home.
The following day we drove to San Francisco, a particular and wonderful city with its up and down slope roads, a big harbour, green parks, the Alcatraz jail, and different neighborhoods like Little Italy, Chinatown or Castro which is known for its challenge of the gay and lesbian rights. Finally, we drove across the gorgeous Golden Gate Bridge until Berkeley where we visited the University.
Next step was facing two Nationals Parks. One was Yosemite National Park recognized for its huge amounts of granite stones, waterfalls and landscape. And the other was Sequoia National Park well known for having the trees with the biggest amount of wood in the world. As a curiosity, General Sherman’s tree has 11 metres of diameter.
After that, we came back to L.A and we started exploring it. The city is huge, bad communicated and leaving the car made difficulties higher due to explore it. However, we visited the Kodak Theatre, the Street of the Fame and the Chinese Theatre in Hollywood; Santa Monica and Venice beaches; Beverly Hills and his famous Rodeo Drive Rd where the most expensive shops are located; and finally, the Downtown that didn't have any appeal at all. In that city we couchsurf one more time. It was with Jon and Liz, with them we had a very good time and they gave us a lot of information about the city, like the meaning for many people who goes to live in looking forward to fulfill their dreams, sometimes successfully and other times turning out to big deceptions, or how in L.A everything is make up in a few moments and disappear in the same amount of time.
We went along with Mireia to the airport and then we realized how fast time goes by. Not only for the last two weeks, also for the last months because after that, we flew to Washington where we visited the White House, the National Mall and Arlington Cemetery, staying at the house of Brian and Lauren, and it was time to took the next flight to China!!! New sensations and experiences in our road!

Moments

Quan l'Ariadna i l'Eduard van decidir fer el llarg viatge ja sabíem que en algun moment, en algun lloc del camí ens trobaríem.
Després de set mesos aquest instant va arribar i va ser a l'altre costat de l'Atlàntic, als Estats Units, concretament, a Los Angeles.
Quan planeges un viatge, sigui amb amics, família o la parella, tens un munt de sensacions, il.lusions, pensaments de com anirà, què passarà, quines aventures viuràs...En el meu cas els dies previs al viatge van estar moguts per una successió de moments i pensaments d'incertesa, de nerviosisme, d'inquietud, però el que més em neguitejava, el que més em colpia, i amb el que havia imaginat, pensat, somiat moltes vegades era el retrobament, l'instant. L'instant aquell que busques dues cares més que conegudes entre la multitud, on les mirades es creuen i arriba el que tantes vegades havia visualitzat.
És llavors quan començo a compartir amb ells uns dies del seu viatge, com diuen, en un moment d'incertesa global.

Mireia Sala Isern

When Ariadna and Eduard decided to take the trip, we all knew that sometime, somewhere our paths would cross again. After seven months, that particular moment arrived on the other side of the Atlantic Ocean, specifically in Los Angeles.
When you start planning a trip, with friends, family or a couple, many sensations and illusions come to your mind. In my case, this happened in the days before I left home. Thoughts and moments came together bringing nervousness and anxiety that shook all my body, wanting to live that special moment that I had dreamt of since the date of their departure; our meeting.
From that moment on I would go along with them, sharing all those experiences that traveling would offer us, and as they say in the title of their blog, this would happen in "un moment d'incertesa global" which means a period where the world is trembling.

Mireia Sala Isern