30 anys a la Xina

Viatjar, entre moltes coses, té l'avantatge de donar-te un marc on les hores no són plenes només d'obligacions, encara que les decisions siguin constants i puguin ser variades. Tens molts espais de reflexió, de "solitud": quan et trobes 10 hores dins un bus, un avió o tren, quan arribes a l'hostal cansada d'informació i només vols seure en un lloc agradable per ordenar pensaments, quan tens una imatge tranquil.la i pausada davant teu, un paisatge especial.... Viatjant trobes aquell apreciat temps per pensar, per deixar respirar la ment, per plantejar-te cap a on camines i què és el que busques. I si alguna cosa teníem clara des del principi, és que tindríem l'opció d'aprendre tots i cada uns dels dies, amb temps per gaudir d'experiències de tants colors i moments de nostàlgia quan sentiríem una olor o mirada que ens evoqués a una situació familiar propera, i al mateix temps llunyana. En resum, el viatge és una barreja entre el què tenim, el què esperem i el què rebem cada dia.
I és així que recordaré aquests 30 anys a la Xina, no només pel detall d'estar a l'altre costat del món, sinó perquè he vist que al llarg de cada un d'aquests anys he après a conèixer i compartir fins poder avui sentir-me apassionadament feliç amb l'Eduard i formar part de la gent que estimo.
Felicitats!

Travelling offers you a handful of empty hours framework without obligations, although you need to take decisions very often. When you travel you find time for reflexion, moments of solitude, for instance when you spend 10 hours on a bus, aeroplane or train, or when you arrive at you hostel exhausted with so much new information and you need to rest in a pleasant place just to order your thoughts, or to stare at an image in front of you, or a special landscape...In short, time to think, time to let your mind breathe and time for what you are looking for.
We already knew from the beginning of our trip that we would have the opportunity to learn from every single day and time to enjoy our “colorful” experiences,too. In addition, we would be able to feel a smell or a glance of what it could remind us a familiar place or people, which are now far away but we feel very close indeed, In fact, travelling is a mixture of what we have, what we are looking for and what we get from every step in every moment.
That’s the way I’ll remember this moment, being 30 years old in China. Because I’m on the other side of the world, but also because I’m going to remember that I have been learning how to know and share a lot of things from then to the times before, and as a consequence, today I’m feeling totally mad and happy with Eduard and with people who I love.
Congratulations!