La nostra arribada a la Xina ens demana uns dies per situar-nos, ens trobem en un canvi d'horari de 12 hores, un món de incomprensió lingüística absolut i una cultura i un sistema de funcionament totalment diferent al nostre. Passem uns quants dies a Shanghai, la ciutat en sí no ens emociona, voltem pel Pudong, un barri nou amb un perfil de gratacels peculiar al costat del riu, i per un carrer comercial ple de mils de xinesos passejant, el Nanjing Road. La ciutat és grisosa, hi ha una constant contaminació i el trànsit caòtic, on no respecten semàfors, ni peatons, on alguns guàrdies urbans es col.loquen a les cantonades per ordenar sense massa èxit.
El nostre següent pas és arribar a la zona de Huang Shan, tot i no ser lluny en quilòmetres, tardem unes 14 hores, i vivim la primera experiència xinesa amb tren. Aquest transport és perfecte, amb uns compartiments oberts, dues lliteres de 3 llits cada una i uns lavabos bàsics. Tot i la barrera idiomàtica, en realitat passem molt bona estona, entre alguns mots en anlès i moltes gesticulacions parlem amb el veí de dalt, en Wang Xiao Bing. Arribem a Tunxi que ha de ser el nostre punt de partida pels indrets de la zona, però el temps i la pluja no ens acompanyen massa i coïncidim amb l'1 de maig, festivitat internacional, on mils i mils de xinesos es mouen per fer una visita pels voltants. En fi, passegem pel poble entre la població xinesa, per una part antiga molt agradable i on destaca l'arquitectura dels seus grisos teulats. Apart d'això, agafem el bus per conèixer Yuliang, un altre petit poble tradicional.
Tornem a fer una llarga tirada de transport, però aquesta vegada amb dos fases. Primer fins a Nanjing, on esperem més de 8 hores l'enllaç, per fortuna nostre en una estació ben agradable i un espai obert al costat del riu, on observem el perfil de la ciutat de fons, altre cop entre mils de xinesos. A les 12h de la nit arriba el nostre tren i continuem el camí.
L'endemà arribem a Xi'an, la ciutat segueix sent una acumulació de botigues, taxis, bicicletes, modernització i antics temples, rodejada d'una muralla per tots costats i on tenim l'accés a la visita del coneguts Guerrers de Terracota. La veritat és que és un dels llocs que ens ha impressionat més, mils de figures de soldats, cada un amb una cara i vestimenta diferent, fins a formar un exèrcit que va ser enterrat per protegir la tomba de l'emperador Qin. Un espai immens on moltes figures han estat restaurades i encara queda molt per descobrir i per recuperar.
En aquest punt fem un nou llarg tram, ara fins la capital, Beijing, on passarem una setmaneta. Tenim la sort de tenir una amiga que ens espera i ens instal.lem uns dies a casa seva, la Teresa. Les llargues xerrades de sol a sol i alguna caminadeta pel veïnat ens donen encara més informació de com funciona la vida xinesa.
La ciutat és immensa i amb la sort que el metro funciona perfecte, ens desplacem sense problema sempre hi quan no enganxem les hores "punta", on no para de pujar gent a cada parada, mentre ningú baixa i desocupa espai.
Visitem el centre de Beijing, l'entrada de la Ciutat Prohibida, la plaça de Tiananmen, i ens arribem a un ample carrer comercial anomenat Wangfujing, on trobem un petit carreró de botiguetes i restaurants al carrer, amb pinxos de tot tipus, des de beef, a estrelles de mar o escarabats. Un matí el dediquem a l'interior de la mateixa Ciutat Prohibida, on va viure el darrer emperador xinès, un extens terreny d'edificis d'arquitectura ben particular, halls, sales i jardins reials. La cirereta del pastís la trobem el darrer dia quan fem l'excursioneta a la Gran Muralla xinesa, construïda també sota les ordres de l'emperador Qin i que demostra la gran força i majestuositat del seu imperi. Encara que una imatge que tothom té molt present, val realment la pena de trepitjar-la!
El nostre següent pas és arribar a la zona de Huang Shan, tot i no ser lluny en quilòmetres, tardem unes 14 hores, i vivim la primera experiència xinesa amb tren. Aquest transport és perfecte, amb uns compartiments oberts, dues lliteres de 3 llits cada una i uns lavabos bàsics. Tot i la barrera idiomàtica, en realitat passem molt bona estona, entre alguns mots en anlès i moltes gesticulacions parlem amb el veí de dalt, en Wang Xiao Bing. Arribem a Tunxi que ha de ser el nostre punt de partida pels indrets de la zona, però el temps i la pluja no ens acompanyen massa i coïncidim amb l'1 de maig, festivitat internacional, on mils i mils de xinesos es mouen per fer una visita pels voltants. En fi, passegem pel poble entre la població xinesa, per una part antiga molt agradable i on destaca l'arquitectura dels seus grisos teulats. Apart d'això, agafem el bus per conèixer Yuliang, un altre petit poble tradicional.
Tornem a fer una llarga tirada de transport, però aquesta vegada amb dos fases. Primer fins a Nanjing, on esperem més de 8 hores l'enllaç, per fortuna nostre en una estació ben agradable i un espai obert al costat del riu, on observem el perfil de la ciutat de fons, altre cop entre mils de xinesos. A les 12h de la nit arriba el nostre tren i continuem el camí.
L'endemà arribem a Xi'an, la ciutat segueix sent una acumulació de botigues, taxis, bicicletes, modernització i antics temples, rodejada d'una muralla per tots costats i on tenim l'accés a la visita del coneguts Guerrers de Terracota. La veritat és que és un dels llocs que ens ha impressionat més, mils de figures de soldats, cada un amb una cara i vestimenta diferent, fins a formar un exèrcit que va ser enterrat per protegir la tomba de l'emperador Qin. Un espai immens on moltes figures han estat restaurades i encara queda molt per descobrir i per recuperar.
En aquest punt fem un nou llarg tram, ara fins la capital, Beijing, on passarem una setmaneta. Tenim la sort de tenir una amiga que ens espera i ens instal.lem uns dies a casa seva, la Teresa. Les llargues xerrades de sol a sol i alguna caminadeta pel veïnat ens donen encara més informació de com funciona la vida xinesa.
La ciutat és immensa i amb la sort que el metro funciona perfecte, ens desplacem sense problema sempre hi quan no enganxem les hores "punta", on no para de pujar gent a cada parada, mentre ningú baixa i desocupa espai.
Visitem el centre de Beijing, l'entrada de la Ciutat Prohibida, la plaça de Tiananmen, i ens arribem a un ample carrer comercial anomenat Wangfujing, on trobem un petit carreró de botiguetes i restaurants al carrer, amb pinxos de tot tipus, des de beef, a estrelles de mar o escarabats. Un matí el dediquem a l'interior de la mateixa Ciutat Prohibida, on va viure el darrer emperador xinès, un extens terreny d'edificis d'arquitectura ben particular, halls, sales i jardins reials. La cirereta del pastís la trobem el darrer dia quan fem l'excursioneta a la Gran Muralla xinesa, construïda també sota les ordres de l'emperador Qin i que demostra la gran força i majestuositat del seu imperi. Encara que una imatge que tothom té molt present, val realment la pena de trepitjar-la!
When we arrived in China we needed some days to adjust because we had changed 12 hours our timetable and we were absolutely lost in their language, culture and way of life. We spent some days in Shanghai and we really didn’t like it. We hanged out in Pudong that shows a nice skyline next to the river. After that, we went to Its commercial road, called Nanjing Road, where thousands of Chinese walked around. It´s a grey city with a lot of contamination and chaotic traffic, where no one respect the traffic lights or zebra crossing either, despite police was trying to order all that mess unsuccessfully.
Next step is Huang Shan, although It´s not so far we spent long hours to arrive. Our experience in the train was perfect. We slept in an open cabin with 6 people and basic shared bathrooms. In this place we met a nice Chinese guy to chat with using some English words and a lot of non verbal language, his name is Wang Xiao Bing.
When we finally arrived in Tunxi we spent some days there. During that period of time the wheatear was quite bad and there were a lot of Chinese people because of the festivity of 1st of May. In short, we relaxed in the small ancient city center, enjoying Its particular architecture based on grey tales roofs. Next day we went by bus to Yuliang, another ancient village.
Another long way by transport was expecting us to reach Xi’an. We were in Nanjing station next to the river with nice views of the city during 8 hours, where thousands of Chinese were waiting either their train. Finally, we arrived in Xi’an. This fortified city was full of shop centers, taxis, bicycles, new and ancient buildings and has the fabulous Terracota Army nearby, which was one of the best places that we visited in China. There were thousands of soldiers, each one different from the other, buried next to Qin´s tomb in order to protect him after his dead. Some statues are totally recovered, but some of them are in the way of being restored.
Last stop was in the capital, Beijing, where we spent one week in Teresa’s house. We discovered the neighborhood and chatted hours and hours until the sun rose, that let us acquire a lot of information about Chinese life and habits.
The city is enormous and fortunately the subway was great, you can move from one place to another without a problem but you need to be careful in the rush hours.
In Beijing we hung out to Tiananmen Square and its surroundings. We also visited Wangfujing Commercial Street, where we found a place full of people, restaurants and everywhere you can eat estrange things like beetles or starfish. We spent one morning in the Forbidden City, where last emperor lived. It´s an amazing place, full of halls, room and royal gardens. The best thing was saved for the last day when we walked through the majestic Great Wall whose construction started during Qin’s dynasty, in order to show the power and magnificence of his empire. Despite everybody has seen some images of the Great Wall, to be there is completely worthy.
Next step is Huang Shan, although It´s not so far we spent long hours to arrive. Our experience in the train was perfect. We slept in an open cabin with 6 people and basic shared bathrooms. In this place we met a nice Chinese guy to chat with using some English words and a lot of non verbal language, his name is Wang Xiao Bing.
When we finally arrived in Tunxi we spent some days there. During that period of time the wheatear was quite bad and there were a lot of Chinese people because of the festivity of 1st of May. In short, we relaxed in the small ancient city center, enjoying Its particular architecture based on grey tales roofs. Next day we went by bus to Yuliang, another ancient village.
Another long way by transport was expecting us to reach Xi’an. We were in Nanjing station next to the river with nice views of the city during 8 hours, where thousands of Chinese were waiting either their train. Finally, we arrived in Xi’an. This fortified city was full of shop centers, taxis, bicycles, new and ancient buildings and has the fabulous Terracota Army nearby, which was one of the best places that we visited in China. There were thousands of soldiers, each one different from the other, buried next to Qin´s tomb in order to protect him after his dead. Some statues are totally recovered, but some of them are in the way of being restored.
Last stop was in the capital, Beijing, where we spent one week in Teresa’s house. We discovered the neighborhood and chatted hours and hours until the sun rose, that let us acquire a lot of information about Chinese life and habits.
The city is enormous and fortunately the subway was great, you can move from one place to another without a problem but you need to be careful in the rush hours.
In Beijing we hung out to Tiananmen Square and its surroundings. We also visited Wangfujing Commercial Street, where we found a place full of people, restaurants and everywhere you can eat estrange things like beetles or starfish. We spent one morning in the Forbidden City, where last emperor lived. It´s an amazing place, full of halls, room and royal gardens. The best thing was saved for the last day when we walked through the majestic Great Wall whose construction started during Qin’s dynasty, in order to show the power and magnificence of his empire. Despite everybody has seen some images of the Great Wall, to be there is completely worthy.
2 comentaris:
Molt interessant tot el que comenteu, malgrat el gran problema, la llengua. M'agrada llegir les vostres impressions. Nosaltres vam estar a dos racons de la Xina l'any passat. La moderna HongKong, i la antiga Macau. dos contrastos, amb una certa petja deixada pels anglesos i pels portugesos. Però vosaltres, a part de Shangai, on soposo una certa petja anglesa (potser encara hi és). La resta és la autèntica Xina.
Anims i Salut des de Barcelona. Ricard
Moltes gràcies Ricard pels teus comentaris, sempre és molt interessant poder compartir viatges i experiències!!! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada