.JPG)
Quan hom pensa en Àfrica li venen a la ment multipilictat d’imatges que ens han transmès i hem adquirit a partir del cinema, mitjançant reportatges en la premsa escrita, publicitat de les d’agències de viatges, etc. És a dir, fotografia, relats acurats i venta de felicitat. Per tant, cerquem i escollim destinacions amb l’expectativa de trobar aquestes representacions gràfiques i acomplir les sensacions i vivències que els hi atribuïm.
D’una banda, ens imaginem veure com cau el sol assentats a les dunes del desert, ens veiem ballant de manera desenfrenda càntics i danses ancestrals, esperem viure una experiència autèntica dels rituals del voodoo, comprar penjolls i màscares en mercats i ateliers,... Aquestes són les imatges de l’Àfrica encisadora, de l’Àfrica que captiva, aquella que tots anhelem! I existeix !!
D’altra banda, també hi ha l’Àfrica que no sedueix, que no és exòtica, que és robusta, feixuga i desesperant, és la imatge dels lladres i lladregots.
Aquesta es troba per arreu: a l’estació d’autobusos personificada amb els múltiples vianants i venedors de tiquets que t’enganyen de manera sistemàtica per emportar-se alguna comissió; en alguns guies turístics que com a catalitzadors de la demanda, tracten com volen als propietaris i treballadors dels albergs; al personatge fastigós de la duana i d'immigració que et tramet el visat i et mira amb despreci i repugnància; en molts comerciants que prefereixen NO vendre't el producte abans que el paguis al mateix preu que els locals... ximplets, inofensius lladregots.
En tots hi trobem el fil conductor, el denominador comú que porta a entendre el procés de formació i permanència del lladre; privilegis de castes, desconeixement, desordre, temors, en fi, foment de la NO educació. Aquesta és la poció màgica, la de l’eterna joventut, la dels gestors de la por que àvids de diners i bon viure saben que la manera perquè la font no s’exahureixi, és anar creant exèrcits de bandits, de paries... complicitats entre lladregots!
D’una banda, ens imaginem veure com cau el sol assentats a les dunes del desert, ens veiem ballant de manera desenfrenda càntics i danses ancestrals, esperem viure una experiència autèntica dels rituals del voodoo, comprar penjolls i màscares en mercats i ateliers,... Aquestes són les imatges de l’Àfrica encisadora, de l’Àfrica que captiva, aquella que tots anhelem! I existeix !!
D’altra banda, també hi ha l’Àfrica que no sedueix, que no és exòtica, que és robusta, feixuga i desesperant, és la imatge dels lladres i lladregots.
Aquesta es troba per arreu: a l’estació d’autobusos personificada amb els múltiples vianants i venedors de tiquets que t’enganyen de manera sistemàtica per emportar-se alguna comissió; en alguns guies turístics que com a catalitzadors de la demanda, tracten com volen als propietaris i treballadors dels albergs; al personatge fastigós de la duana i d'immigració que et tramet el visat i et mira amb despreci i repugnància; en molts comerciants que prefereixen NO vendre't el producte abans que el paguis al mateix preu que els locals... ximplets, inofensius lladregots.
En tots hi trobem el fil conductor, el denominador comú que porta a entendre el procés de formació i permanència del lladre; privilegis de castes, desconeixement, desordre, temors, en fi, foment de la NO educació. Aquesta és la poció màgica, la de l’eterna joventut, la dels gestors de la por que àvids de diners i bon viure saben que la manera perquè la font no s’exahureixi, és anar creant exèrcits de bandits, de paries... complicitats entre lladregots!
